Una multa extravagant

Una història par­ti­cu­lar però no tan rara. El matí del 30 de setem­bre dar­rer vaig rebre la noti­fi­cació d'una multa per “esta­ci­o­nar el vehi­cle en part de la via reser­vada exclu­si­va­ment per al ser­vei de deter­mi­nats usu­a­ris”. Fins feia poc, al senyal de trànsit del car­rer s'hi lle­gia “ús exclu­siu dels veïns” i com que l'asso­ci­ació de la qual sóc pre­si­dent té la seu en l'esmen­tat car­rer, sem­pre me n'he con­si­de­rat, i alguna vegada hi he apar­cat. En la noti­fi­cació de la multa es diu que no se'm va lliu­rar a mà perquè el con­duc­tor estava absent. La nos­tra seu té per porta –quan alcem la per­si­ana– una vidri­era translúcida, i a aque­lla hora, a més, teníem els llums ence­sos. Imme­di­a­ta­ment després de rebre la noti­fi­cació vaig acu­dir a l'OIC per pre­sen­tar una al·legació i, per curar-me en salut, vaig voler pagar la multa perquè en lloc dels 200 quedés en els 100 pre­vis­tos com a boni­fi­cació. La meva estu­pe­facció va ser gran quan la noia que em va aten­dre em va dir que el període de paga­ment finia el 23, set dies abans d'haver rebut la noti­fi­cació, i em va expli­car que aquesta cir­cumstància s'estava donant freqüent­ment. Havien pas­sant els dies i quan ja no hi pen­sava rebo una nova noti­fi­cació amb la multa en ferm, de 200 euros, sense con­tes­tar a cap de les meves raons. Espero que se n'obli­din. Sinó, em dona­ran argu­ments per con­ti­nuar expli­cant-los la his­to­ri­eta.