100 anys de la Costa Brava

Un diari català de gran tirada i pres­tigi, el dia 23 va dedi­car un espe­cial monogràfic a la Costa Brava, amb motiu del cen­te­nari del seu nom, com­ple­men­tant els repor­tat­ges amb foto­gra­fies d'indrets d'aquesta. Uns opi­nen que s'ha des­truït la major part d'aquesta costa, i d'altres cre­uen que encara es pot sal­var en bona part. Un és par­ti­dari dels segons: la crisi ha fre­nat el crei­xe­ment embo­git i incon­tro­lat i hi haurà temps de refle­xi­o­nar.

He de fer un acla­ri­ment. Per raons d'edat i salut, pròpies i de la tri­pu­lació de pesca que m'havia fet cos­tat anys i panys, he venut la barca –els fat­xen­des en diuen barco– i fa dos anys que he per­dut de vista la Costa Brava des del mar. He de dir, però, que qua­ranta anys de nave­gar-hi m'han con­ver­tit en un bon conei­xe­dor de la seva geo­gra­fia. Pobles cos­ters, plat­ges i cales; penya-segats, caps i roque­rars; goles de rius, rie­res i canals; illes, esculls i illots, m'han que­dat gra­vats a la memòria visual. Estava segur, i en pre­su­mia, que conei­xia la Costa Brava des del mar com pocs, pam a pam, fins avui que he tin­gut una gran sor­presa: han nas­cut una cala, una illa i un refugi de pes­ca­dors!

Vet ací que en el monogràfic esmen­tat hi apa­reix una foto­gra­fia el text del peu de la qual la situa així: «Una cala refugi de pes­ca­dors i una petita illa plena de gavi­nes en un indret de la Costa Brava prop d'Empu­ri­a­brava». Puc asse­gu­rar que no n'han ende­vi­nat ni una! Des d'Empu­ri­a­brava en direcció nord hi ha platja fins el port de Roses i el massís de Puig Rom, sols inter­rom­puda per l'entrada de Santa Mar­ga­rida. Seguei­xen les plat­ges de Canye­lles i l'Alma­drava, Punta Fal­co­nera, els Mar­bres, cala Mont­joi i cap Nor­feu. No segueixo: ni una illa, ni un refugi de pes­ca­dors. En direcció sud, la desem­bo­ca­dura de la Muga i el Fluvià, la platja de Sant Pere Pes­ca­dor, el turó de Sant Martí d'Empúries i les res­tes del port romà. A prop, l'Escala, amb la seva costa irre­gu­lar, Riells, el port, els penya-segats de Tren­ca­braços i, final­ment, la pri­mera cala: Montgó. Costa abrupta i esculls vora la roca Fora­dada i final­ment l'Estar­tit. Per tro­bar illes s'ha d'anar a les Medes o al Cap de Creus. De refu­gis de pes­ca­dors, sols res­ten: el de Cala Prona, al Gol­fet de Port de la Selva; el de cala Culip, al cap de Creus i el de cala Jòncols, de Cadaqués, llocs estratègics per refu­giar-se quan nave­ga­ven a vela.

D'on és, doncs, la foto­gra­fia? És de l'illeta de S'are­ne­lla, a l'entrada de la badia de Cadaqués i el refugi d'uns esti­ue­jants ita­li­ans. El pro­blema és un altre. L'espe­cial es titula «Un futur per a la Costa Brava», sub­ti­tu­lat «L'opinió dels experts». Quan vam ende­gar, en Joan Cals, Narcís J. Aragó i el que els parla, el Debat Costa Brava, vam patir mol­tes apor­ta­ci­ons d'«experts». La història es repe­teix! Ho va dir ben clar un hote­ler en sen­tir-los par­lar: «La Costa Brava no vol ser empre­nyada!» Cla­vat!