L’ànima d’Olot fa 500 anys

El Firal d’Olot, el passeig d’en Blay, és el típic espai que tenen totes les ciutats destinat a ser el calaix de sastre d’activitats i esdeveniments i que, per tant, acaba sent l’ànima del poble, un tòpic que en aquest cas s’adiu perfectament amb la realitat. Aquest any en fa 500 que el municipi va adquirir-ne els terrenys per fer-hi les fires de bestiar, en substitució d’una plaça Major que havia quedat petita. L’Ajuntament va fer una permuta amb l’amo d’uns solars dels afores del nucli anomenats del Joc de la Rutlla o el rost del Montsacopa, i que servien, entre altres coses, tant perquè hi juguessin la mainada com per penjar-hi els condemnats a mort. L’historiador Xavier Puigvert explica que a l’hora d’escollir el lloc per a les fires es va procurar que la zona que s’ocupés no tingués cap interès agrícola, per així no perjudicar l’economia local. Tampoc el van condicionar gaire, més enllà d’aplanar-ne una part perquè el bestiar i els firaires hi estiguessin més còmodes.

Multiusos

Durant aquest mig mil·lenni hi han desfilat tant les tropes franquistes com la processó amb les restes de l’aspirant a santa Lliberata Ferrarons, manifestacions contra el racisme o els Tres Reis d’Orient; hi munten el mercat dels dilluns i, encara que les de bestiar ja no s’hi fan, hi trobem fires de tota mena al llarg de l’any; per les festes del Tura hi ha les barraques i concerts; algunes entitats hi celebren dinars populars; les terrasses dels bars s’omplen quan arriba el bon temps... Per als veïns, tanta vida és un goig i un maldecap alhora i per això es va pactar un reglament que posa límits al que s’hi pot fer i en quines hores. El trànsit de vehicles també s’ha anat restringint en benefici dels vianants i les bicicletes.

Evolució

Entre el 1520 i ben entrat el segle XVIII l’actual Firal va continuar sent, en essència, un descampat. La primera ordenació urbanística és del 1724 (quatre anys després de l’última execució a la forca en aquell lloc) i va consistir a marcar l’alineació de les cases que es construïssin a la banda de can Solà Morales. No va ser fins al 1848 que es va urbanitzar en forma de passeig, a l’estil dels passeigs i bulevards francesos. La primera plantació dels plàtans característics és d’aquella època.

Des de fa un parell d’anys, arran de l’última reforma, el passeig d’en Blay és una immensa plaça dura, en consonància amb la moda d’eliminar la sorra i els terres de gespa i flors que està fent fortuna a les zones urbanes. Fins aleshores, sempre s’havia concedit protagonisme a la natura controlada. Durant segles va ser un espai gairebé diàfan de terra; amb la irrupció dels vehicles de motor va passar a tenir voreres, i el 1968 per primer cop s’hi va posar mosaic al tronc central, tot i que es va conservar la sorra al lateral on hi havia l’escultura La lectura. La recent modernització vol ser també un incentiu perquè el passeig recuperi la vitalitat comercial perduda a causa de la competència de l’eix dels carrers Major i Sant Rafel.