Medi ambient

A la Garrotxa busquen els arbres amb històries

Demanen als veïns de cada municipi que informin d'aspecte singulars i de fets reals o llegendaris que s'hi associen

Es fan excursions per veure'ls

Els tres rou­res de la vall d'Hort­mo­ier (Mon­ta­gut i Oix) mar­cats prop de l'any 1748 per la marina reial espa­nyola per cons­truir vai­xells, el roure i l'alsina on s'asseia a des­can­sar la mes­tressa de Pujol­riu de Beuda o el plàtan plan­tat el 1931 a Beget (Cam­pro­don) per com­me­mo­rar la pro­cla­mació de la República són alguns dels arbres sin­gu­lars que hi ha a la comarca de la Gar­rotxa. Hi ha arbres que la Gene­ra­li­tat té cata­lo­gats i són ofi­ci­al­ment monu­men­tals. N'hi ha molts més, però, que tenen història o històries asso­ci­a­des.

Es tracta sobre­tot d'arbres lli­gats a un fet històric o lle­gen­dari, de for­mes curi­o­ses o espec­ta­cu­lars, d'espècies poc freqüents, etc. En alguns casos, el que els fa sin­gu­lars ho conei­xen poques per­so­nes i, si no es reco­pi­len les històries, cor­ren el risc de per­dre's. Per això, el parc natu­ral de la Zona Volcànica de la Gar­rotxa ha encar­re­gat a l'empresa Tosca Equip d'Edu­cació Ambi­en­tal que recu­lli tota aquesta infor­mació.

Ho fa des de les for­tes neva­des de fa dos anys que van pro­vo­car mol­tes des­tros­ses als bos­cos gar­rot­xins, els quals, en algun cas, han patit tales d'arbres sin­gu­lars per des­co­nei­xe­ment o han estat objecte de l'estas­sat de l'entorn d'alguna línia elèctrica, com en un cas a Sant Feliu de Palle­rols.

Per aquest motiu, s'ha posat en marxa la cam­pa­nya A la Gar­rotxa bus­quem arbres amb història i Tosca i el parc natu­ral han fet una crida pública perquè tot­hom qui vul­guin i pugui aporti infor­mació sobre aquest tipus d'arbres de la comarca i d'espais comuns de comar­ques pro­pe­res.

Els pro­mo­tors estan recor­rent tots els muni­ci­pis. El punt de par­tida és una expo­sició expli­ca­tiva de l'evo­lució dels bos­cos de la Gar­rotxa. A cada muni­cipi es fa una xer­rada sobre el pro­jecte i es busca la col·labo­ració d'una enti­tat. Poste­ri­or­ment, es fa una sor­tida per loca­lit­zar els arbres que la gent indica i per deter­mi­nar en cada cas si són o no arbres amb història.

A hores d'ara, encara fal­ten els muni­cipi de Besalú i el seu entorn –Beuda, Maià de Mont­cal i Sant Fer­riol–, però ja hi ha una base de dades amb més de 400 entra­des, sobre­tot de rou­res pènols i mar­ti­nencs, alzi­nes i fajos, tot i que ara cal deter­mi­nar si es tracta o no d'arbres que es puguin qua­li­fi­car com a exem­plars amb història. Per dina­mit­zar el pro­jecte s'ha creat també el bloc
arbre­samb­his­to­ria.blogs­pot.com. Els pro­mo­tors remar­quen que no és un pro­jecte que rea­lit­zin els tècnics, sinó que és un pro­jecte popu­lar i cal la par­ti­ci­pació de la població local de totes les edats.

La volun­tat, segons Anna Ros, coor­di­na­dora d'aquest pro­jecte jun­ta­ment amb el tècnic del parc Xavier Oli­ver, cap d'àrea d'ús públic del parc natu­ral de la Gar­rotxa, és com­ple­tar la base de dades que ja es té, edi­tar una publi­cació i sobre­tot fer arri­bar tota aquesta infor­mació als ajun­ta­ments perquè impul­sin ins­tru­ments de pro­tecció. De fet, ja hi ha una maqueta de lli­bre amb els arbres sin­gu­lars dels quals es tenia conei­xe­ment. El pro­jecte s'acaba el 2013.

21
municipis
hi ha a la comarca de la Garrotxa i, a tots, hi ha arbres amb història
400
entrades registrades
per al projecte, tot i que ara s'avaluaran
Beuda

Un roure amb una cicatriu cruciforme

A Beuda hi ha el roure de la Creu. Té una cicatriu cruciforme, perquè als anys quaranta del segle passat es va plantar al seu peu una creu metàl·lica en memòria d'un jove a qui un llamp va matar. Amb el temps, va créixer i engolir la creu fins a formar la cicatriu. A Sant Ferriol i als camps de la Teuleria, es conserva una de les moltes alzines reclamadores que hi havia hagut a la Garrotxa. Eren arbres remodelats per poder caçar ocells. A les Planes hi ha el tell de Fontanill, amb branques a un costat perquè les arrancaven els joves per fer catifes de Corpus.

Sant Feliu

Una olla de monedes d'or a peu del faig

Els masovers de la casa Nova del cim de la muntanya del Faig Rodó de Sant Aniol de Finestres van trobar, segons es diu a la zona, una olla de monedes d'or al peu d'uns fajos de la zona. A Sant Feliu de Pallerols hi ha l'aulina de la Torre, que més enllà de ser espectacular serveix en el recull per palesar que aquests arbres eren considerats com a sagrats abans del temps dels romans. A Santa Pau hi ha el roure de la casa del Cargol, que curiosament té un tronc molt gruixut que contrasta per la mida amb les branques i la capçada. També hi ha els castanyers de can Casells.

Montagut i Oix

Una acàcia que penja sobre el riu

A Sant Feliu de Pallerols hi ha un arbre que surt d'una paret i penja uns quants metres sobre el riu. És una acàcia i, quan es va ampliar la fonda Can Pous, es va deixar un forat a la paret per respectar-lo. Al mateix municipi, al Bac dels Gaús, hi ha una zona d'avets. N'hi havia un de monumental que es va talar, fa temps, per ornamentar uns grans magatzems de Barcelona.

A peu

Aulines, testimonis d'en Verntallat

Al municipi de Montagut i Oix hi ha les aulines de la zona del Pairé. En una masia d'aquest indret, conten que el cabdill remença Francesc de Verntallat va esperar-hi reforços per poder atacar el castell proper de Bestrecà. A Olot, destaca la roureda del parc Nou, de roure pènol, molt rar a la Catalunya sudpirinenca. És molt curiós el pi que abraça la sequoia de la finca de can Solà Morales de Batet de la Serra; tots dos tenen més de cent anys. A la capital garrotxina, també hi ha el pi pinyer del mas Les Mates, que té més de 25 metres d'alçada.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.