El buit de Puigneró
El 2013 farà deu anys que va acabar l'activitat a l'empresa Hilados y Tejidos Puigneró de Sant Bartomeu del Grau. Aquest desembre en fa cinc de l'aprovació inicial del POUM, que preveia construir, en part d'aquells 89.000 m² de naus, habitatges i una plaça. De moment, res.
Sant Bartomeu del Grau no havia tingut mai un Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Sempre havia anat tirant amb unes normes subsidiàries. Ara fa cinc anys, el 19 de desembre del 2007, l'Ajuntament va fer l'aprovació inicial del seu primer POUM, que preveia, entre altres coses, què es faria en una part de les antigues naus que havia deixat l'empresa tèxtil Hilados y Tejidos Puigneró al mig del poble des que la primavera del 2003 va cessar la seva activitat.
El POUM, aprovat definitivament per la comissió d'urbanisme el juliol de 2010, proposava que el sòl industrial obsolet que hi havia al centre del poble es qualifiqués com a sòl de transformació i aglutinés la major part de creixement d'habitatges (336 en total). Aquell POUM, pensat i redactat en plena fal·lera constructiva i en una època en què encara es desconeixia l'abast que acabaria tenint la crisi econòmica, preveia crear un nou centre urbà a Sant Bartomeu del Grau, a la zona que ocupava l'antiga fàbrica de Puigneró –amb espais lliures i equipaments (a part dels habitatges)–, de 18.179 m².
La realitat, però, s'ha acabat imposant i ara l'Ajuntament de Sant Bartomeu disposa d'un POUM que, com a mínim, caldria revisar. «Jo penso que no s'ha de refer tot de nou, però sí que topes amb moltes coses que s'haurien de canviar», explica Emili Benito, alcalde de Sant Bartomeu del Grau. Si bé el POUM no preveia l'enderroc total de les antigues naus de Puigneró (com sí s'havia arribat a apuntar abans en alguna ocasió) i ara per ara es descarta que això pugui passar, els interrogants sobre una fàbrica que fa una dècada que ha deixat de funcionar i que ocupa un gran espai al nucli antic del poble, al carrer Vell, no s'acaben de tancar. De moment, bona part de les naus estan llogades a l'empresa Fundició Dúctil Benito de Manlleu, que el 2006 es va instal·lar inicialment en uns 30.000 m² dels 89.000 m² que ocupava la fàbrica. Un any després, el 2007, l'empresa Trumple Invest S.L. comprava, en una subhasta de la tresoreria de la Seguretat Social, una finca de 57.000 m² de les antigues naus per 7 milions d'euros i mantenia de lloguer l'empresa manlleuenca.
Dins la llei de barris
Sant Bartomeu del Grau va entrar en la sisena convocatòria de la llei de barris, el 2009. Per a un projecte de remodelació del nucli antic pressupostat en 3,43 milions d'euros, rebria una subvenció de 2,75 milions d'euros. Aquell projecte contemplava la renovació integral del carrer Vell de Sant Bartomeu, una plaça nova i l'adaptació d'una nau de Puigneró com a pista poliesportiva coberta, entre altres. Amb la llei de barris, de les antigues naus de Puigneró se cedien a l'Ajuntament uns 4.000 m², dels quals 3.000 m² corresponien a una de les naus on s'havia de fer el poliesportiu i 1.000 m² a l'aire lliure es destinaven a fer-hi la plaça nova. Aquest últim espai, on encara es poden veure algunes bigues de ferro de l'antiga fàbrica, avui serveix provisionalment d'aparcament de cotxes. «Per poc que puguem, intentarem tirar aquest projecte endavant; el que passa és que donada la situació del país, no sé com ni quan», diu Benito. «Tampoc ens podem permetre el luxe de condicionar aquella part de nau per fer-hi un poliesportiu, perquè a part de construir-lo s'ha de mantenir.» Tant el PUOSC que tenien de 92.000 euros com les partides de la llei de barris destinades a arreglar aquella part de les naus de moment s'han reservat a condicionar la plaça Doctor Griera.
