El pla Caufec afronta el segon assalt
Un grup belga s'interessa pel solar on s'ha de construir el centre comercial
Continua la degradació de la zona urbanitzada per l'aturada de les obres
Vuit activistes contra el pla seran jutjats per una protesta i alguns s'arrisquen a haver d'anar a la presó
En aquest hivern atípic, el sol d'un divendres al migdia pica en els descampats que envolten el barri espluguenc de Finestrelles. Sant Joan de Déu és a tocar, i els cotxes s'apleguen en un pàrquing de terra. Ningú no corre ni passeja el gos pel caminet urbanitzat, i encara menys, cap nen juga a uns gronxadors decorats amb grafits. Els terrenys on s'ha d'aixecar el pla Caufec estan buits, amb les restes d'un passeig asfaltat, un parc infantil i uns pocs fanals rovellats que testimonien l'inici, fa uns anys, de la urbanització del sector. Però tot i que va lent, no es pot dir que el pla Caufec estigui mort. La prova és l'interès que el grup belga Equilis ha mostrat en la parcel·la on s'ha de construir un centre comercial, a la zona més propera a la ronda de Dalt, a la part sud del planejament.
“El centre comercial necessita un operador determinat”, explica el regidor de Territori i Sostenibilitat de l'Ajuntament d'Esplugues, Eduard Sanz. “Fins fa poc no teníem notícies que ningú hi estigués interessat, però Equilis, un grup belga que té centres comercials a diversos països d'Europa, ens ha demanat llicència per fer-hi prospeccions geològiques”, diu. La llicència que Equilis va demanar a principi d'octubre no demostra, segons Sanz, que el grup sigui propietari de la parcel·la de 20.000 metres quadrats la titularitat de la qual pertany al banc BBVA. “Segons el que sabem, el preacord encara no està tancat. No tenim calendari d'obres ni la sol·licitud de llicència de construcció”, insisteix Sanz.
El que sí que reconeix el regidor és que “hi ha moviment” en un projecte que va quedar aturat el 2010, quan Sacresa, promotora del pla, va presentar un concurs de creditors. La fallida de l'empresa va fer que les obres d'urbanització quedessin aturades i que durant aquests cinc anys voreres, mobiliari urbà i llums hagin quedat malmesos. L'Ajuntament no va acceptar l'obra, ja que va haver-hi coses que van quedar sense acabar com ara el clavegueram i la connexió elèctrica. “Des del 2010 alguna cosa s'ha fet”, explica Sanz, “però s'ha de refer el que ha quedat malmès pel pas de temps”. La urbanització va un ritme que l'Ajuntament, com reconeix l'edil, voldria “més viu”. El consistori forma part de la junta de compensació propietària dels terrenys, formada, a més, per entitats financeres i una quinzena de petits propietaris. “Pel que fa a la construcció d'edificis no s'està movent res. No tenim constància de cap actuació de cap immobiliària”, afirma Sanz, que hi afegeix: “Quan la urbanització estigui en condicions podrem donar llicències de construcció.”
Sacresa era, fins a la fallida, el gran promotor de les obres, després que el 2001 va comprar els terrenys a Caufec SA. L'empresa que va donar el nom al pla urbanístic es va constituir el 1991, de la unió de Fecsa i Cauval. Caufec va proposar edificar 234.000 metres quadrats i ho va fer argumentant l'alt cost de fer passar per sota terra les 18 torres elèctriques d'alta tensió. Els 234.000 m²s'han de repartir entre el centre comercial, sis gratacels de vuit plantes per a oficines, dues torres de 105 metres d'alçària també per a oficines, i 709 pisos, 125 dels quals, de protecció oficial.
Cimentar la muntanya
“Aquest pla és una burrada”, afirma categòricament Eulàlia Herranz, mentre assenyala tots els terrenys a tocar de Collserola “que quedaran cimentats” si el pla tira endavant. Herranz es va començar a mobilitzar contra el pla Caufec el 1991, el mateix any que les associacions de veïns van tenir notícia del projecte. En aquella època Herranz col·laborava amb l'asso-ciació de veïns de Finestrelles, que va començar l'oposició al pla amb les de la Miranda i Ciutat Diagonal. Amb el temps, s'hi van afegir més associacions de veïns, tot i que la majoria se'n van anar retirant. Entitats i joves del municipi en van prendre el relleu i van impulsar un moviment d'oposició que s'ha mantingut en el temps.
Herranz, com a portaveu del moviment opositor, assegura que “els gratacels tindran un impacte molt agressiu” en l'entorn, i l'arribada de nous residents i treballadors “provocarà molts problemes de mobilitat”. La plataforma contra el pla Caufec també considera que “el mur de ciment” que suposaran els edificis tancaran una de les principals entrades al parc de Collserola i posaran fi a l'espai de transició entre la zona urbana i la verda. També lamenten l'alt preu amb què Sacresa va planejar vendre els pisos. El consistori, en canvi, sempre ha defensat l'atracció d'inversió i la generació de llocs de treball.
Herranz reconeix el paper que la crisi immobiliària ha tingut en l'aturada del pla, i acusa l'Ajuntament d'Esplugues de no haver escoltat mai les propostes dels veïns. “No tenim cap esperança que el pla no s'acabi fent, perquè l'Ajuntament, que hauria d'haver defensat els interessos dels ciutadans, n'és un dels principals promotors”, explica l'activista. “No s'ha tingut en compte la construcció de cap escola ni de cap ambulatori, ni s'ha pensat que el manteniment de la zona l'haurem de pagar entre tots”, lamenta, mentre contempla, desesperançada, l'horitzó estès des de Collserola fins la ronda de Dalt.
LES FRASES
Un projecte esquitxat de judicis
Rosa M. Bravo“L'entrada del jovent va portar la lluita al carrer, una lluita que ha estat simpàtica però que ha molestat el poder”, afirma Herranz. La lluita contra el pla Caufec ha tingut alguns elements distintius, com ara les disfresses de pallassos i les cordes amb què els activistes s'han penjat de ponts i edificis. Malgrat l'ambient festiu que ha marcat la majoria de protestes, l'activisme contra el pla Caufec ha estat esquitxat de judicis. Alguns, impulsats pels contraris al projecte urbanístic, que han intentant, sense èxit,
aturar-lo als tribunals.
Els opositors, però, s'han endut la pitjor part pel que fa als processos judicials. Accions com ara penjar-se de les Tres Torres d'Esplugues i d'encadenar-se a bidons de ciment van acabar als jutjats. Un dels activistes va passar deu dies a presó per negar-se a pagar 60 euros de multa, i sis joves van acabar absolts, l'octubre del 2014, per aldarulls a una manifestació perquè el jutge no va donar crèdit a les identificacions dels policies. D'aquí a dues setmanes vuit joves seuran al banc dels acusats i s'enfrontaran, en alguns casos, a penes de presó, com va passar el 2014. El mateix Ajuntament ha considerat desproporcionades les penes sol·licitades i demana que s'apliqui el principi de proporcionalitat.
