Contrapunt al pla territorial del Penedès
Patronals i sindicats del sector del vi s’uneixen en una plataforma per garantir el valor del sòl vitícola
Apel·len a la identitat del territori defensada pels provegueria
L’aprovació inicial del pla director urbanístic d’infraestructures de l’àrea Martorell-Abrera, el 5 de juny passat, va ser el detonant. El pla preveu dos escenaris, un amb el quart cinturó travessant el Penedès i un altre sense el tram del quart cinturó entre Sabadell i Granollers, o entre Sant Sadurní i Abrera, però obvia una opció que s’ha vist com a viable en les reunions del pla territorial del Penedès i que portaria el quart cinturó a desembocar a l’actual autopista AP-7 a partir de Martorell, evitant nous corredors en sòl vitícola.
El pla director de Martorell-Abrera es va fer públic el 19 de juny i hi ha temps per presentar-hi al·legacions fins al 24 de setembre. Així ho ha fet la Plataforma Pro Vegueria del Penedès i ho faran partits polítics i altres entitats. El president de la Plataforma Pro Vegueria, Fèlix Simon, creu que “si tot està relacionat amb tot, la planificació, gestió i qualitat de les infraestructures han de tenir una visió global”. Aquesta és la mancança que des del Penedès es detecta en els processos de planificació territorial urbanística i d’infraestructures.
En els últims anys, al Penedès es treballa amb la idea que la zona vitícola ha de deixar de ser un territori de pas, cosit de corredors de comunicació –autopista, via de mercaderies, carreteres convencionals, vies de transport de passatgers, vies d’alta velocitat...– per començar a establir les bases d’un espai sostenible, amb identitat pròpia, sense renunciar a les comunicacions internes necessàries i desitjades entre les comarques de la vegueria i amb el seu entorn. Els viticultors i elaboradors saben que les vinyes són alguna cosa més que reserves de terreny agrícola esperant a ser requalificat i esperonen l’administració a entendre i donar valor a la seva feina, igual que s’ha fet en les grans zones vinícoles del món (la Xampanya, Borgonya, etcètera). D’aquesta reflexió i d’altres ha sorgit la plataforma Defensem la Identitat Vinícola del Penedès, amb un lema: “El futur pla territorial parcial del Penedès: una amenaça o una oportunitat?” S’hi han sumat, d’entrada, l’Institut del Cava i Pimecava, l’Associació Vinícola Catalana i el Centre d’Estudis del Paisatge Vitivinícola, i els sindicats de pagesos veuen la proposta amb bons ulls. Els impulsors, però, han fet una crida a empreses i entitats per sumar força al voltant del discurs de la protecció de la vinya com una inversió davant l’amenaça de la recuperació econòmica.
El Penedès reclama un debat més tranquil i serè, entenent la vinya i el paisatge com una oportunitat econòmica i de futur per al país.
LA DATA
LA FRASE
Trepitjant ulls de poll
La presentació de la plataforma Defensem la Identitat Vinícola del Penedès ha trepitjat alguns ulls de poll. L’impulsor de la Plataforma No Fem el CIM (per aturar el polígon logístic Logis Penedès, al Baix Penedès), Pau Batlle, i el president de la Plataforma Pro Vegueria del Penedès, Fèlix Simon, no van amagar el seu malestar a l’acte, que va tenir lloc al Vinseum, el 18 de juliol passat. Però el malestar d’aquests dos portaveus també va generar malestar en algunes de les entitats impulsores, ja que en els últims anys, des de diferents àmbits i amb poca implicació del sector del vi, s’ha defensat des del territori l’activitat vitivinícola com una gran oportunitat. La Plataforma Pro Vegueria del Penedès recorda que s’acaba d’aprovar el projecte de la llei vitivinícola de Catalunya, que el govern ha aprovat també fa uns dies l’estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya, i que Agricultura dijous vinent presentarà el protocol metodològic per a la caracterització dels espais agraris a Catalunya. Totes aquestes eines, de gran valor i transcendència per al Penedès, s’han de contemplar com a part d’un tot que també obliga a tenir en compte l’impacte del Logis Penedès en el paisatge i l’activitat de la zona, en un moment en què s’està redactant el catàleg del paisatge i en què el Penedès viu un moment fundacional que es vol aprofitar com una oportunitat per obrir les portes a un nou model per fer les coses millor.
