El POUM de Vilanova de Prades permet 155 habitatges més i obliga a preservar la vista de l'església
La comissió d'Urbanisme de Tarragona recentment va aprovar definitivament el pla d'ordenació urbanística municipal (POUM) de Vilanova de Prades, un petit municipi de 150 habitants i 2.100 hectàrees de terme al punt més alt de la Conca –entre 800 i 1.000 metres sobre el nivell del mar–, a tocar de la cruïlla amb el Baix Camp, el Priorat i les Garrigues. El pla fixa com a molt un creixement de 155 habitatges –a banda dels que es puguin rehabilitar o construir en espais buits dins el nucli–, la mateixa xifra que ja preveien les normes subsidiàries, si bé ara es disposen de manera diferent. A petició del govern, així, l'Ajuntament ha canviat una peça prevista a la banda de sota del carrer central del poble –el PP3, al costat dels dipòsits–, ja que entén que «hi ha molt pendent i suposaria modificacions no desitjables en el paisatge, a més que té valor de mirador tant sobre el nucli com sobre la fondalada», explica el director general d'Urbanisme, Pere Solà. Per atendre les necessitats de creixement, n'hi ha prou, segons ell, concentrant els habitatges sobre l'allargament dels dos carrers, perpendicular i paral·lel a la carretera, ja existents a la mateixa zona, que ja li sembla «adequada». En aquest sentit, es felicita perquè es preservi «la porta d'entrada al poble des de la carretera d'Ulldemolins, que té uns espais rocosos d'alt valor paisatgístic».
Solà també constata que «l'activitat agrícola tradicional de la vinya ha canviat a l'avellana, la patata i la tòfona els darrers anys», si bé «l'activitat principal ha passat a ser el turisme, per l'existència d'un gran càmping». Per això a Urbanisme li sembla bé que el POUM en prevegi una ampliació, si bé ha exigit que s'enretiri uns metres per preservar l'entorn de l'església, ja que «hi ha previstos edificis de certa grandària que la podrien tapar».
