La torre del Club Nàutic en venda a Empuriabrava
L’edifici icònic de la marina, de propietat privada, ha estat proposat a l’Ajuntament, que n’està avaluant l’estat
A primera línia de mar i amb vistes immillorables sobre la badia. L’edifici del Club Nàutic d’Empuriabrava, amb la seva torre panoràmica, icona de la marina, està a la venda. L’edifici, avui de propietat privada, ha estat proposat a l’Ajuntament de Castelló d’Empúries, que no descarta res però no vol pronunciar-se abans de conèixer com està l’estructura. L’Ajuntament ha encarregat un estudi per determinar l’estat d’aquest conjunt que, a més de la torre (avui sense ús), inclou també, a la part baixa, espais i dependències amb activitats i serveis, com ara un gimnàs, una piscina i un local de restauració.
En espera d’aquest estudi en curs, el que ja ha transcendit, però, és que l’edifici tindria algun problema estructural, o dit d’una manera més planera aluminosi. Per això l’Ajuntament vol assegurar-se què suposaria rehabilitar-lo, si és factible, i a quin cost.
Aluminosi i BCIL
L’oportunitat perquè aquest edifici emblemàtic passi a mans de l’Ajuntament la va posar a debat públicament el regidor de l’oposició Fernando Fernández (Cs), en l’últim ple: “S’ha d’apostar i fer el pas per fer-la nostra. S’utilitza arreu la imatge de la torre, que està sempre tancada. És una inversió” va dir Fernàndez, animant el govern municipal (ERC i CUP), a fer-ne l’adquisició.
L’alcalde, Salvi Güell, no nega l’interès per al municipi, però adverteix que tot està en una fase molt inicial. “Sí que seria bo que un dia ho tingui l’Ajuntament, però dependrà a quin preu, i per quin cost afegit si s’hi han de fer obres. Primer, volem saber l’estat de conservació”, diu Güell. Hi afegeix que el context actual, la crisi vinculada a la pandèmia, no es presta a aquestes d’operacions i provoca incertesa, també en les finances municipals. “Això no vol dir que quan sortim d’aquesta situació ens ho puguem mirar seriosament”, conclou.
El que no ha transcendit per ara és el preu que el propietari actual ha proposat (els intents d’aquest diari per contactar amb la propietat han estat infructuosos). Un altre aspecte que hi influirà, en cas que l’Ajuntament hi posi interès, és si vol adquirir el conjunt o només la torre, deixant la part de serveis a una propietat privada. Finalment, en el preu també es tindran en compte algunes servituds: aquest edifici –amb els locals del passeig marítim– està classificat com a bé cultural d’interès local (BCIL), com a “conjunt d’edificis d’estil mediterrani a la platja d’Empuriabrava”. Entre tants paràmetres, cap part vol, per ara, parlar públicament d’un preu.
Tampoc ho fa un veterà de la política local d’Empuriabrava com Julià Genovés (exregidor del PP, va ser el regidor amb més anys exercint en el consistori). Però com a professional del sector immobiliari a Empuriabrava ho té clar: “El preu en aquests casos l’acaba fixant el comprador i no pas el venedor. Dependrà de si l’Ajuntament vol tot el conjunt o una part i del seu estat.”
