ADMINISTRACIONS
Ortega no trenca el consens dels grups de Sant Julià sobre Medinyà
Tots els grups municipals destaquen que la separació amistosa dels dos nuclis no generaria més despeses
L'Ajuntament presentarà al Parlament un estudi que avala la viabilitat del procés
Les declaracions de la vicepresidenta del govern, Joana Ortega, poc partidària de la creació de nous municipis al país, no ha fracturat el consens de tots els grups de Sant Julià de Ramis. Després que l'alcalde, Narcís Casassa (PSC), no se sentís al·ludit dimarts per les paraules d'Ortega, els quatre altres grups del consistori sostenen que la separació amistosa de Sant Julià i Medinyà no generaria més despeses. “Nosaltres ja tenim tots els serveis i la segregació no generaria cap despesa afegida”, assenyala Sixte Galià, portaveu del grup Medinyà 1972-Entesa.
Més que la independència, Galià explica que el que vol Medinyà és restituir la situació anterior a 1972, quan Sant Julià va annexionar el seu poble. El regidor de Medinyà valora el suport que han aconseguit a les comarques del Gironès i del Pla de l'Estany i, fins i tot, d'ens supramunicipals: “Ells són els que coneixen el territori.”
Contra corrent
L'equip de govern està format pel PSC (quatre regidors) i el grup Unitat per a la Democràcia Municipal (UdM), amb un representant, Pere Pujolràs, el primer tinent d'alcalde. Pujolràs admet que en l'actual context de retallades i de declaracions polítiques a favor de mancomunar serveis i suprimir municipis, podria fer la sensació que Medinyà i Sant Julià van contra corrent. “Es diu que els municipis han de mancomunar serveis i fer col·laboracions amb els municipis veïns, però una cosa no treu l'altra”, explica Pujolràs.
El representant d'UdM destaca que històricament Medinyà ja va ser un municipi i que el que reclamen no són “ni bajanades ni bestieses”; “potser anem contra la tempesta però les nostres raons estan molt ben fonamentades”, afirma.
Pujolràs coincideix amb el principal partit de l'oposició, CiU. El seu líder, Patrici Oliveras, també es refereix a la història com a argument. “Medinyà té una vida pròpia, diferent de la de Sant Julià; és una reivindicació història”, afirma Oliveras.
El ple del mes d'octubre passat va donar inici a l'enèsim intent dels grups de Sant Julià perquè Medinyà se separi. Ara hi ha unanimitat sense fissures. Quan tinguin actualitzat l'estudi de la UdG, els representants de tots els grups aniran al Parlament de Catalunya a ser escoltats i a canviar la llei. El 30 d'octubre del 2010, la Canonja (Tarragonès) es va independitzar de Tarragona. És l'exemple que voldrien imitar a Sant Julià.
Sense cap pas previ
A banda del grup de Medinyà 1972-E, a l'oposició de Sant Julià també hi ha CiU, amb quatre regidors, i Solidaritat per la Independència (SI), que encapçala Xavier Sayols. Sayols creu que els arguments de Sant Julià són irrefutables i no creu que hi hagi d'haver un pas previ, com ara una entitat municipal descentralitzada. “Amb l'estudi de la UdG, demostrarem que la independència de Medinyà és viable. Medinyà té personalitat pròpia i necessita la independència”, afirma.
LES FRASES
La Diputació, dos consells comarcals i molts pobles
La intenció dels grups polítics de Sant Julià de Ramis és anar a exposar els seus plans als disputats del Parlament de Catalunya. Mentre no tinguin enllestit l'estudi econòmic que els preparen dos professors de la Universitat de Girona (UdG), els representants de Sant Julià han rebut nombroses adhesions els últims mesos. La Diputació de Girona, els consells comarcals del Gironès i del Pla d'Estany i una vintena de municipis han donat suport a la voluntat de Sant Julià i Medinyà de separar-se de manera amistosa. Els representants dels dos nuclis valoren que hagin rebut el suport de Girona, Salt i Banyoles com a ciutats de més pes demogràfic. Viladasens, Cervià de Ter, Cornellà del Terri, Celrà, Palol de Revardit, Sarrià de Ter i Vilablareix, entre altres pobles, també s'han mostrat a favor de la reivindicació de Sant Julià.