L’Escala avalua les deficiències de la xarxa viària urbana
El pla director de les obres d’urbanització ofereix un dibuix real dels problemes per abordar-los amb eficàcia
Sectors amb falta de xarxa sanitària, d’enllumenat o pavimentació, les grans deficiències
Els 130,8 quilòmetres de carrers que formen l’entramat urbà de l’Escala tenen deficiències múltiples fruit de les condicions en què es va desenvolupar el creixement urbanístic dels anys setanta i vuitanta. El teixit urbà presenta dèficits importants d’urbanització, amb falta de serveis i mancances de pavimentació –en alguns casos alarmants– unes deficiències de les quals els equips de govern que han dirigit la població els darrers trenta anys han estat plenament conscients i fins ara només han pogut resoldre molt parcialment. El nombre d’actuacions a realitzar per corregir aquests dèficits és molt gran, tant com limitades són les possibilitats pressupostàries i capacitats de gestió de l’Ajuntament. Per això, precisament, en el darrer mandat l’Escala ha treballat en el pla director de les obres d’urbanització, un document que busca una imatge de la situació que permeti prioritzar les inversions destinades a actuacions minimitzadores.
La situació actual del sòl urbà escalenc es descriu a partir d’una diagnosi eficient, que és la que ha de servir per programar les actuacions en funció de les necessitats i la importància estratègica, en definitiva per prendre decisions amb racionalitat.
Aquest pla director, doncs, s’ha elaborat amb voluntat de ser una eina de gestió. La construcció caòtica a l’Escala als anys 60, 70 i 80 del segle XX no va poder frenar-se fins al 1985, any en què es va aprovar inicialment el pla general d’ordenació urbanístic (PGOU).
L’Escala té 9.929 habitatges de segona residència mentre que 4.072 són habitatges principals i la població ha augmentat un 75% entre els anys 1998 i 2017. Actualment, amb 10.407 habitants (Idescat, 2017), és una població amb necessitats ben diferents que fa vint anys.
El pla director ha delimitat el sòl urbanitzat en setanta sectors, a partir d’un estudi encarregat el 2011 a una empresa externa i l’aplicació pràctica feta pels serveis tècnics de l’Ajuntament. Amb la delimitació s’ha buscat no fragmentar parcel·les i la inclusió, quan és possible, de la totalitat dels vials al mateix sector.
La diagnosi exposa que l’Escala té 120,93 hectàrees de vials, amb una llargària de 130.896 metres. De l’anàlisi de l’estat de l’enllumenat públic, que dona més o menys percepció de seguretat, es conclou que hi ha set sectors amb més d’un 50% de vials sense llum. O dit d’una altra manera, hi ha 23,68 quilòmetres de carrers sense enllumenat públic. En dos d’aquests sectors, el 2 i el 3, el dèficit d’enllumenat públic és del cent per cent. Són els carrers Baladre, Ullal i Xiprers, del sector 2 i els carrers Muralla i Forn, del sector 3. Al Riuet, carrers de la Bassa, del Riuet, de les Dunes, de Tamariu, de la Font, del Llagut i Baladre és altíssim (97,81%).
LES XIFRES
Més de sis quilòmetres de vials urbans sense asfaltar
Les deficiències detectades en el clavegueram també han estat sospesades. De fet, el pla director conclou que 12,309 quilòmetres de carrers no disposen de xarxa de clavegueram. Hi ha tres sectors en què l’afectació és de més del 50% (sectors 1,2 i 3) i un d’ells (3) és dels 100% (carrers Ullal i Xiprers).
La falta de pavimentació és una altra de les mancances analitzades pel pla director. Fins a 6,245 quilòmetres del total de 130 de l’entramat urbà escalenc està pendent de ser pavimentats. Un sol sector, el del Riuet, supera el cinquanta per cent de la llargària dels seus sense pavimentar. En aquesta diagnosi s’ha posat en relleu que no tots els vials s’han de considerar amb les mateixes necessitats per aquest concepte. Així, per exemple, en els sectors 2 i 3 els vials no estan pavimentats però s’ha descartat fer-ho almenys amb conglomerat asfàltic i amb formigó.
El carrer Sàlvia, en el sector 20, hi ha vials sense paviment però ja no s’han valorat perquè les obres d’urbanització estaven tramitant-se quan es va fer i, en el sector 68 (Cinc Claus) també s’ha descartat la pavimentació per la naturalesa rural. El sector del Riuet té un 72,61% dels carrers sense asfaltar. Als Emperadors hi ha un 33’22 per cent dels carrers o trams de carrers que no estan pavimentats. Es tracta dels carrers Domicià, Vespasià, les Coves, Passatge Trajà 6 i els carrers Octavià, Claudi, Palanca i Neró. El més afectat per la deficiència és el carrer Claudi, amb 285,4 metres sense paviment.
Sectorització, càlcul de costos i priorització
Joan Puntí
El pla director d’urbanitzacions divideix l’Escala en setanta sectors i marca un ordre de prioritat a l’hora de fer front a les inversions necessàries, a partir de criteris tècnics i objectius. Aquests criteris són cinc amb una puntuació i, amb una ponderació en funció de diversos paràmetres, s’estableix un ordre d’urgència de cadascuna de les actuacions.
L’estudi conté també una valoració de costos –en alguns casos aproximativa– del que costaria resoldre les deficiències. Així, per exemple, es calcula que resoldre els 23.6 quilòmetres de carrers sense lluminàries és de 1,8 milions d’euros o que instal·lar sanejament als 12,3 quilòmetres de carrers que no en tenen costaria un 854.000 euros o que la pavimentació dels 44.478 metres quadrats de carrers sense pavimentar tindria un cost de 852.000 euros. El cas és que les problemàtiques en diversos sectors van lligades i, per tant, no sembla que es pugui afrontar únicament una de les deficiències arreu sinó que cal afrontar totes les problemàtiques juntes en un sector concret.
Més enllà de l’anàlisi de mancances en concepte d’enllumenat, de clavegueram o de pavimentació també s’analitza problemàtiques com la inundabilitat de diversos sectors. En concret, els carrers amb problemàtiques recurrents d’inundació a causa de l’escolament superficial deficient formen 3,177 quilòmetres.
L’alcalde, Víctor Puga, va exposar el dia de presentació del pla d’urbanitzacions que aquest és un document de treball que no té colors partidistes. “No és un document de l’equip de govern, és una diagnosi i un pla amb una vigència a deu o quinze anys vista”, va destacar.
Un dels objectius de l’anàlisi era la priorització. En les conclusions, el regidor d’Urbanisme, Josep Bofill, va indicar que les accions més urgents són al barri dels Emperadors i al sector del Riuet, bàsicament, però també es va referir a la Coma, a l’entorn d’Empúries i al camí dels Termes.
