Amb el record de «Rio»

Tot i albergar les restes humanes més antigues de la ciutat, Sant Ponç és un barri relativament recent. En la postguerra, aquesta zona es va convertir en una de les àrees de barraquisme, un gueto conegut com a Rio, i repudiat per la bona societat gironina. A mitjans dels quaranta, va començar-hi a arribar població, principalment de Jaén, i es va instal·lar al marge esquerre del riu. La inundació del 1962 va acabar momentàniament amb aquell barri incipient. Es van traslladar els barraquistes a l’escola de Sant Narcís i al convent de Sant Josep per tornar més tard als albergs provisional. El 1978, Jaume Sureda assegurava a Los sitios que sentia basarda del que considerava el pitjor barraquisme de la ciutat. La solució va arribar poc després, amb el trasllat a la Font de la Pólvora. A banda de l’anar i venir dels barraquistes, el sector s’estava movent. El 1962, el GEiEG va adquirir-hi un parcel·la de terreny i, el 1970, es van posar en funcionament les primeres piscines d’un complex que es convertiria en un element dinamitzador del barri.

El 1969, el Patronat de la Santa Creu va presentar a l’Ajuntament de Sant Gregori un pla parcial, de Joan Bosch Agustí, per construir una sèrie de blocs de pisos a tocat la residència sanitària. Se’n va iniciar la construcció, però, el 1974, en annexionar-se els terrenys a Girona, es van paralitzar les llicències. El 1983, es van legalitzar els tres blocs construïts i es va permetre acabar el quart. La instal·lació de l’hipermercat Sant Ponç als baixos dels nous blocs, amb l’obertura primer autoservei de la ciutat, i la instal·lació del Carrefour, uns anys després, van revolucionar el sector comercial d’aquest barri popular, encaixat entre el Trueta i el riu i de bona part de la ciutat de Girona i el van convertir en pioner dels nous costums que estaven per venir.