URBANISME
El Suprem fa tramitar el pla per a 85 xalets a Pedrinyà
El tribunal rebutja el recurs presentat per l'Ajuntament de la Pera per impedir una urbanització al puig d'en Font
El grup promotor demanarà 600.000 euros d'indemnització pel “lucre cessant”
El Tribunal Suprem ha desestimat el recurs de cassació presentat per l'Ajuntament de la Pera per impedir la construcció de 85 xalets al nucli de Pedrinyà, després que l'any 2008 una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) instés el consistori a tramitar el canvi de les normes subsidiàries i redactar el planejament per a unes 10 hectàrees del sector del puig d'en Font.
El litigi havia començat al 2003, quan la immobiliària Casa Daurada va impugnar la negativa del govern local a un projecte que, segons la plataforma Salvem Pedrinyà, també incloïa un hotel. La decisió de l'alt tribunal dóna la raó a la promotora i remet al veredicte del TSJC: el govern de la Pera té un mes per aprovar el pla parcial.
Volen compensacions
Pel grup promotor, la sentència del Suprem ha estat una bona notícia que “posa les coses al seu lloc”. Tot i això, l'administrador de Casa Daurada, Josep Antoni Casanovas, feia notar ahir que “la situació actual, per la crisi, és ben diferent a la de fa cinc anys” i anunciava que presentaran una demanda “pel lucre cessant”.
D'aquesta manera, a més de reclamar l'execució de la sentència del TSJC i el pagament de les costes judicials –limitades pel Suprem a 1.500 euros–, Casanovas hi afegia que demanaran al consistori una indemnització, pel cap baix, de 600.000 euros. A banda, també reclamaran la despesa en projectes arquitectònics, maquetes, estudis i assessorament contractat.
Prudència municipal
D'altra banda, l'alcalde de la Pera, l'independent Josep Pi, es va reunir ahir a la tarda amb la secretària municipal i els lletrats que han assessorat el consistori per estudiar la resposta a la sentència. Un dels arguments del consistori per justificar la negativa a la urbanització va ser la suspensió de llicències fins que es tramités un nou POUM que substituís les velles normes subsidiàries del 1983. Però el debat del planejament, ajornat i reobert diversos cops per l'escàs consens veïnal, encara no ha pres forma en un text definitiu.
Entre poc i massa
Casanovas recordava ahir que les normes subsidiàries permetien la construcció de 97 habitatges al sector, i que en darrera instància havien ofert edificar només arran de la carretera per preservar la zona boscosa de la part alta del turó. Pel consistori, que va rebutjar diverses vegades el projecte per unanimitat, i per Salvem Pedrinyà, en canvi, era capgirar el model d'un nucli amb 25 habitants en el darrer cens oficial.
LA DATA
LES XIFRES
Els recels del projecte han fet encallar el nou POUM
La plataforma Salvem Pedrinyà es va alçar contra la urbanització tan bon punt van tenir notícia del projecte, l'estiu del 2003. Amb protestes, actes i cassolades van mobilitzar el poble i van fer, fins i tot, que l'anterior alcalde –l'històric Benjamí Artigas– canviés la seva opinió inicial sobre el projecte i el rebutgés. A banda del presentar el contenciós administratiu, la promotora va intentar retallar les aspiracions inicials, però tot va quedar pendent de la tramitació d'un pla urbanístic que declarés no urbanitzable bona part del puig d'en Font. Malgrat això, els primers esborranys del POUM van aixecar més recels entre els membres de la plataforma, contraris a la possibilitat que el creixement previst d'inici a Pedrinyà es repartís entre els nuclis de la Pera o Púbol. La reivindicació: que el poble creixés, però sense segones residències.
