JOAN ROVIRA
GERENT DEL CONSORCI FORESTAL DE CATALUNYA
Reforestar no és la millor opció “E l bosc ha de tenir la seva lògica econòmica”
L'Associació de Propietaris de l'Alt Empordà i el Consorci Forestal aposten per la regeneració espontània del bosc cremat, però, alhora, busquen noves maneres d'administrar les finques per prevenir desgràcies com la del juliol
El gran repte és intentar fer rendible un patrimoni que avui té un cost per a la majoria de propietaris
El Consorci Forestal, a través de la Fundació Boscos, està treballant amb l'Agrupació de Propietaris de l'Alt Empordà en una campanya per aconseguir patrocini privat
per afrontar les despeses que derivaran dels incendis.
en concret. Les empreses cada vegada més són conscients del valor que representa la massa forestal en un país en què mes del 60% del territori és bosc. Des d'empreses d'autopistes fins a cellers, cada vegada hi ha mes consciència.
Entre Darnius i el castell de Mont-roig, a l'antic veïnat de Buscarons, una alzina surera centenària s'està morint. No volem caure en sentimentalismes ni fer de l'obvietat una virtut; sabem que aquella va ser una de les zones més castigades per l'incendi de juliol, que, segons van assegurar alguns responsables polítics i mitjans de comunicació, es va propagar amb tanta rapidesa per culpa de l'extrema sequedat, la tramuntana i l'estat d'uns boscos deixats de la mà de Déu i d'uns propietaris que no troben com fer-los rendibles. L'anàlisi podria ser ajustada si no fos perquè el suro centenari de Buscarons ha sucumbit tot i que des de fa molts anys l'empresa Forestal Empordà, administrada per Antoni Gorgot, antic campió de trial de l'estat, gestiona aquesta divisió de més de tres mil hectàrees fent una feina acurada i constant per protegir-la del foc.
Acompanyats de Narcís Trilla Juanola, propietari de Sant Llorenç de la Muga que ens hi ha posat en contacte, fem una visita al que s'ha cremat. L'expert ens diu que, en realitat, hi hagué dos focs, un de tramuntana i un altre de marinada. Parlant del primer ens assegura que la velocitat del vent i l'abrandament de les flames va fer que actués com un gran bufador de nitrogen –es propagava per les capçades i encenia l'arbre de cop fins a la soca–, la qual cosa ha provocat que sobretot les sureres, entre altres la de Buscarons, estiguin condemnades.
Un més i mig desprès de la desgràcia, Gorgot ens ensenya que tot i la manca de pluges la terra negra està matisada amb les taques verdes dels rebrolls, un canvi en el paisatge que li serveix per mostrar la vitalitat d'un bosc que ja va patir un altre gran incendi, l'any 1986, i que es torna a regenerar. “Personalment, crec que a aquesta zona no li calen replantacions. Les sureres estan rebrotant, en neixen de noves i les haurem d'aclarir perquè en sobraran una barbaritat. Allà on hi ha pi blanc, l'esclat de les pinyes ha sembrat la terra de llavors. Però de pi pinyoner i de pi marítim, no en quedarà res.” Gorgot i Trilla estan preocupats pel fet que la crisi i la conjuntura econòmica aturin les subvencions en un moment en què cal una certa prestesa per tornar a posar les finques en condicions. “Cal esperar la tardor i principis de l'hivern per veure quins arbres rebroten i quins estan morts o molt malmesos i després entrar amb les màquines i començar a buidar”, asseguren.
Contràriament al que va passar l'any 1994 a la Selva, quan es van rostir 7.500 hectàrees i la fusta cremada es va malvendre per fer paper a una pesseta el quilo –o sigui, sis euros la tona–, avui els afectats de l'Empordà tenen una sortida en les plantes de biomassa, que han ofert vint euros per cada tona de fusta picada. “Aquest preu aturarà el primer cop, però el que és segur és que no ens cobrirà les despeses de la neteja –assegura Gorgot–, perquè hi ha boscos que estan en indrets molt trencats, la qual cosa comporta poc pes i molta feina i tan sols seran mínimament rendibles els que estan en un terreny pla i són més senzills de treballar.”
Hora de fer balanç
Pere Garriga, actual alcalde d'Arbúcies i exdirector general de Forestal Catalana, defensa la mateixa línia d'actuació. També reconeix que, en general, als boscos catalans hi ha un excés massa forestal i apunta que s'haurien de trobar solucions “per oferir sortides i ordenar el sector”. Garriga posa sobre la taula un estudi que recull que els boscos de la vall d'Arbúcies poden generar entre 19.000 i 22.000 tones de residus l'any i proposa que es podrien reutilitzar com a biomassa, “ja que no es tracta d'arrasar els boscos sinó de gestionar-los, mantenir-los a punt i fer-los rendibles i per aconseguir-ho hem de començar per treure la massa forestal sobrant”. Partidari de canalitzar les accions a través d'un ens únic que controli el procés, ja sigui el Centre Tecnològic Forestal, el Consorci Forestal o la Generalitat, Garriga assegura que després de l'incendi del 1994 en aquella zona de la Selva “no es va fer cap política de reforestació, sinó que, en el seu tros, cada propietari va tirar endavant la gestió que va creure convenient”.
Josep Maria Tusell, propietari forestal d'Hostalric i enginyer del Consorci, que va patir l'incendi de 2003 quan es van cremar 1.300 hectàrees dels termes de Massanes i Maçanet, deixa clar que les conseqüències d'aquell foc encara són visibles, perquè tot i que el bosc es va regenerar a les zones afectades, també va canviar de composició: “Avui la majoria dels arbres són molt joves i en el cas del suro no es podrà treballar fins d'aquí uns anys, quan els diàmetres arribin a uns 25 cm de mitjana.” Tots els propietaris i experts consultats han coincidit a dir que la gestió dels boscos és complicada i s'ha de deixar en mans de professionals. Alguns no entenen certes idees estrambòtiques, com ara la de posar-hi a treballar interns de presons sense experiència, si no és que, com asseguren, els volen “acabar de matar”.