Urbanisme

El buit de Puigneró

El 2013 farà deu anys que va acabar l'activitat a l'empresa Hilados y Tejidos Puigneró de Sant Bartomeu del Grau. Aquest desembre en fa cinc de l'aprovació inicial del POUM, que preveia construir, en part d'aquells 89.000 m² de naus, habitatges i una plaça. De moment, res.

Sant Bar­to­meu del Grau no havia tin­gut mai un Pla d'Orde­nació Urbanística Muni­ci­pal (POUM). Sem­pre havia anat tirant amb unes nor­mes sub­sidiàries. Ara fa cinc anys, el 19 de desem­bre del 2007, l'Ajun­ta­ment va fer l'apro­vació ini­cial del seu pri­mer POUM, que pre­veia, entre altres coses, què es faria en una part de les anti­gues naus que havia dei­xat l'empresa tèxtil Hila­dos y Teji­dos Puig­neró al mig del poble des que la pri­ma­vera del 2003 va ces­sar la seva acti­vi­tat.

El POUM, apro­vat defi­ni­ti­va­ment per la comissió d'urba­nisme el juliol de 2010, pro­po­sava que el sòl indus­trial obso­let que hi havia al cen­tre del poble es qua­li­fiqués com a sòl de trans­for­mació i aglu­tinés la major part de crei­xe­ment d'habi­tat­ges (336 en total). Aquell POUM, pen­sat i redac­tat en plena fal·lera cons­truc­tiva i en una època en què encara es des­co­nei­xia l'abast que aca­ba­ria tenint la crisi econòmica, pre­veia crear un nou cen­tre urbà a Sant Bar­to­meu del Grau, a la zona que ocu­pava l'antiga fàbrica de Puig­neró –amb espais lliu­res i equi­pa­ments (a part dels habi­tat­ges)–, de 18.179 m².

La rea­li­tat, però, s'ha aca­bat impo­sant i ara l'Ajun­ta­ment de Sant Bar­to­meu dis­posa d'un POUM que, com a mínim, cal­dria revi­sar. «Jo penso que no s'ha de refer tot de nou, però sí que topes amb mol­tes coses que s'hau­rien de can­viar», explica Emili Benito, alcalde de Sant Bar­to­meu del Grau. Si bé el POUM no pre­veia l'ender­roc total de les anti­gues naus de Puig­neró (com sí s'havia arri­bat a apun­tar abans en alguna ocasió) i ara per ara es des­carta que això pugui pas­sar, els inter­ro­gants sobre una fàbrica que fa una dècada que ha dei­xat de fun­ci­o­nar i que ocupa un gran espai al nucli antic del poble, al car­rer Vell, no s'aca­ben de tan­car. De moment, bona part de les naus estan llo­ga­des a l'empresa Fun­dició Dúctil Benito de Man­lleu, que el 2006 es va ins­tal·lar ini­ci­al­ment en uns 30.000 m² dels 89.000 m² que ocu­pava la fàbrica. Un any després, el 2007, l'empresa Trum­ple Invest S.L. com­prava, en una sub­hasta de la tre­so­re­ria de la Segu­re­tat Social, una finca de 57.000 m² de les anti­gues naus per 7 mili­ons d'euros i man­te­nia de llo­guer l'empresa man­lle­uenca.

Dins la llei de bar­ris

Sant Bar­to­meu del Grau va entrar en la sisena con­vo­catòria de la llei de bar­ris, el 2009. Per a un pro­jecte de remo­de­lació del nucli antic pres­su­pos­tat en 3,43 mili­ons d'euros, rebria una sub­venció de 2,75 mili­ons d'euros. Aquell pro­jecte con­tem­plava la reno­vació inte­gral del car­rer Vell de Sant Bar­to­meu, una plaça nova i l'adap­tació d'una nau de Puig­neró com a pista poli­es­por­tiva coberta, entre altres. Amb la llei de bar­ris, de les anti­gues naus de Puig­neró se cedien a l'Ajun­ta­ment uns 4.000 m², dels quals 3.000 m² cor­res­po­nien a una de les naus on s'havia de fer el poli­es­por­tiu i 1.000 m² a l'aire lliure es des­ti­na­ven a fer-hi la plaça nova. Aquest últim espai, on encara es poden veure algu­nes bigues de ferro de l'antiga fàbrica, avui ser­veix pro­vi­si­o­nal­ment d'apar­ca­ment de cot­xes. «Per poc que puguem, inten­ta­rem tirar aquest pro­jecte enda­vant; el que passa és que donada la situ­ació del país, no sé com ni quan», diu Benito. «Tam­poc ens podem per­me­tre el luxe de con­di­ci­o­nar aque­lla part de nau per fer-hi un poli­es­por­tiu, perquè a part de cons­truir-lo s'ha de man­te­nir.» Tant el PUOSC que tenien de 92.000 euros com les par­ti­des de la llei de bar­ris des­ti­na­des a arre­glar aque­lla part de les naus de moment s'han reser­vat a con­di­ci­o­nar la plaça Doc­tor Gri­era.

