Sense frontera tot és negoci
La dependència de la zona comercial del barri al sud de la frontera és total, però, tot i això, el poble està treballant per millorar les relacions i regular un comerç que porta molts ciutadans francesos fins als seus aparcaments
Quan va caure la frontera, la vila es va reinventar convertida en una mena de port franc amb preus baixos, i avui la visiten quasi quatre milions de persones l'any i és un dels principals centres comercials de l'Empordà
“Treballem més que a Andorra”, ens va dir un comerciant de la zona duanera de la Jonquera. La frase ens la va confirmar un altre del Pertús que, tot i la incidència de la crisi econòmica, va reconèixer què “abans els francesos compraven nou o deu cartons de tabac i ampolles d'alcohol i avui és limiten a tres o quatre, però saben que ningú els passarà comptes a la duana, i això els dóna molta tranquil·litat”. Els nostres interlocutors saben de què parlen, cada any els visiten quasi quatre milions de persones i, si primer venien atrets per la diferència de preus entre els estats espanyol i francès, desprès, quan van desaparèixer les duanes, els botiguers van vendre més, “perquè s'ha convertit en un pol d'atracció comercial” amb un volum de facturació tan important que els fa ser molt competitius i oferir alguns productes “fins a un trenta per cent més barats que a Figueres”. Qui parla és Joan Bella, president de l'Associació de Comerciants del Pertús i regidor de la Jonquera, que coincideix amb Jordi Cabezas, antic batlle i un dels responsables el procés de reconversió, en assenyalar el període entre el 1991 i el 1994 com a uns anys de depressió profunda. “L'eliminació va portar misèria i desolació, van tancar molts agents de duanes, més de vuit-centes persones es van quedar sense feina, vam rebre poca ajuda de les institucions i a l'Ajuntament haguérem de buscar una sortida”, sosté Cabezas. “Vam comprar els terrenys de Mas Morató; la Generalitat ens va recomanar que hi féssim una mena de polígon industrial enfocat a les empreses d'exportació, però allò no va funcionar”, explica. Dos anys desprès no s'havia venut ni una parcel·la i es va canviar l'orientació del projecte. Com va declarava l'antic rector Eduard Vivas i Llorens el febrer del 2011 a Família Cristiana: “L'alcalde Pere Brugat va engegar una política de facilitats a les implantacions comercials que ha fet que la Jonquera hagi esdevingut un centre de referència, i ho serà encara més quan entri en servei el complex tipus la Roca Village.”
Salt endavant
Abans, però, va caldre la implicació dels empresaris de la zona, noms com el de Josep Raurich i Marissé Santaló, que van començar en una petita botiga del Pertús dedicada a l'alimentació, per transformar-la en el Grup Tramuntana, que avui reuneix centres de moda, restauració i alimentació; i el d'Antoni Escudero, un immigrat nascut a Salobre (Albacete) que amb 16 anys va arribar per treballar de cambrer a l'hotel Porta Espanya i des de principis dels setanta va protagonitzar una cursa constant i imparable que l'ha portat de des despatxar camions a l'agència de duanes, a fundar el seu propi grup d'empreses que avui disposa de restaurants, supermercats, hotels, gasolineres, cellers i mitjans de comunicació, i està a punt d'inaugurar el Centre Empordà Escudero, un espai comercial situat en el polígon de les Oliveres que funcionarà com outlet de grans marques de moda, en què els clients, a més, hi trobaran, bufets lliures i altres propostes d'oci. En entrevistes publicades a la premsa, Escudero, ha afirmat que el seu públic és majoritàriament de nacionalitat francesa, una dada que confirmen les estadístiques i els més de quatre mil menús que cada dia serveixen els restaurants que hi ha a les dues bandes de la línia frontera, sobre tot a la de l'Estat espanyol. N'hi ha 46, els bufets lliures dels quals reben multituds atretes per uns preus competitius i una oferta gastronòmica en la qual es barreja la quantitat heterogènia de l'oferta amb la qualitat.
Bea Artigues, presidenta dels comerciants de la Jonquera, diu que en aquesta gran àrea de servei en què s'ha transformat l'antiga zona duanera hi ha tres parts molt ben diferenciades: “El barri sud del Pertús i la zona de la duana, on es concentren les botigues de roba, tabac i alcohol, que essencialment treballen per a un públic que està de pas o ve expressament per comprar; la zona de Mas Morató, on es concentren els macrorestaurants, i els hotels, i el centre de la vila, que s'alimenta d'una clientela una mica més elitista, que no busca preu sinó qualitat i un servei acurat, i en el qual, més que francesos de pas, atenem gent que arriba dels voltants, sigui d'Agullana o Girona.”
Aquests dies d'agost, quan es registra l'ocupació màxima i els carrers estan plens dels campistes arribats de Barcarès, Argelers i Canet, que volen viure el seu dia de shopping i gastronomia, la gendarmeria francesa ajuda la policia local i els Mossos d'Esquadra en la lluita contra la venda il·legal controlada per grups d'origen magrebí, a l'hora que hi ha visitants que no saben si el tiquet d'aparcament l'han de pagar a la banda del nord o la del sud, i es donen casos com el que explica l'alcalde del Pertús, Jean-Claude Picas, al qual arriben reclamacions de multes de trànsit i no poden determinar on s'han produït realment les infraccions que les han motivades.
Problemes o problemes?
Els números que es mouen a la zona de la frontera són tant importants –més de 9.000 visitants diaris i més de 6.000 empleats directes, dels quals les tres quartes parts viuen als pobles dels voltants, de Cantallops a Figueres– i la seva influència a la comarca es tan fonamental, que junt amb el turisme familiar i un poder adquisitiu mitjà, que és el majoritari, ha arribat un altre tipus de personatge, un client que es podria definir com a busca-raons, que, desprès de les traves posades a l'Estat francès a l'exercici de la prostitució, han trobat a l'altre costat de la línia una oferta alegal, però tolerada, que ha convertit el tram de carretera entre la Jonquera i Figueres en una terra de ningú, habitada per clubs de contactes i noies lleugeres de roba que ofereixen serveis sexuals. “És un dels peatges que hem hagut de pagar; tan sols una mínima part dels milions de persones que passen per casa nostra busquen sexe, drogues i alcohol, però s'ha creat tanta fressa mediàtica que molta gent creu que aquest és un espai sense llei, quan hem fet tot el possible per evitar la prostitució”, sosté Cabezas. Bella remarca que els comerciants estan molt preocupats pel tema: “No tant sols dóna una mala imatge sinó que distorsiona la realitat; la gent de peu ha de saber que legalment la policia quasi no pot fer res.” “Crec que el millor seria regular-la i cenyir-la a clubs especialitzats”, conclou. Tot i que des del 1991 les lleis diuen que, teòricament, no existeix la frontera, la gent del Pertús viu en un interregne que els abraça amb la de la Jonquera. “Els explicaré una cosa interessant –ens diu l'alcalde Picas–: aquí tenim una escola primària en què s'imparteixen les classes en francès i català; del total de 90 alumnes, 35 són de la Jonquera, no em diran que això no és treballar pel futur?”
