L’edifici de Clínica Girona té quatre ofertes de compra
Un grup holandès s’ha interessat per fer-hi pisos turístics
Multinacionals del sector comercial, immobiliàries i fons d’inversió també han preguntat per l’espai
L’edifici de Clínica Girona ja té com a mínim quatre ofertes de compra; una d’aquestes és d’un grup holandès que s’ha interessat per l’edifici per construir-hi pisos turístics. Les altres tres restants són empreses multinacionals del sector comercial, immobiliàries i fons d’inversió. Són, ara mateix, les opcions que treballa la direcció de Clínica Girona per donar sortida a l’edifici.
Clínica Girona, que va néixer als anys 30 i que sempre ha estat situada allà mateix, ha esdevingut la clínica privada més gran i amb més volum d’activitat de la ciutat de Girona, amb un entramat d’edificis –que ocupen una superfície aproximada de 12.000 metres quadrats– interconnectats entre si i que donen als carrers Joan Maragall, Bisbe Lorenzana i Juli Garreta, amb una plantilla de més de 400 treballadors i una dotació de 114 llits d’hospitalització, 7 sales d’operacions i una sala de parts, equipats amb la tecnologia més moderna. Són precisament aquests 12.000 metres quadrats en una situació tan llaminera com és la del centre comercial de la ciutat de Girona el que la fa tan atractiva per als inversors.
Per ara, la direcció no ha volgut revelar el preu pel qual ha posat a la venda l’entramat d’edificis. Carles Espígol, conseller delegat i gerent de Clínica Girona, va assegurar ahir en una entrevista a TV Girona que “tot està a la venda”, encara que estan esperant que les obres al nou edifici estiguin més avançades per decantar-se per una o altra oferta. “No estem dubtant de si podem fer o no el trasllat, perquè tenim claríssim que es farà, però volem estar segurs en el moment que signem el contracte amb els compradors de quan els podrem entregar l’edifici actual”, sosté Espígol.
Tot i que està previst que el gruix dels serveis s’acabin traslladant al nou edifici del carrer de Barcelona, l’únic que s’hi quedarà són les dependències d’analítiques que estan situades al carrer Juli Garreta. En aquest sentit, el conseller delegat del centre sanitari reconeix que, si hagués tirat endavant el projecte de Fornells de la Selva, haurien mantingut alguns dels serveis que ara presten al centre de la ciutat i que quan s’inauguri el nou edifici al carrer de Barcelona aniran a parar allà. “Laboratori, radiodiagnòstics, ressonàncies, TAC o consultes s’haurien mantingut a Girona”, afirma Espígol. “El fet de quedar-nos a Girona va fer que optéssim per centralitzar-ho gairebé tot, ja que per la distància que hi ha volem concentrar-hi tots els esforços”, explica el gerent.
Més pati per al col·legi
A banda de les quatre ofertes que hi ha actualment sobre la taula per la compra de l’edifici mèdic, també cal tenir en compte que la marxa al carrer de Barcelona també beneficiarà el col·legi Verd. Un acord entre Clínica Girona i l’Ajuntament preveu cedir un espai al centre educatiu, que guanyarà espai de pati.
LES FRASES
Revulsiu al centre i a l’entrada sud de la ciutat
La nova Clínica Girona ha de ser un revulsiu per a l’entrada sud de la ciutat, ara molt degradada, amb solars i diverses naus abandonades. És per aquesta raó que el consistori va rebre amb molt interès el projecte, que ha de donar vida al sector. La instal·lació de la clínica anirà acompanyada d’un reforç del transport públic amb el centre de la ciutat.
La nova Clínica Girona serà un gran edifici de 36.000 metres quadrats, amb tres plantes subterrànies i set per sobre del nivell del sòl a la banda que dona al carrer Barcelona, i cinc plantes al costat de la via del tren. Per al centre sanitari suposarà triplicar l’espai, ja que l’edifici actual, al carrer Joan Maragall, té 12.000 metres quadrats. El cost total d’aquestes obres i dels nous equipaments es preveu que serà de 52 milions d’euros. Es calcula que les obres podrien durar uns 30 mesos.
Un dels grans projectes del govern de la ciutat és la conversió del carrer Barcelona en un vial més amable, atractiu i segur per als vianants i les bicicletes. El projecte de la Clínica Girona, la remodelació de la plaça de Salvador Dalí –davant de l’Hipercor–, el nou institut que s’aixecarà a l’antiga fàbrica Simon i la reforma de la plaça Espanya són alguns dels projectes que han d’afavorir aquesta reconversió. A tot això, cal sumar l’arribada de centres comercials de gran envergadura com són Leroy Merlin i l’Esclat al sector de can Turon, que de retruc han generat uns sèrie de canvis de consideració pel que fa a les vies de circulació.
D’aquí a 15 dies començaran a fer les plantes subterrànies
Malgrat que les obres han començat un pèl amb retard, des de la direcció asseguren que per ara no es mou del calendari la data d’acabament de l’edifici, prevista per al 2020. Per ara estan fent tots els projectes d’urbanització i la substitució de serveis com per exemple el del fluid elèctric. Segons va remarcar el conseller delegat, Carles Espígol, en una entrevista a TV Girona, d’aquí a quinze dies està previst que comencin a ocupar el solar les màquines pesants que faran el forat per fer les plantes subterrànies. Posteriorment, quan s’hagin fet les bases de formigó, començaran a aixecar l’edifici. Concretament han de foradar fins a tres plantes subterrànies i fer-hi els fonaments que sostindran el nou i modern edifici.
Estan pendents que hi entri la maquinària pesant i també en espera de l’enderroc d’una part d’una de les naus que encara no s’ha portat a terme. Es tracta d’una edificació que no s’inclou dins dels terrenys on s’aixecarà la clínica, però sí dins del projecte d’urbanització de la zona. Aquesta nau està molt a prop de les vies del tren, i l’empresa encarregada de l’enderroc està esperant Adif. L’administrador ferroviari ha de donar un permís per tirar tot allò a terra. Una petició que es va fer al febrer, però sobre la qual Adif encara no s’ha pronunciat. L’obra s’ha de fer en coordinació amb l’administrador perquè està molt a tocar de les vies. És possible que els treballs no es puguin fer amb maquinària pesant, sinó més manualment, i potser de nit, per evitar cap incidència en la circulació dels trens.