Apostar per la via verda

El ferrocarril de Val de Zafan fou una obra desgraciada. Pensat per esdevenir la sortida marítima de Saragossa al port de Sant Carles de la Ràpita, per Alcanyís, Vall-de-roures, Gandesa, Tortosa i Amposta, mai va arribar a complir els objectius ni va transportar mercaderies. S'aturà a Tortosa, malgrat que les obres d'infraestructura estaven ja del tot enllestides. Durant més d'un segle, referir-se a la Val de Zafan era sinònim de reivindicació col·lectiva. El tram d'Alcanyís a Tortosa va entrar en servei el 1941 i només va funcionar plenament fins a l'ensorrament d'un túnel prop de Bot l'any 1969 i la definitiva cancel·lació, el 1973. Aquest ferrocarril fou clau per a les comunicacions d'un ample territori els anys de la postguerra, quan el país tot just superava els límits de la subsistència. Els veïns dels pobles del Baix Aragó, el Matarranya i la Terra Alta, arribaven a peu, o en carruatges, fins a la dotzena d'estacions de l'itinerari, i feien cap a Tortosa per enllaçar en direcció a Barcelona o València.

Després de trenta anys d'abandonament, robatori dels materials, fins i tot els carrils d'acer, i ensorrament dels edificis de les estacions, es va decidir rehabilitar el traçat com a via verda. El 1999 s'obrí un primer tram entre Arnes i Prat de Comte, i el 2005, la continuïtat fins a Roquetes, per un costat, i per la banda del Matarranya, cap a Vall-de-roures. L'èxit ha estat espectacular: són milers les persones que caminant, corrent, en bicicleta o a cavall circulen per la via verda, moltes de les quals arribades de fora. Poc a poc s'ha anat convertint en una de les rutes amb més possibilitats per l'extraordinària bellesa natural del marc geogràfic per la qual discorre. Durant els darrers mesos s'està procedint a la restauració de l'antic pont ferroviari de Tortosa, que permetrà iniciar la via verda a les andanes de l'estació al bell mig de Tortosa, i al parc Teodoro González, on enllaçarà amb el camí de sirga que voreja l'Ebre fins a la desembocadura. No tot, però, és tan bonic. Els edificis de les antigues estacions continuen ensorrant-se a la Terra Alta. El cas més sagnant es l'estació de Bot, l'única de la comarca situada dins del poble. L'Ajuntament diu que no té diners per intervenir-hi i demana l'ajut de les instàncies superiors, però avui per avui, ja se sap: les caixes estan exhaurides. Potser la cessió dels edificis a la iniciativa privada per fer-ne refugis, allotjaments o cantines seria una solució. Ara tot resulta molt difícil, però també caldria una aposta més decidida per part de tothom.