Tractes amb estranys

El dia 5 de juliol del 2006, l'empresa IPGESSA Apar­ca­mi­en­tos, de Madrid, que havia de ges­ti­o­nar l'apar­ca­ment de dar­rere del Tea­tre Muni­ci­pal s'adreçava als qui s'havien interes­sat per una plaça de pàrquing en uns ter­mes abso­luts: o se'n pagava el 100% al comp­tat o bé la mei­tat al comp­tat i la resta en tres rebuts qua­dri­mes­trals per l'altra mei­tat, amb un recàrrec del 5%. (Una taxa d'interès... interes­sant, ben mirat!)

Era una comu­ni­cació «infor­ma­tiva», però que dei­xava clar que volien cobrar tot l'import del pàrquing, de manera imme­di­ata, abans de començar les obres. (!) Alguns aspi­rants a una plaça van quei­xar-se a l'Ajun­ta­ment –en defi­ni­tiva, és una con­cessió muni­ci­pal– i la res­posta va apai­va­gar els ànims: no es podia per­ce­bre per enda­vant una obra que no era ni a les bece­ro­les. Des­co­nei­xem el nom­bre de veïns que liqui­da­ren el deute sense pen­sar-s'ho per por de per­dre les escas­ses pla­ces ofer­tes. En tot cas, espe­rem que els hagin tor­nat els diners...

Les obres de fer el forat començaven amb un gran car­tell d'URAZCA, una empresa de Bil­bao, que se'n feia càrrec. Des de lla­vors –d'això farà tres anys– el car­rer de Sant Josep està tallat al trànsit, en una zona de poca mobi­li­tat. Després s'hi van tro­bar res­tes arqueològiques. «Algu­nes del segle XIX i d'altres del segle XX», segons deien. La tro­ba­lla va para­lit­zar tem­po­ral­ment les obres, men­tre els espe­ci­a­lis­tes, amb l'escarpa i el pin­ze­llet, des­co­brien els fona­ments de cases que els més vells encara recor­den, amb la par­simònia habi­tual que con­forma aquests tre­balls de matèria tan deli­cada.

Després va venir la sus­pensió de paga­ments d'URAZCA, i les obres que­da­ren para­lit­za­des defi­ni­ti­va­ment. Clau­su­ra­des i aban­do­na­des. Ara només hi ha un gran forat on crei­xen les males her­bes. Aquells que pre­te­nien cobrar l'apar­ca­ment per enda­vant no sabem amb què comp­ta­ven. Però la gestió més des­a­for­tu­nada és la que ha fet l'Ajun­ta­ment de Girona. Després dels ajor­na­ments que va patir la reforma del veí Tea­tre Muni­ci­pal, amb unes obres que havien de durar dos anys i van durar-ne cinc, havien de pren­dre pre­cau­ci­ons i no embran­car-se amb un nou con­tracte amb gent des­co­ne­guda, sense pren­dre les pre­cau­ci­ons que es poden reque­rir a un «bon pare de família». Cal supo­sar que van asse­nya­lar cau­ses de res­cissió de la con­cessió en cas d'abandó de les obres... Sem­bla que això és d'un prudència ele­men­tal.

Lla­vors: quin és el pro­blema per sor­tir de l'embull? La regi­do­ria d'Urba­nisme opta pel silenci: és poc pro­diga en expli­ca­ci­ons, i només de tant en tant deixa llis­car una nota dient que «estan a punt» de solu­ci­o­nar-ho. Jut­gem pels fets: una obra començada fa tres anys, impe­dint el trànsit i amb un abandó imper­do­na­ble. L'avan­tatge és que entre nosal­tres la gent sol ser paci­ent i molt ben edu­cada. Comp­ten amb això.