Tensió a la Molina

El municipi d'Alp té dues estacions d'esquí alpí que representen un dels principals motors de l'economia local i també de la de bona part de la comarca de la Cerdanya. El creixement urbanístic a l'entorn d'aquests dos potents centres de lleure i de promoció econòmica han generat tensions entre els diversos sectors socials partidaris de la preservació del territori i els més favorables al creixement del totxo i del ciment. El límit entre aquest creixement urbanístic i la conservació d'un entorn natural privilegiat, que és en si mateix un actiu des de tots els punts de vista, el fixa el pla intermunicipal de la Cerdanya del 1986 (PIC) i els posteriors pla territorial i pla director de la comarca. El lletrat que defensa el grup de veïns que integren la plataforma Salvem la Molina, Pablo Feu, afirma que en aquesta zona del municipi d'Alp s'han dut a terme actuacions que vulneren de manera flagrant la normativa urbanística i que l'Ajuntament anterior va voler legalitzar amb un pla d'ordenació urbanística municipal (POUM) a la carta. Segons Feu, el mateix consistori ho afirma amb diverses resolucions de denúncies formulades, i això resulta totalment contrari al dret. Fruit de tot plegat, la Comissió d'Urbanisme de Girona ha frenat el nou POUM d'Alp, tramitat durant els dos últims anys, en l'espera que es resolguin els contenciosos administratius i, sobretot, la querella criminal que el bufet Juscafresa defensa en nom de la plataforma.

De fet, es tracta del conflicte urbanístic més important dels últims onze anys a Alp i fa referència als moviments de terres que, segons s'ha denunciat, han desfigurat uns terrenys del camí de les Aigües de la Molina, on també s'hi han abocat runes i terres amb un volum que sobrepassa els 83.000 metres cúbics i s'hi han talat arbres massivament. Dos veïns ho han denunciat administrativament, però, una altra part de veïns s'han hagut de constituir en plataforma i, posteriorment, en associació primer per fer-se escoltar, per fer pedagogia i denunciar el que passava i, finalment, per afegir-se a la denúncia administrativa i formular la querella criminal. La plataforma Salvem la Molina sosté que s'ha vist obligada a interposar una querella criminal contra l'alcalde i el regidor d'Urbanisme de l'anterior consistori, contra qui era l'arquitecte municipal el 2000 i contra els tres administradors de la promotora propietària dels terrenys objecte del litigi. Diu que ha estat l'única manera que facin cas al requeriment i s'hi pronunciïn.

L'anterior consistori sempre ha argumentat que la zona era un antic abocador, anterior al pla vigent del 1986, i que només s'han limitat a obrir un tallafoc i aplanar amb terra de qualitat els terrenys. Els denunciants, en canvi, aporten proves documentals que acrediten que això és fals. Es tracta, entre altres elements, fotografies aèries certificades per l'Institut Cartogràfic de Catalunya en què es veu que, als anys noranta, aquella zona era un bosc intacte amb una frondosa massa forestal. També es dóna la circumstància que la major part de totes les finques que són objecte de litigi són del mateix titular. “Quina finalitat ha de prevaldre al municipi, el medi natural o bé legalitzar els nyaps comesos per una empresa privada en un bosc catalogat per la administració autonòmica com a forestal clau urbanística 14 d'especial protecció?”, es pregunten els denunciants. Aquests veïns insisteixen que hi ha documents públics que constaten que diversos organismes del govern han requerit moltes vegades la protecció de la legalitat urbanística i que s'incoï un expedient sancionador.

El batlle anterior, Cosme Ruaix, reitera que només es va fer aplanar un vell abocador, per fer-hi un camp de futbol, i que la tala d'arbres va respondre a l'habilitació de tallafocs a Supermolina, a través d'un procés de construcció subvencionat. L'alcalde actual, Ramon Moliner, avança que ha encarregat als redactors del POUM que estudiïn el tema.