tarragona
plA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL (pOUM)
Tarragona guanyarà 2.500 hectàrees de zones verdes
Estan situades entre l'àrea de Llevant i l'entorn de Sant Pere i Sant Pau, tant al nord com al sud del barri, i conformen l'Anella Verda
Dins del terme urbà també s'han guanyat 28 hectàrees
Un dels trets principals del nou pla d'ordenació urbanística de Tarragona és la creació de 2.427 hectàrees de zona verda. Es tracta d'una superfície que passarà a ser declarada com a sòl rústic i que permetrà que espais com ara la punta de la Móra o el pont del Diable quedin alliberats de construcció, a diferència del POUM anterior, que sí que incloïa habitatges a l'entorn del monument romà i al costat de la Mora. Tot forma part de l'Anella Verda, un dels eixos principals del nou pla urbanístic, i que preserva zones situades entre l'àrea de Llevant i l'entorn de Sant Pere i Sant Pau.
Principalment Llevant
La desembocadura del riu Gaià, entre la Móra i Altafulla; la zona de la pedrera del Mèdol; la zona del Mas d'en Jové, que inclou la part del terme tarragoní que limita amb el Catllar o l'entorn del club de golf Costa Daurada –és l'àrea del Mas d'en Sorder–, on hi ha previst obrir un corredor biològic. La serralada de Sant Simplici, situada al nord de les urbanitzacions de Boscos i Entrepins, també passa a ser declarada zona no edificable, junt amb tota l'àrea de l'ermita del Llorito, on se situa el cor de l'Anella Verda.
Una de les prioritats de l'equip de govern és que tota l'Anella Verda estigui connectada. Per això, la continuació de l'Anella Verda es localitza entre la carretera dels Pallaresos i el Catllar i, més endavant, entre la urbanització Rodolat del Moro i Sant Pere i Sant Pau. De fet, en aquest barri, la zona verda de Sescelades i part de la muntanyeta de l'Oliva també passaran a estar protegides. En aquest mateix barri, però a tocar del pont del Diable, la zona del Mas d'en Garrot fins als Pallaresos, Sant Salvador i Sant Ramon també constitueixen part de l'Anella Verda.
LA XIFRA
Més de 30.000 nous llocs de feina
A mesura que es vagi desenvolupant el nou pla i s'executin, tant els plans parcials com altres actuacions de caire urbanístic, com els plans de millora urbana, s'aniran generant nous llocs de feina. Segons va explicar ahir el regidor responsable de l'àrea d'Urbanisme, Xavier Tarrés, l'estudi elaborat pel seu departament ha conclòs que “hi haurà un augment de llocs de feina, que podria situar-se entre els 30.000 i els 40.000”. El regidor, però, va deixar clar que “aquesta xifra no és només de la feina que donarà la construcció, ja que quan una ciutat creix també genera noves places de treball”, en referència a les grans àrees de creixement: l'Horta Gran, la vall del Llorito i la Budellera. Preguntat per quina de les tres zones serà la primera a desenvolupar-se, Tarrés va repetir que “la decisió és dels propietaris perquè allò és privat”.
