El petit és qui més rep

Bar­reja de sen­sa­ci­ons i sen­si­bi­li­tats: des del pes­si­misme perquè les but­xa­ques són bui­des fins a l'espe­rança de poder-se'n sor­tir amb solu­ci­ons ima­gi­na­ti­ves. Aquest és l'ambi­ent que es res­pi­rava ahir en la taula rodona orga­nit­zada per la Fun­dació Ernest Lluch a l'Ate­neu Bar­ce­lonès sobre els muni­ci­pis i els pro­ble­mes amb què es tro­ben les hisen­des locals. Els dèficits tam­poc són nous ni repre­sen­ten cap nove­tat, perquè els greu­ges fa anys que s'enu­me­ren. Però en una situ­ació de crisi econòmica enquis­tada, els que més direc­ta­ment veuen tre­mo­lar les seves finan­ces són els petits de l'admi­nis­tració: els ajun­ta­ments. Amb una bai­xada des­pro­por­ci­o­nada d'ingres­sos –basats sobre­tot en llicències d'obres i ICIO– i un sis­tema de finançament que no els afa­vo­reix, la situ­ació és com­pli­cada. L'alcal­dessa de Tiana, Est­her Pujol, va ser total­ment explícita en aquest sen­tit, i va reconèixer que el seu con­sis­tori s'havia tro­bat en una situ­ació tècnica de sus­pensió de paga­ments. Com ella, molts altres alcal­des.

I és que, en l'acte d'ahir, els bat­lles de Tiana, Tar­ra­gona, Girona, Sant­pe­dor i Olesa de Mont­ser­rat van par­lar en pri­mera per­sona. Situ­a­ci­ons molt dife­rents. Des del cas de Tiana fins al de Sant­pe­dor, que ha tin­gut superàvit durant vuit anys. La fórmula? Con­tenció fins i tot en temps de vaques gras­ses i no esti­rar més el braç que la màniga. La solució, van coin­ci­dir els ponents, ha d'incloure necessària­ment dos con­cep­tes. D'una banda, la raci­o­na­lit­zació de la des­pesa, sobre­tot en la man­co­mu­nació de ser­veis. És el cas de Tiana i Mont­gat, que, per exem­ple, tre­ba­llen a com­ple­men­tar-se mútua­ment a través dels seus ser­veis de poli­cia local.

L'altre gran os és el sis­tema de finançament i un esce­nari que no ajuda gens ni mica. Per què? Per l'exces­siu intru­si­o­nisme d'altres admi­nis­tra­ci­ons. Sobre­tot de l'Estat. En aquest sen­tit, el màxim res­pon­sa­ble de Girona, Car­les Puig­de­mont, va par­lar ober­ta­ment de des­lle­ial­tat ins­ti­tu­ci­o­nal en l'última pujada de l'IBI apro­vada pel govern de Mari­ano Rajoy. Una crítica com­par­tida pels seus col·legues, que fins i tot van anar més enllà: “No sabem on som. Més ben dit: no sabem on ens por­ten”, va afir­mar Sal­va­dor Prat, d'Olesa. Per ells, les cons­tants inter­ferències de l'Estat l'única cosa que fan és cas­ti­gar contínua­ment els ajun­ta­ments, unes admi­nis­tra­ci­ons que, a més de ser les més peti­tes, són les que més direc­ta­ment han de pres­tar els ser­veis. Això sense obli­dar la necessària modi­fi­cació de la llei d'hisen­des locals.

En el torn de parau­les, des de Vila­nova de Pra­des, es va dema­nar res­pecte per als muni­ci­pis petits, que repre­sen­ten poc més de l'1% de la població cata­lana, però que ges­ti­o­nen més de la mei­tat del ter­ri­tori.