Urbanisme

L’Escala avalua les deficiències de la xarxa viària urbana

El pla director de les obres d’urbanització ofereix un dibuix real dels problemes per abordar-los amb eficàcia

Sectors amb falta de xarxa sanitària, d’enllumenat o pavimentació, les grans deficiències

L’Escala té 130,89 quilòmetres de vials urbans, unes 121 hectàrees

Els 130,8 quilòmetres de car­rers que for­men l’entra­mat urbà de l’Escala tenen deficiències múlti­ples fruit de les con­di­ci­ons en què es va desen­vo­lu­par el crei­xe­ment urbanístic dels anys setanta i vui­tanta. El tei­xit urbà pre­senta dèficits impor­tants d’urba­nit­zació, amb falta de ser­veis i man­can­ces de pavi­men­tació –en alguns casos alar­mants– unes deficiències de les quals els equips de govern que han diri­git la població els dar­rers trenta anys han estat ple­na­ment cons­ci­ents i fins ara només han pogut resol­dre molt par­ci­al­ment. El nom­bre d’actu­a­ci­ons a rea­lit­zar per cor­re­gir aquests dèficits és molt gran, tant com limi­ta­des són les pos­si­bi­li­tats pres­su­postàries i capa­ci­tats de gestió de l’Ajun­ta­ment. Per això, pre­ci­sa­ment, en el dar­rer man­dat l’Escala ha tre­ba­llat en el pla direc­tor de les obres d’urba­nit­zació, un docu­ment que busca una imatge de la situ­ació que per­meti pri­o­rit­zar les inver­si­ons des­ti­na­des a actu­a­ci­ons mini­mit­za­do­res.

La situ­ació actual del sòl urbà esca­lenc es des­criu a par­tir d’una diagnosi efi­ci­ent, que és la que ha de ser­vir per pro­gra­mar les actu­a­ci­ons en funció de les neces­si­tats i la importància estratègica, en defi­ni­tiva per pren­dre deci­si­ons amb raci­o­na­li­tat.

Aquest pla direc­tor, doncs, s’ha ela­bo­rat amb volun­tat de ser una eina de gestió. La cons­trucció caòtica a l’Escala als anys 60, 70 i 80 del segle XX no va poder fre­nar-se fins al 1985, any en què es va apro­var ini­ci­al­ment el pla gene­ral d’orde­nació urbanístic (PGOU).

L’Escala té 9.929 habi­tat­ges de segona residència men­tre que 4.072 són habi­tat­ges prin­ci­pals i la població ha aug­men­tat un 75% entre els anys 1998 i 2017. Actu­al­ment, amb 10.407 habi­tants (Ides­cat, 2017), és una població amb neces­si­tats ben dife­rents que fa vint anys.

El pla direc­tor ha deli­mi­tat el sòl urba­nit­zat en setanta sec­tors, a par­tir d’un estudi encar­re­gat el 2011 a una empresa externa i l’apli­cació pràctica feta pels ser­veis tècnics de l’Ajun­ta­ment. Amb la deli­mi­tació s’ha bus­cat no frag­men­tar par­cel·les i la inclusió, quan és pos­si­ble, de la tota­li­tat dels vials al mateix sec­tor.

La diagnosi exposa que l’Escala té 120,93 hectàrees de vials, amb una llargària de 130.896 metres. De l’anàlisi de l’estat de l’enllu­me­nat públic, que dona més o menys per­cepció de segu­re­tat, es con­clou que hi ha set sec­tors amb més d’un 50% de vials sense llum. O dit d’una altra manera, hi ha 23,68 quilòmetres de car­rers sense enllu­me­nat públic. En dos d’aquests sec­tors, el 2 i el 3, el dèficit d’enllu­me­nat públic és del cent per cent. Són els car­rers Bala­dre, Ullal i Xiprers, del sec­tor 2 i els car­rers Mura­lla i Forn, del sec­tor 3. Al Riuet, car­rers de la Bassa, del Riuet, de les Dunes, de Tama­riu, de la Font, del Lla­gut i Bala­dre és altíssim (97,81%).

