Administracions

Gairebé ningú se'n salva

De les 947 poblacions tan sols en quedarien 63, si es mantinguessin només les de més de 20.000

Mal­de­caps un rere l'altre. En un moment en què la crisi fa estralls en l'eco­no­mia de les admi­nis­tra­ci­ons més peti­tes, els ajun­ta­ments –i molts no saben com sor­tir-se'n–, la cerca de pos­si­bi­li­tats per fer-ho s'amplia. Les dar­re­res set­ma­nes s'han posat sobre la taula diver­ses pro­pos­tes que pre­te­sa­ment tenen l'objec­tiu d'eco­no­mit­zar cos­tos i raci­o­na­lit­zar des­pesa: la reor­ga­nit­zació del mapa ter­ri­to­rial català. Un debat sos­tin­gut al llarg del temps però que torna a estar d'actu­a­li­tat en boca del govern de Mari­ano Rajoy i de la Fede­ración de Muni­ci­pios y Pro­vin­cias Españolas (FEMP). L'Estat con­si­dera que la reor­de­nació és ine­vi­ta­ble perquè no tots els ajun­ta­ments són capaços de dur els comp­tes orde­na­da­ment, ni d'exe­cu­tar-los, ni de pres­tar ser­veis de manera efi­ci­ent. En prin­cipi, el procés hau­ria de ser volun­tari però ja s'ha avi­sat que les noves lleis que sor­gi­ran de la reor­de­nació de com­petències abo­carà els muni­ci­pis a fer-ho, ja que caldrà com­plir uns cri­te­ris d'eficiència.

El pre­cur­sor d'aquesta tendència revi­si­o­nista del mapa català és el cone­gut com a Informe Roca, del 2000. L'informe pro­po­sava, en l'àmbit muni­ci­pal, la supressió dels muni­ci­pis de menys de 250 habi­tants, la cor­recció de dis­fun­ci­ons mit­jançant la supressió d'encla­va­ments, l'agre­gació d'alguns muni­ci­pis i l'agru­pació fun­ci­o­nal dels muni­ci­pis per sota dels 1.000 habi­tants amb la fina­li­tat de com­par­tir la gestió de deter­mi­nats ser­veis públics.

Des­a­pa­rició

Actu­al­ment, a Cata­lu­nya hi ha 947 muni­ci­pis. La pro­posta més ago­sa­rada ha estat la de fede­ració espa­nyola. L'enti­tat és del parer que hi hagi fusi­ons entre muni­ci­pis que no superin els 20.000 habi­tants. I el secre­tari d'estat d'Admi­nis­tra­ci­ons Públi­ques, Anto­nio Beteta, advo­cava també la set­mana pas­sada per aquest mateix topall. Una apli­cació lite­ral de la pro­posta com­por­ta­ria –amb dades del cens del 2011– una arra­sada total de pobla­ci­ons. El 93,4% de muni­ci­pis cata­lans no arri­ben a aquesta xifra demogràfica. Què sig­ni­fi­ca­ria? Que Cata­lu­nya només podria sal­var 63 muni­ci­pis tal com són ara. La resta s'hau­ria d'agre­gar a pobla­ci­ons veïnes. Un exem­ple de l'impacte que supo­sa­ria tirar enda­vant aquesta pro­posta són les comar­ques giro­ni­nes. Actu­al­ment estan com­po­sa­des per 221 governs locals. Només en que­da­rien 9. O a les de la demar­cació llei­da­tana només es man­tin­dria la capi­tal, Lleida. Però no única­ment això. A banda, també faria que la mei­tat de les 41 comar­ques cata­la­nes quedés sense cap poble que superi aquest topall. El Ber­guedà, la Terra Alta, el Pla de l'Estany o l'Urgell en serien exem­ples.

El més sen­tit

La tesi que més s'ha sen­tit aques­tes set­ma­nes és la que pro­posa la supressió dels que no arri­bin als 5.000 habi­tants. Un informe de l'Ins­ti­tut d'Eco­no­mia de Bar­ce­lona així ho posa sobre la taula i l'Estat tre­ba­lla amb un docu­ment de la con­sul­tora Rusell Bed­ford que esta­bleix el mateix llin­dar. L'apli­cació d'aquesta tesi tin­dria un impacte menor que la de la Fede­ración de Muni­ci­pios, però tot i així tam­poc se'n sal­va­ria pràcti­ca­ment cap. Des­a­pa­rei­xe­rien tres de cada qua­tre pobles cata­lans: un 78%. Es man­tin­drien 208 ter­mes muni­ci­pals. La resta, també, hau­rien d'ajun­tar-se amb pobla­ci­ons veïnes. Tan­ma­teix, cinc comar­ques també es que­da­rien sense pobles de més de 5.000 habi­tants: la Terra Alta, l'Alta Riba­gorça, el Pri­o­rat, la Cer­da­nya llei­da­tana i el Pallars Sobirà.

Un sedàs menor

Apli­cant una meto­do­lo­gia, apun­tada des de diver­sos fòrums, si els que no fos­sin via­bles econòmica­ment fos­sin els muni­ci­pis de menys de 2.000 habi­tants, la situ­ació tam­poc és millor pel que fa al man­te­ni­ment de l'actual mapa català. Només 351 pobla­ci­ons com­plei­xen a hores d'ara aquest requi­sit. És a dir, que el 63% de muni­ci­pis actu­als hau­rien de bus­car noves ali­an­ces ter­ri­to­ri­als. Pel que fa a la dis­tri­bució comar­cal, totes podrien seguir, ja que tin­drien alguna població que supera­ria el llin­dar.

Rebuig gene­ral

Totes aques­tes pos­si­bi­li­tats han topat amb una opo­sició total, en diver­sos nivells de la classe política. El prin­ci­pal ha estat el de la Gene­ra­li­tat. Tot i que des del govern no es veu­ria mala­ment que es raci­o­na­litzés la des­pesa i que hi pogués haver algu­nes agre­ga­ci­ons, es des­carta que aques­tes s'hagin de pro­duir de forma obli­gada. En tot cas, seria volun­tari. Tam­poc es veu amb bons ulls des d'altres àmbits. Per exem­ple, l'Asso­ci­ació Cata­lana de Muni­ci­pis (ACM) ha tit­llat d'invasió com­pe­ten­cial la pro­posta de la FEMP i la rebutja perquè és con­tra­dictòria amb el model català. Però entre els alcal­des la pro­posta tam­poc agrada. Bàsica­ment al·leguen que es per­dria per­so­na­li­tat, tot i que la pos­si­bi­li­tat de man­co­mu­nar ser­veis per estal­viar no es con­si­dera una mala solució.

LA XIFRA

78%
de pobles catalans
no superen el llindar dels 5.000 habitants i estarien abocats a agregar-se a d'altres.

LA FRASE

Cal reordenar els ajuntaments i les competències per garantir un futur de la institució municipal
Antonio Beteta
secretari d'Estat d'Administracions Públiques

La tendència és la contrària

El 30 d'octubre del 2010 es constituïa la comissió gestora del nou municipi de la Canonja, que se segregava de Tarragona. El darrer procés d'aquest tipus que s'ha consumat a Catalunya, però al llarg de la història n'hi ha hagut d'altres. Com la independència a mitjans anys vuitanta de Salt i Sarrià de Ter respecte de Girona, una agregació dictada durant el franquisme. I és que la tendència les darreres dècades ha estat justament aquesta: pobles que durant la dictadura van perdre el seu ajuntament i que l'han volgut recuperar. El procés invers, però, no s'ha produït. Actualment encara hi ha processos vius, com el que porten a terme a Sant Julià de Ramis i Medinyà (al Gironès) per deixar de formar una única entitat municipal. En menor mesura, també Calonge i Sant Antoni han viscut un procés similar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.