Urbanisme

El govern posa condicions per construir granges de porcs

En un any i mig, la Generalitat calcula que ha tramitat el triple de llicències i es mostra preocupada per l'impacte de les macroexplotacions

Més control a partir de gener en distàncies, integració paisatgística i accessos

El govern augmentarà les exigències per construir grans granges de porcs a Catalunya en vista de l'allau de peticions que està rebent des de fa un any i mig, sobretot al voltant de l'eix transversal (Girona, la Catalunya Central i les comarques de Ponent).

Es tracta d'explotacions noves o que s'amplien i que poden arribar a prop d'una hectàrea de sostre construït. La nova directriu es publicarà al gener, segons va anunciar ahir a Lleida el director general d'Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra. Va reconèixer que estan “molt preocupats” per aquest fenomen, que afecta sòl no urbanitzable. Precisament, la comissió d'Urbanisme de Lleida va posar ahir damunt la taula cinc expedients de granges de grans dimensions que es valoraran quan ja es tingui la nova normativa.

Els expedients que s'han aparcat plantejaven la construcció de granges de porcs d'entre 6.000 i 8.000 metres quadrats de sostre. La resta de projectes, fins a una trentena, sí que s'han resolt perquè la dimensió de les explotacions era inferior.

“Avui hem vist una trentena de sol·licituds, quan fa dos anys potser en vèiem vuit o deu, però el més important no és el nombre d'expedients, que s'ha disparat i potser triplicat, sinó el fet que en aquests darrers temps la tipologia de granges tendeix a les grans superfícies, que és el que ens preocupa”, va assegurar Serra. El director general hi va afegir: “No diem que no es puguin implantar, però evidentment han de tenir un control i un nivell d'exigència diferent de les granges petites.”

Segons Agustí Serra, la nova directriu farà referència a la integració paisatgística, introduirà aspectes de proporcionalitat en funció de la superfície de la finca, i analitzarà l'accessibilitat i les connexions amb carreteres, així com el respecte a la distància mínima d'un quilòmetre amb els nuclis urbans o entre granges, i s'estudia que aquesta distància s'apliqui també en cas d'ampliació de l'explotació, ja que fins ara el decret estatal que ho regula només ho exigeix per a les noves construccions. Així mateix, es prestarà especial atenció a altres aspectes mediambientals com ara les dejeccions ramaderes.

El director general d'Urbanisme va relacionar l'allau de peticions per fer grans granges de porcs amb les necessitats de les indústries càrnies catalanes, “que sortosament són capdavanteres, estan exportant molt i són molt potents”. I continuava: “Això està molt bé i lògicament necessiten el procés d'engreix, però aquí hi ha una realitat urbanística que s'ha d'abordar.”

Agustí Serra va remarcar que l'activitat de les granges es desenvolupa en sòl no urbanitzable i actualment a Catalunya en aquesta qualificació ja hi ha mig milió de metres quadrats de sostre, entre explotacions ramaderes, coberts i altres edificacions. “Es tracta d'una quantitat molt important i cada cop estem més preocupats i sobretot més atents pel que fa a la regulació”, va explicar.

La regulació que està enllestint el Departament de Territori i Sostenibilitat arriba en un moment en què el lideratge català en el sector porcí ha crescut i després d'un període de gran bonança econòmica per al sector. No obstant això, fa mesos que el porcí ha canviat la tendència i ara s'està produint per sota de costos, els productors hi estan perdent diners i les mesures europees per a l'emmagatzematge de carn per mirar de remuntar els preus arriben tard.

LES XIFRES

8.000
metres quadrats
de superfície construïda és la mida de les granges que cal controlar.
25
expedients
urbanístics es van analitzar ahir només per construir o ampliar granges porcines a Ponent.

Suspès per segona vegada un pla per fer 1.300 habitatges a Tàrrega

La comissió territorial d'Urbanisme de Lleida va suspendre la tramitació del pla urbanístic de Tàrrega referent a l'àrea d'expansió urbana anomenada residencial Sant Eloi Ixent. El motiu és l'escassa viabilitat econòmica que es desprèn de l'informe financer del planejament, segons va explicar el director general d'Urbanisme, Agustí Serra.

Aquest pla ja es va tombar el 2008 pel mateix motiu, tot i que va ser el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el que va anul·lar el projecte. Es tracta d'una iniciativa d'una quinzena de propietaris per urbanitzar i edificar en uns terrenys de 32 hectàrees situades al nord de Tàrrega, a tocar de l'autovia A-2. El pla preveu 1.300 habitatges, a més de zones comercials i espais verds.

Després de la sentència desfavorable de fa set anys, s'ha retocat el planejament per augmentar l'edificabilitat, però tot i això la viabilitat no es va veure clara i, després d'un ampli debat a la comissió, es va optar per suspendre, per ara, el projecte.

D'altra banda, la comissió va aprovar l'actualització d'usos del planejament que regula les 12 hectàrees del centre de recuperació de fauna salvatge de Vallcalent, a Lleida. També de l'aprovació del nou POUM de Cubells (Noguera) que preveu créixer en 110 nous habitatges. La comissió també va aprovar de manera definitiva la qualificació d'equipament de les instal·lacions esportives de l'AEM de Lleida, situades al Secà de Sant Pere. Aquest tràmit permetrà ara a la Paeria expropiar dues terceres parts de les prop de dues hectàrees de la finca i garantir la continuïtat del club.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia