Aturar la cletxa esdevé prioritari per a Barberà de la Conca
El consistori començarà les actuacions per evitar que creixi l'esquerda que afecta una trentena d'edificacions
L'Ajuntament de Barberà de la Conca està esperant els resultats dels darrers sondejos per començar a actuar. L'objectiu prioritari és evitar que continuï creixent l'esquerda que esberla el nucli de la vila d'est a oest i que afecta, en més o menys mesura, una quarantena de cases i edificis, entre els quals hi ha l'església.
En quatre anys les escletxes que es van detectar en alguns edificis, per on passava justa una moneda d'euro, han passat a tenir fins a 10 centímetres. Per això, segons assenyala l'alcalde, Marc Rovira, “la prioritat és l'estabilitat del poble, i després ja estudiarem els danys”.
Rovira va rebre ahir la visita del president de la Diputació, Josep Poblet, i del delegat del govern de la Generalitat a Tarragona, Joaquim Nin, per analitzar conjuntament la situació i els passos que s'han d'emprendre. “S'han dedicat centenars d'euros a analitzar el que està passant i fer-ne el seguiment”, va explicar Nin, i ara toca “actuar perquè l'esquerda no avanci”, va reblar Poblet.
En aquest sentit, l'alcalde va avançar que es disposa d'un projecte sobre la taula, amb una inversió de prop de 460.000 euros, que consisteix en la construcció d'uns murs de contenció per evitar que l'esvoranc que està afectant la vila vagi augmentant.
Amb tot, van voler deixar clar que les anàlisis han determinat que no hi ha una sola causa del fenomen i, per tant, també hi ha diverses solucions. I aquestes són geològiques, però també constructives o d'evacuació de les aigües.
A grans trets, la diagnosi apunta que Barberà de la Conca, nascut dalt d'un cim, té una important inclinació i el poble ha anat creixent històricament des de la part alta cap a baix a partir de murs de contenció per sostenir els habitatges. El pes que ha anat generant seria una de les causes d'aquest trencament que ara es proposa pal·liar de manera inversa. És a dir, construint estructures de protecció de baix cap a dalt fins a arribar a l'altura de l'església.
La solució es planteja a partir de la hipòtesi que el primer moviment del 2010 es va produir per un trencament al subsòl i que els moviments posteriors corresponen als ajustaments que fa el turó en reomplir l'espai. “Aquesta hipòtesi obre un nou horitzó minimitzant els riscs geològics del poble i donant esperances positives al municipi”, es va assenyalar el desembre passat.
Els darrers sondejos en profunditat que s'han fet sembla que confirmen aquesta línia de treball. I permeten marcar un camí per trobar una solució.
“La porta no tanca”, diu la mare
Al número 12 del carrer Valentí Almirall de Barberà de la Conca hi ha l'únic habitatge que fins al moment ha calgut desallotjar. Des del garatge es puja a la primera planta per un laberint de puntals destinats a assegurar-ne l'estructura. L'esquerda a la paret mitgera amb la casa veïna es fa evident a la primera planta. Talment com si l'edifici se'n volgués separar. A la segona planta, l'esquerda encara és més gran.
És en aquest pis on hi ha una glorieta amb uns grans finestrals des d'on la mare de Ramon Ribas gaudia d'una espectacular vista sobre els paisatges de la Conca de Barberà. Als 84 anys, ha hagut d'abandonar la casa aixecada amb els esforços familiars i ara viu a Montblanc.
“L'estiu del 2010 em va dir que una porta no tancava i no li vàrem donar importància”, explica Ribas. Un mes després va començar el malson i la vigília de Nadal del 2012, al migdia, van rebre una trucada perquè desallotgessin la casa. Des de llavors intenta mantenir el que pot, arreglar la teulada perquè no entri aigua i encarar amb bon humor “un patiment terrible”.
