Medi ambient

Els alcaldes admeten que tot està per fer en prevenció

Consideren que si es van viure situacions de caos i descoordinació durant les primeres hores de l'incendi cal atribuir-ho a la magnitud d'aquells focs

Coincideixen a dir que cal fer tasques i actuacions de prevenció

Els alcal­des de l'Alt Empordà que van viure en pri­mera línia l'incendi del juliol no fan esca­ra­falls dels moments de des­co­or­di­nació que recull l'informe dels Bom­bers i que es van pro­duir aquells dies, perquè ho rela­ci­o­nen amb l'excep­ci­o­na­li­tat de la situ­ació. Sí que adme­ten, però, que queda feina per fer en la pre­venció. “Pot­ser a l'inici del foc, el diu­menge, i uns moments el dilluns, vam pen­sar què està pas­sant, i pot­ser no estem prou coor­di­nats. Però en gene­ral no em puc quei­xar gaire i crec que va anar prou bé“, diu l'alcalde de Can­ta­llops, Joan Sabartés. En aquest muni­cipi han fet una crida de volun­ta­ris per col·labo­rar amb l'ADF i fer peda­go­gia de cara a la població.

A Vila­nant, l'alcal­dessa, Anna Palet, explica que els pro­fes­si­o­nals van ser des­bor­dats, “com tots”, el diu­menge, per la mag­ni­tud del foc. “Pel que fa la pre­venció, la gent se n'oblida. Des de l'ajun­ta­ment ho tenim bas­tant clar i les ADF ho tenen claríssim”, diu Palet. Alfons Quera, alcalde d'Agu­llana, insis­teix també en la pre­venció i reclama que des del Par­la­ment s'impulsi una llei que obli­gui els pro­pi­e­ta­ris a nete­jar les par­cel·les en zones urba­nes i masos. “Els alcal­des estem des­em­pa­rats sobre aquest punt”, diu Quera. Des de Figue­res, l'alcalde, Santi Vila, qua­li­fica la gestió dels Bom­bers d'exem­plar. “Des del pri­mer moment, els Bom­bers em van infor­mar i vaig saber en tot moment què havia de fer com a alcalde. Jo estava al cen­tre de coman­da­ment i en cap moment van fal­tar efec­tius”, asse­gura Vila, que també coin­ci­deix a dir que cal un esforç en la pre­venció: “Els focs s'apa­guen a l'hivern, amb la gestió fores­tal i pre­pa­rant la població. Si no ho fem és per falta de recur­sos”, diu l'alcalde Figue­res. A Biure, l'alcalde, Albert Camps, creu que no es pot par­lar de caos davant la Creu, però sí que cal actuar amb con­tundència en tot allò que faci referència a la pre­venció i a tenir els ter­renys nets. En el mateix sen­tit, Edu­ard Payrà, alcalde de Dar­nius, diu que ha començat a actuar i que ja està ela­bo­rant un pla de pro­tecció con­tra els focs.

LES FRASES

El foc es va agafar sense saber què fer i per això fem un pla de prevenció contra els focs
Eduard Payrà
alcalde de darnius
Cal una llei per obligar a netejar els masos i les parcel·les, els alcaldes estem desemparats
Alfons Quera
alcalde d'agullana
Hi va haver moments amb sensació de descoordinació per la situació excepcional
Joan Sabartés
alcalde de cantallops
L'actuació i la gestió dels bombers va ser exemplar. Cal més prevenció, no ho fem per falta de recursos
Santi Vila
alcalde de figueres

Conceptes diferents d'ADF

Esteve Carrera

No totes les Agrupacions de Defensa Forestal tenen la mateixa concepció de la seva funció: l'ADF de les Salines no forma part de l'Associació d'ADF de l'Alt Empordà, que reagrupa deu ADF locals. “Nosaltres no vam voler adherir-noshi perquè no és la nostra manera d'entendre el voluntariat”, diu Josep Rigau, president de l'ADF de les Salines, que actua als municipis d'Agullana, Darnius, Maçanet de Cabrenys, Biure i la Vajol. Rigau es mostra crític amb l'associació d'ADF de l'Alt Empordà: “En temps de vaques grasses es van crear estructures sobredimensionades, amb cotxes que valen milions i que serveixen dos mesos a l'estiu. Són estructures que dupliquen els forestals i els bombers i que s'inventen feines. Nosaltres no som professionals de les subvencions; som voluntaris i no cobrem ni pel gasoil. Si hi ha diners o se'n recullen, molt bé, i si no, com que som voluntaris no ens queixarem, perquè ningú ens obliga a ser allà. És un escàndol que hi hagi gent en nòmina en una ADF. Els voluntaris no són això”, diu Rigau referint-se a les dificultats financeres que denunciava dissabte passat en aquest mateix diari Josep Maria Cervera, president de l'ADF de l'Alt Empordà. Rigau també diu que no es pot criticar l'absència de voluntaris per anar a desbrossar, perquè, segons ell, “els boscos són privats, i això ho han de fer els propietaris”.

Sis pàgines amb forta autocrítica

L'informe elaborat pel Grup de Reforç d'Actuacions Forestals (GRAF) dels Bombers de la Generalitat que ha destapat deficiències en l'extinció del gran foc del juliol ha estat penjat pels mateixos bombers al web oficial de la Generalitat. Es tracta de sis fulls que detallen des d'un punt de vista molt tècnic el procés que es va dur a terme per apagar les flames. Tot i constatar que les dimensions del foc van crear un “escenari de gran emergència” i que la velocitat de propagació va ser en alguns moments “una carrera explosiva de fins a 7,7 quilòmetres per hora”, s'apunta que la gran diversitat de mitjans va complicar encara més la coordinació de la feina. Sobre el terreny hi havia ADF, enginyers assessors, bombers catalans, francesos i andorrans, militars espanyols, personal de protecció civil, mossos i policies locals, al marge dels nombrosos voluntaris. En l'apartat d'“aspectes a destacar” se subratlla que “els navegadors urbans no són una eina prou fiable en aquest entorn” i que “fóra bo integrar eines amb cartografia pròpiament forestal”. També s'indica que algunes unitats van quedar “ancorades en un sol lloc tot i haver acabat la tasca encomanada” i que hi va haver “retard en l'arribada de personal per fer el relleu”.

E.C.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.