El que sí té intenció de tirar enda­vant l'Ajun­ta­ment, d'acord amb la Llei de Bar­ris, és l'arran­ja­ment del car­rer Vell. «El que s'ha de fer és urba­nit­zar-lo tot de nou: fer les vore­res una mica més amples, que man­tin­gui el doble sen­tit igual, però refer-lo amb uns mate­ri­als que iden­ti­fi­quin que és nucli antic del poble.» Segons avança Benito, l'objec­tiu és adju­di­car aquesta obra, pres­su­pos­tada en uns 500.000 euros, a prin­ci­pis del 2013 i con­ver­tir el car­rer Vell en zona de pas per a turis­mes i cami­ons petits (des­vi­ant el vehi­cles pesants per dar­rere les naus de Puig­neró) i amb zones d'apar­ca­ment per tal d'afa­vo­rir el comerç del poble. Si pot, el con­sis­tori també té la intenció de tirar enda­vant les millo­res de la plaça del Doc­tor Gri­era l'any que ve.

Setanta pisos sense futur

L'Ajun­ta­ment de Sant Bar­to­meu del Grau té un altre front obert, deri­vat de l'antiga fàbrica tèxtil: els pisos de Cal Simon, com es coneix popu­lar­ment tot l'immo­ble que hi ha al cap­da­vall del car­rer Vell i que va del número 32 al 44. Aquests pisos també havien estat de Josep Puig­neró i els cedia, a vega­des fins i tot només amb con­trac­tes ver­bals, als seus tre­ba­lla­dors fins que es jubi­les­sin. En total hi ha 70 pisos (set esca­les de deu habi­tat­ges cada una). D'aquests, en l'actu­a­li­tat només n'hi ha 14 d'ocu­pats i el seu estat d'aban­do­na­ment es pot com­pro­var del car­rer estant. El 29 d'abril del 2008, en una sub­hasta de la Segu­re­tat Social, Reursa (filial d'Incasòl) es va que­dar aquest edi­fici de 2.237 m². L'Incasòl, doncs, és qui ara s'ha de fer càrrec de man­te­nir-lo fins que les famílies que hi viuen tro­bin un nou domi­cili, al muni­cipi o en altres de la comarca. Un man­te­ni­ment que, d'acord amb el nom­bre de veïns que hi resi­dei­xen, es basa més en pedaços pun­tu­als per evi­tar una desgràcia que en grans refor­mes.

L'Incasòl temps enrere havia fet pública la seva intenció d'ater­rar cinc de les set esca­les i dei­xar-ne només dues. Però en aquest punt també topa amb el POUM vigent, el qual con­tem­pla la con­ser­vació del volum edi­fi­cat actual. Des de l'Incasòl diuen que el pla­ne­ja­ment actual, basat en la reha­bi­li­tació, «és una solució que no satisfà cap de les dues ins­ti­tu­ci­ons [Incasòl i Ajun­ta­ment].» Segons Benito, una de les últi­mes pro­pos­tes que havia plan­te­jat l'Ins­ti­tut Català del Sòl seria, quan hi hagi diners i s'hagi modi­fi­cat el POUM, ender­ro­car-ho tot i fer-hi edi­fi­cis més bai­xos (planta baixa més dos pisos). Aquesta pro­posta seria molt ben accep­tada per l'alcalde, ja que visu­al­ment s'ade­qua­ria més als habi­tat­ges que ja hi ha al car­rer Vell. La llei de bar­ris con­tem­plava una par­tida de 89.000 euros a la pri­mera fase d'ender­roc de tot aquest edi­fici.

Un poble buit

Durant els últims anys d'acti­vi­tat a la fàbrica d'en Pepito, com encara ara diuen els veïns de Sant Bar­to­meu a Puig­neró (el pri­mer indus­trial de l'Estat espa­nyol que va com­plir con­demna per delicte ecològic, el 1997, per con­ta­mi­nar amb aigües de l'empresa els rius Tuta, Sor­reig i Ter i cau­sar greus danys als aqüífers), la gent va anar mar­xant. «Un dels errors va ser que no posés els pisos en venda; pot­ser molta gent s'hau­ria que­dat», diu Benito. Aquests pisos ara són el retrat de l'èxode que ha vis­cut el poble. Neus Colomé, de 58 anys, havia tre­ba­llat onze anys a Puig­neró i havia vis­cut fins fa cinc anys en aquests pisos. «Al matí sor­tia a esmor­zar al balcó i veia una cor­rua de gent fins allà dalt que entrava a la fàbrica», explica. Ara a Sant Bar­to­meu no arri­ben a 900 habi­tants. El 1998 eren 1.224.

La cro­no­lo­gia del cas, a l'edició en paper de la revista Presència.

Al voltant de la fàbrica

Hilados y Tejidos Puigneró va ser durant anys l'epicentre de Sant Bartomeu del Grau. Des del punt de vista econòmic, perquè molts veïns (fins i tot de pagès) hi treballaven i un munt de comerços havien obert esperançats amb l'arribada de treballadors d'Osona i de l'Estat espanyol. «El poble es va acostumar a dependre de la fàbrica», comenta l'alcalde, Emili Benito. Des del punt de vista urbanístic, l'empresa va desestructurar el nucli antic: «Puigneró va fer la primera nau al costat de casa seva i va anar creixent cap on podia, tot i que havia mirat de construir fora del poble».



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.