La finca de la discòrdia

Josep Marés viu a Cal Barqué, una de les masies més històriques d'Ale­lla, situ­ada a la mateixa plaça de l'Ajun­ta­ment. La finca, que està cata­lo­gada pel seu interès arqui­tectònic, té gote­res. Marés diu que no pot fer front a la repa­ració i reclama edi­fi­car en una part del ter­reny que té a la part poste­rior de la casa. Aquesta ope­ració immo­biliària, que li dona­ria els ingres­sos per recons­truir la teu­lada, es fona­men­ta­ria en un acord que els seus pre­de­ces­sors van fer el 1977 amb l'Ajun­ta­ment, segons el qual la família cedia part de la par­cel·la per poder obrir el car­rer Santa Madrona i, a canvi, obte­nia el permís per poder edi­fi­car a la part de ter­reny que con­ser­vava. El pro­blema, però, és que el pacte va ser ver­bal i l'Ajun­ta­ment no en té constància, més enllà de les recla­ma­ci­ons del par­ti­cu­lar, que inclo­uen decla­ra­ci­ons del regi­dor d'urba­nisme de l'època.

Des de l'Ajun­ta­ment, l'actual regi­dor d'Urba­nisme, Àlex Asen­sio, deixa clar que la recla­mació no serà satis­feta i n'argu­menta clara­ment els motius: “Si el pacte va exis­tir, que no ho sabem, és de l'època pre­de­mocràtica, amb tot el que això com­porta. Al marge d'això, l'Ajun­ta­ment té com a obli­gació pre­ser­var l'interès comú per davant del par­ti­cu­lar, i el pla gene­ral del muni­cipi deixa clar que cal una pre­ser­vació estricta de l'espai buit al casc antic, així que no hi ha res a fer”.