medi ambient
El cranc autòcton torna a la conca alta del riu Fluvià
El parc natural de la Garrotxa repobla per segon any consecutiu una dotzena de punts amb exemplars criats al centre de reproducció de la Moixina a Olot
Se n'alliberaran fins a un miler
Tècnics del parc natural de la Garrotxa van alliberar ahir a un afluent del Fluvià a la vall de Bianya 400 exemplars de crancs autòctons, una espècie seriosament amenaçada de desaparèixer per l'acció dels furtius, pels qui repoblen el riu sense criteri tècnic i per l'extensió d'espècies al·lòctones com el cranc americà i el cranc de senyal. Fins a principi de novembre, que és quan els crancs estan en època de zel, n'alliberaran fins a un miler en una dotzena de punts de la conca alta del Fluvià que no es volen fer públics per protegir-los. De fet, en sobreviuran un 60%, que són els que s'escapen dels depredadors naturals: peixos, insectes i aus. Els tècnics van remarcar la importància que els crancs nascuts i criats al centre de reproducció de la Moixina d'Olot s'alliberin al mateix punt del riu d'on són els progenitors i sobretot que no provinguin d'altres rius gironins.
El director del parc, Xavier Puig, va informar que l'any passat es va repoblar amb èxit el Fluvià amb crancs del centre de reproducció olotí per primera vegada i va destacar la importància de preservar aquesta espècie que fa d'escombriaire, perquè neteja la matèria orgànica del seu entorn. Puig va indicar que paral·lelament fan captures de cranc americà per contribuir a la repoblació. Ara, provaran d'introduir crancs del centre de reproducció amb 3 anys de vida, que és quan es comencen a poder reproduir i analitzaran si així les repoblacions són encara més efectives.
El cranc autòcton va ser una espècie habitual a la majoria de cursos hídrics de la conca del riu Fluvià fins als darrers anys de la dècada dels setanta, moment en què la seva situació va esdevenir crítica. La forta expansió del cranc roig americà va produir que una malaltia fúngica afectés l'espècie autòctona.