Can Doro, punt i final

Argen­tona va tan­car a finals de desem­bre un dels con­flic­tes urbanístics i soci­als més impor­tants de la seva història. Han fet falta més de deu anys per des­en­ca­llar el pro­jecte de Can Doro, uns ter­renys ubi­cats en ple cen­tre urbà del muni­cipi, i acon­se­guir que les fin­ques pas­ses­sin a ser pro­pi­e­tat muni­ci­pal. L'alcalde, Fer­ran Armen­gol (CiU), va ser l'encar­re­gat de sig­nar davant de notari l'acord a què s'ha arri­bat amb els res­pon­sa­bles de l'empresa pro­pietària fins ara dels solars, Dio­rama SL. La firma ha accep­tat cedir Can Doro al con­sis­tori a canvi d'una per­muta per uns ter­renys edi­fi­ca­bles per fer-hi habi­tatge pro­te­git ubi­cats entre els car­rers edi­fi­ca­ble amb façana als car­rers del Molí, Dos de Maig i Ronda Lle­vant més una com­pen­sació econòmica 759.785 euros. Can Doro es des­ti­narà a zones ver­des i equi­pa­ments, tal i com es va rei­vin­di­car en el seu dia. L'acord tanca doncs un llarg període d'incer­tesa sobre el futur d'un espai tan cèntric i resol un epi­sodi que va pro­vo­car agres enfron­ta­ments tan a nivell polític com social a la població.

Els orígens del con­flicte cal bus­car-los en la ini­ci­a­tiva de remo­de­lar tot el cen­tre històric d'Argen­tona que va defen­sar el govern d'esquer­res –ERC i el PSC– encapçalat per l'exal­calde Antoni Soy (ERC). El pro­jecte l'havia de capi­ta­ne­jar l'empresa pública Argen­tona Pro­jec­tes i com­por­tava l'ender­roc dels pisos antics, la cons­trucció de nous i la cre­ació d'apar­ca­ments, una plaça nova i espais comer­ci­als, entre d'altres. L'any 2004, Argen­tona Pro­jec­tes encar­re­garà les obres a la firma Mas Vila­nova SA, del grup Vèrtix que es com­pro­metrà amb els veïns de Can Doro a per­mu­tar-los per un pis la casa que els ha de tirar a terra o a com­pen­sar-los econòmica­ment. Cap de les dues coses es farà rea­li­tat perquè paral·lela­ment al pro­jecte es crearà l'enti­tat Pla­ta­forma en Defensa del Cen­tre Històric que exi­girà la pre­ser­vació de la zona com a espai públic. L'enfron­ta­ment públic es por­tarà als jut­jats i la situ­ació s'anirà enro­cant i allar­gant en el temps sense que res es mogui. Els veïns afec­tats per l'ender­roc, però, no rebran cap con­tra­pres­tació i es que­da­ran sense casa i sense diners a canvi. El canvi de govern l'any 2007 amb els inde­pen­dents de Tots x Argen­tona –sor­gida com a res­posta política dels impul­sors de la pla­ta­forma– al cap­da­vant tro­barà el con­flicte sobre la taula.

Les con­ver­ses amb la pro­mo­tora s'inten­si­fi­ca­ran i s'anun­ciarà un prin­cipi d'acord per tras­lla­dar l'edi­fi­cació a l'antiga fàbrica Vel­cro a canvi que Can Doro passés a mans muni­ci­pals. Final­ment, però, el con­veni no se sig­narà. L'entrada de l'actual govern d'Argen­tona l'any 2011 revi­farà la situ­ació, però el procés serà lent, molt lent. Armen­gol des­ta­carà des del començament del man­dat l'objec­tiu pri­o­ri­tari de resol­dre el futur de Can Doro. Les bones notícies arri­ba­ran pri­mer des de la ves­sant política amb un acord unànime del ple que obria les por­tes a per­mu­tar les qua­tre fin­ques pri­va­des de Can Doro pel solar de pro­pi­e­tat muni­ci­pal ubi­cat entre els car­rers als car­rers del Molí, Dos de Maig i Ronda Lle­vant i la com­pen­sació econòmica. La sig­na­tura el pas­sat dia 31 de desem­bre entre l'Ajun­ta­ment i la pro­pietària actual de Can Doro, Dio­rama SL tan­carà, a pri­ori, el procés actual, però al mateix temps posa en marxa el rellotge per a exe­cu­tar la remo­de­lació del cèntric espai que actu­al­ment s'uti­litza com a apar­ca­ment per a vehi­cles.