Adif estudiarà les demandes de Sant Pol

La pugna entre l'Ajun­ta­ment de Sant Pol i el ges­tor d'infra­es­truc­tu­res fer­roviàries, Adif, per la remo­de­lació de l'estació del muni­cipi sem­bla entrar en una via d'entesa. Després de la noti­fi­cació for­mal del con­sis­tori als res­pon­sa­bles de l'empresa de l'Estat i a la mateixa Gene­ra­li­tat que no accep­ta­rien una obra que modi­fiqués sig­ni­fi­ca­ti­va­ment l'espai, la dar­rera reunió entre les tres parts va ser­vir per dei­xar clar qui­nes eren les línies ver­me­lles que el con­sis­tori es nega a tras­pas­sar. “Els vam recor­dar que no accep­ta­rem ni l'ascen­sor ni els pas­sos sub­ter­ra­nis que mal­me­trien el nos­tre pai­satge urbà i que pen­ses­sin altres solu­ci­ons per millo­rar l'acces­si­bi­li­tat de l'espai”, va comen­tar ahir l'alcal­dessa, Mont­ser­rat Gar­rido.

Tot i això, Gar­rido també va pre­ci­sar que des de l'admi­nis­tració local accep­ta­rien que l'espai es tanqués amb bara­nes bai­xes només durant les nits, que s'adeqüessin les ram­pes per a minusvàlids del pas a nivell i que s'apu­ges­sin les anda­nes “per faci­li­tar als viat­gers pujar i bai­xar dels trens actu­als, que són més alts”. Gar­rido con­si­dera que les deman­des locals “són exe­cu­ta­bles sem­pre que hi hagi volun­tat”. A banda de l'impacte pai­satgístic que repre­sen­ta­ria, la nega­tiva de Sant Pol a dei­xar que s'actuï a l'estació, l'Ajun­ta­ment també es fona­menta en la pos­si­ble afec­tació a les infra­es­truc­tu­res exis­tents, com és la xarxa muni­ci­pal de cla­ve­gue­res, que s'hau­ria de des­viar.

Fonts d'Adif van con­fir­mar ahir la reunió man­tin­guda amb l'Ajun­ta­ment i la Gene­ra­li­tat i van pre­ci­sar que “s'ha esta­blert un marc de tre­ball en el qual Adif defen­sarà l'interès de millo­rar l'acces­si­bi­li­tat de l'estació”. Sant Pol de Mar és l'únic muni­cipi de la línia 1 de roda­lies del Maresme que encara no ha començat les obres d'ade­quació de la seva estació de tren segons el pla impul­sat des del Minis­teri de Foment l'any 2008, amb una inversió que supera els 51 mili­ons d'euros a la comarca.