El que sí té intenció de tirar endavant l'Ajuntament, d'acord amb la Llei de Barris, és l'arranjament del carrer Vell. «El que s'ha de fer és urbanitzar-lo tot de nou: fer les voreres una mica més amples, que mantingui el doble sentit igual, però refer-lo amb uns materials que identifiquin que és nucli antic del poble.» Segons avança Benito, l'objectiu és adjudicar aquesta obra, pressupostada en uns 500.000 euros, a principis del 2013 i convertir el carrer Vell en zona de pas per a turismes i camions petits (desviant el vehicles pesants per darrere les naus de Puigneró) i amb zones d'aparcament per tal d'afavorir el comerç del poble. Si pot, el consistori també té la intenció de tirar endavant les millores de la plaça del Doctor Griera l'any que ve.
Setanta pisos sense futur
L'Ajuntament de Sant Bartomeu del Grau té un altre front obert, derivat de l'antiga fàbrica tèxtil: els pisos de Cal Simon, com es coneix popularment tot l'immoble que hi ha al capdavall del carrer Vell i que va del número 32 al 44. Aquests pisos també havien estat de Josep Puigneró i els cedia, a vegades fins i tot només amb contractes verbals, als seus treballadors fins que es jubilessin. En total hi ha 70 pisos (set escales de deu habitatges cada una). D'aquests, en l'actualitat només n'hi ha 14 d'ocupats i el seu estat d'abandonament es pot comprovar del carrer estant. El 29 d'abril del 2008, en una subhasta de la Seguretat Social, Reursa (filial d'Incasòl) es va quedar aquest edifici de 2.237 m². L'Incasòl, doncs, és qui ara s'ha de fer càrrec de mantenir-lo fins que les famílies que hi viuen trobin un nou domicili, al municipi o en altres de la comarca. Un manteniment que, d'acord amb el nombre de veïns que hi resideixen, es basa més en pedaços puntuals per evitar una desgràcia que en grans reformes.
L'Incasòl temps enrere havia fet pública la seva intenció d'aterrar cinc de les set escales i deixar-ne només dues. Però en aquest punt també topa amb el POUM vigent, el qual contempla la conservació del volum edificat actual. Des de l'Incasòl diuen que el planejament actual, basat en la rehabilitació, «és una solució que no satisfà cap de les dues institucions [Incasòl i Ajuntament].» Segons Benito, una de les últimes propostes que havia plantejat l'Institut Català del Sòl seria, quan hi hagi diners i s'hagi modificat el POUM, enderrocar-ho tot i fer-hi edificis més baixos (planta baixa més dos pisos). Aquesta proposta seria molt ben acceptada per l'alcalde, ja que visualment s'adequaria més als habitatges que ja hi ha al carrer Vell. La llei de barris contemplava una partida de 89.000 euros a la primera fase d'enderroc de tot aquest edifici.
Un poble buit
Durant els últims anys d'activitat a la fàbrica d'en Pepito, com encara ara diuen els veïns de Sant Bartomeu a Puigneró (el primer industrial de l'Estat espanyol que va complir condemna per delicte ecològic, el 1997, per contaminar amb aigües de l'empresa els rius Tuta, Sorreig i Ter i causar greus danys als aqüífers), la gent va anar marxant. «Un dels errors va ser que no posés els pisos en venda; potser molta gent s'hauria quedat», diu Benito. Aquests pisos ara són el retrat de l'èxode que ha viscut el poble. Neus Colomé, de 58 anys, havia treballat onze anys a Puigneró i havia viscut fins fa cinc anys en aquests pisos. «Al matí sortia a esmorzar al balcó i veia una corrua de gent fins allà dalt que entrava a la fàbrica», explica. Ara a Sant Bartomeu no arriben a 900 habitants. El 1998 eren 1.224.
La cronologia del cas, a l'edició en paper de la revista Presència.
Al voltant de la fàbrica
Hilados y Tejidos Puigneró va ser durant anys l'epicentre de Sant Bartomeu del Grau. Des del punt de vista econòmic, perquè molts veïns (fins i tot de pagès) hi treballaven i un munt de comerços havien obert esperançats amb l'arribada de treballadors d'Osona i de l'Estat espanyol. «El poble es va acostumar a dependre de la fàbrica», comenta l'alcalde, Emili Benito. Des del punt de vista urbanístic, l'empresa va desestructurar el nucli antic: «Puigneró va fer la primera nau al costat de casa seva i va anar creixent cap on podia, tot i que havia mirat de construir fora del poble».
