“Mornau pot ser un pol de promoció ”

Només sabem que la venda ha que­dat deserta. Tinc entès que des que l'Incasòl la va posar en venda van sor­tir dos com­pra­dors i tant amb l'un com amb l'altre la venda no s'ha fet. Sem­bla que el pri­mer no com­plia els requi­sits; pel que fa al segon, no en sé els motius.

Per mi, encan­tat de la vida que la venda hagi que­dat deserta perquè sig­ni­fica que la finca con­ti­nuarà sent pro­pi­e­tat pública. Des que l'Incasòl va com­prat la Torre Mor­nau, per bé o per mal és pro­pi­e­tat pública i ens fa una espe­cial il·lusió que aquest equi­pa­ment pugui ser un equi­pa­ment emblemàtic dins el parc natu­ral, de pro­moció del nos­tre poble i del ter­ri­tori. Hau­ria de poder ser un pol de pro­moció econòmica dels muni­ci­pis afec­tats i del seu entorn.

La part més impor­tant d'hectàrees de la finca no és en ter­ri­tori de Pau, però sí que hi són els edi­fi­cis i és la con­nexió més directa, perquè el poble més pro­per a la finca és Pau. La finca és una de les coses emblemàtiques que tenim. Havia estat quar­ter mili­tar, cava­lle­ria mili­tar, la gent del poble hi havia fet la mili... És un lloc sin­gu­lar del muni­cipi i ens agra­da­ria que con­tinués sent de pro­pi­e­tat pública i que s'hi pogués fer alguna cosa.

D'entrada caldrà veure què vol fer l'Incasòl i si vol seguir amb la venda. És com­pli­cat ade­quar la finca, perquè l'Ajun­ta­ment sol poca cosa pot fer-hi; pot­ser es podria fer a través d'un con­sorci amb els muni­ci­pis afec­tats, la Gene­ra­li­tat i, per què no, amb alguna col·labo­ració pri­vada. Tot està per fer.

El seu argu­ment és que ara mateix no se'n treu cap ren­di­bi­li­tat, però també s'ha vist, ara que la venda ha que­dat deserta, que l'ús que en poden fer els com­pra­dors també és força limi­tat; només s'hi podria fer alguna acti­vi­tat agrícola. Per tant, pot­ser és el bon moment per plan­te­jar-ne un ús públic de pro­moció econòmica.

Crec que enguany la qua­li­tat a l'Empordà serà prou bona. Encara és difícil de dir-ho exac­ta­ment, però sabem ja que la quan­ti­tat haurà bai­xat molt. Bàsica­ment això és per la sequera que hem cone­gut, per la pedre­gada que va patir alguna zona de la comarca i, en menor grau, per la incidència que hi pugui haver tin­gut alguna malal­tia; també en algun sec­tor de l'Alt Empordà, per les con­seqüències de l'incendi d'aquest estiu. Tenim la sort que el vi de la DO Empordà es ven tot, però que es ven­gui tot no vol dir que es ven­gui al preu que hau­ria de ser. En aquests moments es cobrei­xen cos­tos i no gaire més. A l'Empordà s'han fet pro­gres­sos de qua­li­tat i per ara els preus no s'han dis­pa­rat, s'han estan­cat. Hi ha el con­text econòmic gene­ral que explica el fet que el con­su­mi­dor es fixa cada cop més en els preus.