Figueres prepara la sortida cap al nord des de l’estació del TAV
L’Ajuntament adquireix uns terrenys a tocar de l’estació per obrir una nova incorporació cap a la carretera de Llers i facilitar l’enllaç futur amb l’anella de rondes i l’AP-7
L’Ajuntament acaba de culminar l’adquisició d’uns terrenys al nord de l’estació del tren d’alta velocitat, al límit amb el municipi de Vilafant, closos entre les infraestructures viàries del TAV, el pàrquing de vehicles de l’estació i l’escola Pous i Pagès que han de facilitar en el futur construir una sortida des de l’estació del TAV cap al nord i poder empalmar inicialment amb la carretera de Llers (GIP 5106).
Aquesta nova sortida seria la primera pedra de la construcció d’un reivindicar nou accés cap a l’autopista AP-7. Aquesta circumstància ara es torna a posar sobre la taula amb la perspectiva no gaire llunyana de la liberalització de peatges, inicialment prevista per l’agost de l’any vinent, tot i que la situació sanitària del país podria fer-ho endarrerir. Actualment s’accedeix a l’estació del TAV des del sud fins una rotonda propera que, d’una banda connecta cap al polígon UA3 Puig Grau de Vilafant que té sortida a l’N-260, la carretera d’Olot i, de l’altre, cap al carrer de les Pedreres i el carrer d’Avinyonet de Figueres.
La sortida cap al nord dotaria de millor operativitat l’estació del TAV i habilitaria una nova zona de serveis als espais que es generen entre una hipotètica connexió entre la sortida Oest de l’AP-7 i l’accés a l’estació del TAV.
El terreny que ha comprat ara l’Ajuntament, en una taxació acordada amb els propietaris la primavera passada, està integrat de diverses finques cadastrals i té una superfície total de 9.840 metres quadrats, la majoria dels quals és sòl classificat com a urbanitzable no delimitat. L’Ajuntament va fer una valoració total de 70.656 euros, que és el que n’ha acabat pagant, un cop autoritzat per la junta de govern local de la ciutat.
El valor estratègic de la possibilitat d’obrir una sortida cap al nord és gran però no vital en el conjunt de la ciutat. Sí, però, que l’Ajuntament de la ciutat ho veu com un pas importantíssim en una estratègia futura per dinamitzar l’entorn de l’estació del TAV, el complicat barri de Sant Joan de Figueres.
Aquesta planificació estratègia està emmarcada en el redisseny del pla d’ordenació urbanística municipal que s’està preparant i que es vol tenir enllestit abans del final del mandat, per tal de poder deixar enrere la planificació vigent, que data de l’any 1983.
L’accés cap al nord és clau per pensar en una millora urbanística de la zona que “potenciï i doni oxigen al barri del Culubret que forma part de l’entorn més immediat de l’estació del tren d’alta velocitat”. En la voluntat de millora urbanística de la zona es vol treballar en “fer operacions urbanístiques a l’entorn”. “Perquè només actuant sobre el barri no ho aconseguirem tot”, s’assegura des de l’Ajuntament.
Aquest és el context en què pren més importància l’adquisició d’aquests terrenys que facilitaran la sortida cap al nord. En aquest espai es vol pensar i preveure una futura ampliació del Pous i Pagès, però també pensar en una possible dinamització comercial de la zona, que es faria més atractiva per a la inversió amb un corredor d’accés cap a l’autopista i també cap a l’anella de rondes, donat que seria en aquesta direcció on es tancaria, si es completa, un possible túnel sota el castell de Sant Ferran, un eix viari que guanyaria sentit si estigués completada l’ala est de la ronda del nord que aniria des de la carretera de Llançà fins a l’avinguda de Perpinyà, a l’altura del motel Empordà.
LES XIFRES
Tancament de l’anell de rondes i el túnel sota el castell de Sant Ferran
J. Puntí
El pla d’prdenació urbana municipal de l’any 1983 que necessita posar-se al dia contempla el tancament de l’anella de rondes de circumval·lació de la ciutat. Hores d’ara, trenta set anys després de la seva planificació té només completada la ronda sud des del carrer Nou fins a l’avinguda Vilallonga amb continuïtat fins a la carretera de Llançà. En aquesta zona dels nord-oest està prevista la ronda del nord que, passat per l’Aigüeta, hauria de portar fins a l’avinguda de Perpinyà per sobre del motel Empordà.
La continuació cap a ponent és la més complicada perquè s’hi preveu un túnel per sota el castell de Sant Ferran que portaria fins a la GIP-5106, la carretera de Llers. En aquesta zona és on ara es vol desenvolupar la sortida des de l’estació d’alta velocitat. Amb aquesta nova sortida cap al nord es posarà la primera pedra per desenvolupar un espai important per les connexions amb l’alta velocitat que pot encaixar també amb una possible nova entrada a l’AP-7 (l’oest) i un el tancament pel nord de la ronda, un cop es completés amb el túnel –o alguna altra solució nova que es trobés- sota el castell de Sant Ferran, enllaçant l’avinguda de Perpinyà amb la carretera de Llers i les infraestructures viàries i la zona de l’estació del TAV de l’oest.
Aquella ronda nord en el seu vessant oest va quedar encallada per falta de diners. La Generalitat cap l’any 2012 va endreçar el projecte i tot va quedar en un calaix. A l’anàlisi de necessitats d’inversió, un informe encarregat a principi d’aquest mandat, pel govern de Figueres les rondes tenen protagonisme.
Ara el vicealcalde de Figueres Pere Casellas veu una possible sortida al finançament en l’inici de la part est. En concret els primers 750 metres que unirien la carretera de Llançà amb l’Aigüeta. Casellas considera que es podria desenvolupar amb l’ajuda d’ens supramunicipals “Hores d’ara –descobria el vicealcalde– estic començant a negociar amb la Diputació perquè entenem que aquesta administració ens podria ajudar en això perquè uneix una nacional amb una catalana i que es bifurca amb una provincial.”
La sortida cap a l’AP-7 oest
Els accessos a l’autopista des de Figueres han estat insuficients i han viscut coixos durant anys. L’enllaç nord va viure només amb connexió en un dels sentits des de la inauguració de la infraestructura (l’entrada només es permetia si es volia anar cap al nord i sortir-ne si se’n venia) l’any 1975 fins fa només sis anys, que es va completar també amb sortida cap al sud.
Amb les sortides nord i la sud completades, la reivindicació d’una sortida a l’oest de la ciutat de Figueres va guanyar força, coincidint amb la posada en servei de l’estació del TAV, el 2013. El desembre del 2019, Junts x Figueres portava al ple una moció per reclamar l’accés a l’AP-7. Es parlava de fer la connexió amb la carretera d’Olot, N-260. Tots els grups hi van estar d’acord unànimement. El gener passat, la CUP, suggeria a l’equip de govern del qual en forma part amb el nom de Guanyem, que es treballés per avançar en el projecte de la ronda nord, per la gratuïtat de l’AP-7 i per la creació d’una nova sortida cap a l’autopista a l’oest.