Perdrem el tren?

La C-15 (l'eix dia­go­nal) entrarà ben aviat en fun­ci­o­na­ment; sem­bla que es con­creta la data del 2 de desem­bre per als fas­tos inau­gu­rals. Magnífica notícia. La següent opció estratègica que s'havia plan­te­jat el Penedès en matèria de mobi­li­tat pública era el tren orbi­tal; ara sem­bla que està en qüestió pel que hem pogut lle­gir. En moments en què la situ­ació econòmica és força gal­dosa, i més aviat minsa la dis­po­ni­bi­li­tat de les arques de les admi­nis­tra­ci­ons, se situa la pos­si­ble cons­trucció d'aquesta via fer­roviària en la con­se­cució del pacte fis­cal entre Cata­lu­nya i l'Estat.

Voldríem que això fos sim­ple­ment un enun­ciat elec­to­ral i els recur­sos per al tren orbi­tal no hagues­sin d'espe­rar a un acord, que segons quin sigui el resul­tat elec­to­ral de diu­menge s'alen­tirà en el temps, sinó que fos una aposta clara i deci­dida de les auto­ri­tats públi­ques i, per què no, també dels sec­tors empre­sa­ri­als del nos­tre ter­ri­tori, com una opció molt clara d'unir direc­ta­ment i per un fer­ro­car­ril una de les regi­ons (digui's segona corona metro­po­li­tana, digui's arc metro­po­lità, o ter­ri­to­ris amb història) més dinàmiques, no sols de Cata­lu­nya, sinó de la regió euro­me­di­terrània.

La història de les bata­lles i les dèries pel fer­ro­car­ril al nos­tre ter­ri­tori són llar­gues i gai­rebé sem­pre aca­ben en fracàs; la més il·lus­tra­tiva és la ruïna dels pro­mo­tors del fer­ro­car­ril Bar­ce­lona-Vila­nova-Valls. Des de la volun­tat de cons­truir fer­ro­car­rils entre Sant Sadurní i Igua­lada o des d'aquesta població fins a Mar­to­rell fins al mític traçat Vila­nova i la Geltrú-Calaf per endin­sar-se després cap al cor de la Cata­lu­nya cen­tral. Només per aquests ante­ce­dents la cons­trucció de la via orbi­tal hau­ria de ser una pri­o­ri­tat de país.

Més enllà de les roda­lies que, amb Déu i ajuda, van millo­rant en temps, freqüències i segu­re­tat, i més enllà del tros­se­ja­ment que fa del ter­ri­tori el pas del TAV i del futur cor­re­dor medi­ter­rani, neces­sa­ris sens dubte, ens cal un fer­ro­car­ril que doni noves opor­tu­ni­tats de comu­ni­cació i que ens per­meti tren­car –aquest ho fa de veri­tat– la cri­ti­cada radi­a­li­tat que també es repro­du­eix aquí amb la neces­si­tat de pas­sar per Bar­ce­lona per anar a Gra­no­llers o a Ter­rassa direc­ta­ment.

L'eix en el seu inici no va aixe­car una­ni­mi­tats i ja està fet, el tren orbi­tal sí que tenia l'aqui­escència de tot­hom i està als llimbs. Vet aquí la para­doxa.