Camps de voreres

Una de les imatges que ha deixat la crisi econòmica i l'esclat de la bombolla immobiliària és la d'antics camps que es van urbanitzar, instal·lant-hi els serveis necessaris per construir-hi, però on després no s'ha fet ni una edificació. Són extensions de terreny incorporades a la trama urbana on hi ha carrers asfaltats, voreres, arbrat, preses de llum i fanals, però que fa anys que estan abandonats. Un dels paisatges postcrisi econòmica juntament amb els grans blocs de pisos construïts en ple boom i ara tancats a pany i clau o les promocions d'habitatges que no es van arribar a acabar. També es donen casos en polígons industrials que no arrenquen per la situació econòmica que encara arrosseguem.

Tot i que el sector immobiliari veu brots verds i assegura que creix l'obra nova, en moltes poblacions es continuen veient camps de voreres abandonats on s'havia previst un creixement del parc d'habitatges que va quedar frenat bruscament amb l'esclat de la bombolla immobiliària i la crisi econòmica. A la Catalunya Central, n'hi ha diversos casos a Solsona, Vic i Santa Margarida de Montbui. I fins i tot, en el cas de Calldetenes, l'Ajuntament s'hi ha acabat enganxant els dits.

A Solsona, per exemple, el cas més clar és un sector a tocar del barri de la Cissa, en un extrem del municipi, on s'havien de construir un grup de cases que finalment no es van arribar a fer mai. El resultat és que fa anys que els terrenys estan urbanitzats però no s'hi ha aixecat mai res. L'alcalde del municipi, David Rodríguez, explica que fins i tot es va obrir un debat fa un temps sobre si cal que els fanals estiguin oberts a la nit en un barri on no hi viu ningú.

A Vic tenen diverses zones, com ara el sector de Josep Maria Sert, el sector El Nadal i el sector El Graell. En tots queda molt de sòl lliure per construir. En canvi a Manresa queden pocs espais buits per edificar –la majoria són parts d'alguna promoció que no es va acabar de tirar endavant– mentre que, en canvi, la capital bagenca lidera el rànquing de pisos buits. Diverses fonts d'ajuntaments plantegen que la problemàtica principal és mantenir la zona neta d'herbes i brutícia –el consistori ho requereix al propietari– i en alguns casos aïllats evitar que la zona es converteixi en un lloc on fer botellón.

A Santa Margarida de Montbui la principal zona de creixement prevista a al municipi la passada dècada, el pla parcial La Mercè 2, es va acabar d'urbanitzar ja en plena crisi però per ara només s'hi ha edificat un gran supermercat. En el cas de Montbui, aquesta zona de creixement s'ajunta amb l'ARE prevista i amb la zona industrial.

El cas de la urbanització El Torrental, de Calldetenes, ha acabat portant a l'Ajuntament problemes d'endeutament, ja que la urbanització està aturada judicialment, pendent d'una sentència, però l'Ajuntament ja havia avançat els diners per pagar l'empresa constructora. Ara no pot repercutir-ho als propietaris i no estan ni tan sols acabats els carrers i les voreres. “Hem pagat però no tenim la possibilitat de recuperar aquests diners a través de quotes d'urbanització”, explica l'alcalde, Marc Verdaguer. El batlle explica que tot plegat ha acabat al jutjat perquè “l'Ajuntament anterior volia cobrar de més als propietaris i van interposar una querella criminal”. De tota manera, Verdaguer creu que en la situació s'hi han sumat el tema judicial i la crisi econòmica.