LES XIFRES

3,11
quilòmetres
de carrers tenen problemes recurrents d’inundació per escolament superficial deficient
12,30
quilòmetres
fa el total de carrers sense xarxa de clavegueram, segons el pla director
23,68
quilòmetres
de carrers de la xarxa viària del municipi estan sense servei d’enllumenat públic

Més de sis quilòmetres de vials urbans sense asfaltar

Les deficiències detectades en el clavegueram també han estat sospesades. De fet, el pla director conclou que 12,309 quilòmetres de carrers no disposen de xarxa de clavegueram. Hi ha tres sectors en què l’afectació és de més del 50% (sectors 1,2 i 3) i un d’ells (3) és dels 100% (carrers Ullal i Xiprers).

La falta de pavimentació és una altra de les mancances analitzades pel pla director. Fins a 6,245 quilòmetres del total de 130 de l’entramat urbà escalenc està pendent de ser pavimentats. Un sol sector, el del Riuet, supera el cinquanta per cent de la llargària dels seus sense pavimentar. En aquesta diagnosi s’ha posat en relleu que no tots els vials s’han de considerar amb les mateixes necessitats per aquest concepte. Així, per exemple, en els sectors 2 i 3 els vials no estan pavimentats però s’ha descartat fer-ho almenys amb conglomerat asfàltic i amb formigó.

El carrer Sàlvia, en el sector 20, hi ha vials sense paviment però ja no s’han valorat perquè les obres d’urbanització estaven tramitant-se quan es va fer i, en el sector 68 (Cinc Claus) també s’ha descartat la pavimentació per la naturalesa rural. El sector del Riuet té un 72,61% dels carrers sense asfaltar. Als Emperadors hi ha un 33’22 per cent dels carrers o trams de carrers que no estan pavimentats. Es tracta dels carrers Domicià, Vespasià, les Coves, Passatge Trajà 6 i els carrers Octavià, Claudi, Palanca i Neró. El més afectat per la deficiència és el carrer Claudi, amb 285,4 metres sense paviment.

Sectorització, càlcul de costos i priorització

Joan Puntí

El pla director d’urbanitzacions divideix l’Escala en setanta sectors i marca un ordre de prioritat a l’hora de fer front a les inversions necessàries, a partir de criteris tècnics i objectius. Aquests criteris són cinc amb una puntuació i, amb una ponderació en funció de diversos paràmetres, s’estableix un ordre d’urgència de cadascuna de les actuacions.

L’estudi conté també una valoració de costos –en alguns casos aproximativa– del que costaria resoldre les deficiències. Així, per exemple, es calcula que resoldre els 23.6 quilòmetres de carrers sense lluminàries és de 1,8 milions d’euros o que instal·lar sanejament als 12,3 quilòmetres de carrers que no en tenen costaria un 854.000 euros o que la pavimentació dels 44.478 metres quadrats de carrers sense pavimentar tindria un cost de 852.000 euros. El cas és que les problemàtiques en diversos sectors van lligades i, per tant, no sembla que es pugui afrontar únicament una de les deficiències arreu sinó que cal afrontar totes les problemàtiques juntes en un sector concret.

Més enllà de l’anàlisi de mancances en concepte d’enllumenat, de clavegueram o de pavimentació també s’analitza problemàtiques com la inundabilitat de diversos sectors. En concret, els carrers amb problemàtiques recurrents d’inundació a causa de l’escolament superficial deficient formen 3,177 quilòmetres.

L’alcalde, Víctor Puga, va exposar el dia de presentació del pla d’urbanitzacions que aquest és un document de treball que no té colors partidistes. “No és un document de l’equip de govern, és una diagnosi i un pla amb una vigència a deu o quinze anys vista”, va destacar.

Un dels objectius de l’anàlisi era la priorització. En les conclusions, el regidor d’Urbanisme, Josep Bofill, va indicar que les accions més urgents són al barri dels Emperadors i al sector del Riuet, bàsicament, però també es va referir a la Coma, a l’entorn d’Empúries i al camí dels Termes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia