Una multa extravagant

Una història particular però no tan rara. El matí del 30 de setembre darrer vaig rebre la notificació d'una multa per “estacionar el vehicle en part de la via reservada exclusivament per al servei de determinats usuaris”. Fins feia poc, al senyal de trànsit del carrer s'hi llegia “ús exclusiu dels veïns” i com que l'associació de la qual sóc president té la seu en l'esmentat carrer, sempre me n'he considerat, i alguna vegada hi he aparcat. En la notificació de la multa es diu que no se'm va lliurar a mà perquè el conductor estava absent. La nostra seu té per porta –quan alcem la persiana– una vidriera translúcida, i a aquella hora, a més, teníem els llums encesos. Immediatament després de rebre la notificació vaig acudir a l'OIC per presentar una al·legació i, per curar-me en salut, vaig voler pagar la multa perquè en lloc dels 200 quedés en els 100 previstos com a bonificació. La meva estupefacció va ser gran quan la noia que em va atendre em va dir que el període de pagament finia el 23, set dies abans d'haver rebut la notificació, i em va explicar que aquesta circumstància s'estava donant freqüentment. Havien passant els dies i quan ja no hi pensava rebo una nova notificació amb la multa en ferm, de 200 euros, sense contestar a cap de les meves raons. Espero que se n'oblidin. Sinó, em donaran arguments per continuar explicant-los la historieta.