El full de ruta català
El govern presenta la seva proposta de calendari i prioritats, d'ara fins al 2030, per a les obres pendents del corredor mediterrani a Catalunya
Creu que es poden fer amb 1.200 milions menys dels que estima Foment
Catalunya té un pla per rebre el corredor mediterrani. El conseller de Territori, Lluís Recoder, va comparèixer ahir per presentar l'agenda catalana de l'eix, un full de ruta “molt estudiat i gens improvisat” que ha preparat durant mesos per posar-lo damunt la taula del Ministeri de Foment just aquest dia, l'endemà que Europa prioritzés l'eix en la seva xarxa bàsica fins al 2020.
“Ningú més està presentant avui un projecte com el nostre, el corredor representa per a Catalunya molt més que per a qualsevol altre territori”, constatava. I és que per ell, “el corredor mediterrani no és un fi en si mateix, i cal treballar altres aspectes per treure'n un rendiment”. Per això, per exemple, el govern ja es planteja les reserves de sòl que cal fer per a les àrees de negoci o nous corredors a la vora, i fins i tot com s'hi ha de gestionar la mobilitat.
El document, “clar, rigorós i realista”, proposa bàsicament les actuacions que el govern considera necessàries en quatre estadis temporals, des del 2012 fins al 2030, en funció de la prioritat que hi dóna (vol fomentar l'accessibilitat a ports, aeroports i ciutats) i l'estat actual de la tramitació (vegeu peça a la plana següent). I també hi posa xifres: calen 1.112 milions per a les obres a curt termini (fins al 2015), 2.788 més per a les que són a mitjà termini (fins al 2020) i 1.903 més per a les actuacions a llarg termini (entre 2020 i 2030). En total, 5.803 milions, uns 1.200 menys que els que
el Ministeri de Foment estima que costen aquestes mateixes obres. “Hem fet un
càlcul d'acord amb els experts del departament i empreses filials, i hem anat a esgarrapar costos projecte per projecte”, explicava, per justificar el desfasament, Recoder, que era molt crític amb els sobrecostos d'algunes estacions “de disseny” que s'han construït en els últims anys, per exemple a l'L9 del metro de Barcelona. El conseller, a més, considera que la reducció pressupostària també “permetria que tot es fes en un
termini menor”.
La majoria de projectes indicats ahir pel govern ja són a l'estudi tècnic del corredor que el ministeri va presentar al març, però no tots. És a dir, que caldrà plantejar-los i convèncer Foment perquè els faci. “Tenim un conjunt d'arguments que intentarem fer valer”, avançava Recoder. Es tracta, per exemple, de l'estació proposada a l'aeroport de Girona, i de l'ample mixt que es demana per a la línia actual entre Figueres i Portbou.
Lleida, fora de la xarxa
Un cas semblant, però potser més greu, suposen les actuacions previstes pel govern que la Comissió Europea ni tan sols ha inclòs en la xarxa bàsica presentada dimecres. Per exemple, la creació del Logis Ebre i, sobretot, la connexió de Lleida al corredor mediterrani, per mitjà d'un tercer rail a la via
convencional actual fins a Sant Vicenç, per Reus i per Valls. I és que Europa ha dibuixat la bifurcació de l'eix mediterrani des de Tarragona a Madrid per la línia de Casp, i no per Lleida. “No coincidim en el dibuix, perquè l'altre seria l'enllaç lògic per a Catalunya, i
tenim molt d'interès que Ponent quedi connectat”, concloïa Recoder.
Les quatre fases que proposa el govern
2012-2013
Acabar la línia del TAV entre Barcelona i la frontera
Acabar el desdoblament entre Vandellòs i Tarragona, incloent-hi l'estació central al sud de l'aeroport de Reus
Acabar l'accés al moll del Prat del port de Barcelona
2015
Augment de capacitat al tram Martorell-Castellbisbal
Tercer rail d'ample mixt a la via de Figueres a Portbou
Acabar accessos al port i l'aeroport de Barcelona
Estacions de la Sagrera i de l'aeroport de Girona
Terminals intermodals de la Llagosta, Vilamalla, el Logis Penedès i els ports de Barcelona (terminal Baix Llobregat) i Tarragona
Connexió amb les principals empreses que tenen apartadors ferroviaris
2020
Acabar la línia del TAV Tarragona-Castelló
Completar l'ample mixt a tota la línia actual (d'Ulldecona a Portbou)
Variant de Martorell
Ample mixt a la línia entre Lleida i Sant Vicenç de Calders, per Valls i per Reus
Rehabilitació de la línia Reus-Roda en ample mixt
2020-2030
Connectar el corredor a empreses amb capacitat per transportar i noves àrees de desenvolupament
Considerar la segregació de les línies de mercaderies i les de rodalies de Barcelona, Tarragona i Girona (noves línies Sant Vicenç-Martorell i Mollet-Sant Celoni, i variants a Girona i Figueres
Recel per la decisió europea
No tothom, començant pel govern, veu clar que Madrid inverteixi primer en l'eix mediterrani. “Dependrà de l'Estat la decisió de prioritzar els uns respecte dels altres”, explicava Recoder. El director general de Transports, Ricard Font, declarava a COM Ràdio que manté “tots els dubtes” sobre “quina serà la voluntat política” de Madrid. El Cercle Català de Negocis anava més enllà i veia una “presa de pèl” la decisió, amb “l'aquiescència dels estaments econòmics i polítics catalans”, ja que “l'Estat es reserva un cop més la decisió final”, i farà les obres “on més l'interessi”.
