Besalú posa en ordre els horts amb un pla especial
En el document es preveu, entre d’altres accions, completar la municipalització del canal gran, reobrir camins, prohibir la instal·lació d’hivernacles i adoptar un sol model per a les casetes noves
L’Ajuntament de Besalú té sobre la taula l’avantprojecte del pla especial de protecció dels horts, un document en què, entre d’altres qüestions, es marquen una sèrie d’actuacions a realitzar-hi. En aquest apartat destaca la voluntat de passar a titularitat municipal el tram del canal de rec principal que encara és privat, un objectiu per al qual el consistori ja ha endegat negociacions amb els propietaris. També s’hi preveu la prohibició d’instal·lar hivernacles i l’obligatorietat que les casetes d’eines que es posin a partir d’ara siguin d’un model concret; fer que el reg es faci a partir de les canalitzacions secundàries i no del canal gran; completar camins que han quedat anul·lats després d’haver quedat en desús; construir una sèrie de passeres sobre el canal gran, i reconstruir les canalitzacions malmeses seguint l’estètica original.
El pla es presentarà als regants i l’avaluaran els tècnics municipals abans no es consideri definitiu i entri en el ple municipal per a la seva aprovació. Si bé algunes accions probablement s’enllestiran els pròxims mesos –com ara l’adquisició del canal principal–, el desplegament del pla es farà en el pròxim mandat, preveu l’alcalde, Lluís Guinó.
Patrimoni protegit
La zona dels horts és una franja de vora 96.000 metres quadrats de superfície (equivalent a tot el barri vell), repartits en cap a 250 parcel·les, situada entre la muralla de Pere III i el Fluvià. Les notícies més reculades que es tenen dels horts besaluencs daten de l’edat mitjana, quan els conreus estaven vinculats al monestir de Sant Pere. Considerats un important patrimoni local, estan protegits pel seu “alt interès ecològic i paisatgístic”. Una part de la seva superfície està inclosa a la Xarxa Natura 2000 o està qualificada d’espai d’interès natural. Els metres més pròxims al llit del Fluvià estan sota la jurisdicció de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). D’una altra banda, el canal principal es considera arqueologia industrial, perquè és un recordatori de l’aprofitament de l’aigua per generar l’energia de les factories de la vora.
