Pagar més per tot

«El paraigües de l'Estat del benes­tar s'ha tan­cat gai­rebé total­ment i les clas­ses des­a­fa­vo­ri­des s'estan mullant»: el pre­si­dent de la Fede­ració d'Asso­ci­a­ci­ons de Mares i Pares d'Alum­nes (Fapac), Àlex Cas­ti­llo, dibuixa així la rea­li­tat que viuen mol­tes famílies que han vist com els seus ingres­sos s'apri­men mes rere mes i comen­cen a mullar-se. Les xifres d'atur i des­no­na­ments i les contínues reta­lla­des soci­als ocu­pen els titu­lars dels mit­jans, però, què passa a les grans ciu­tats i els pobles? Què està fent l'admi­nis­tració local, la més pro­pera? En els dar­rers anys, la pressió fis­cal muni­ci­pal ha anat in cres­cendo fins a afec­tar cada cop més col·lec­tius com ara famílies amb fills, gent gran i dis­ca­pa­ci­tats. Els ciu­ta­dans han de pagar més per tot: per les esco­les bres­sol i les de música, els ser­veis de tele­as­sistència, l'ús de les ins­tal·laci­ons espor­ti­ves, la tinença d'ani­mals, per casar-se... El pre­si­dent de la Con­fe­de­ració de les Asso­ci­a­ci­ons Veïnals de Cata­lu­nya (Con­favc), Jordi Giró, defensa que l'incre­ment «està afec­tant molt les famílies» i està gene­rant desi­gual­tat entre ciu­ta­dans de dife­rents muni­ci­pis. La pujada de preus de les esco­les bres­sol i de música es para­digmàtica. La reducció de l'apor­tació de la Gene­ra­li­tat s'ha traduït en forts incre­ments en les quo­tes no només de grans ciu­tats com ara Lleida, Tar­ra­gona, Bar­ce­lona i l'Hos­pi­ta­let de Llo­bre­gat, sinó també d'altres més petits com ara Badia del Vallès i Fol­gue­ro­les, on, a més, per pri­mer cop els pares paga­ran una matrícula de cin­quanta euros, una mesura que també s'ha esta­blert a Lleida.

La pre­si­denta de la Coor­di­na­dora d'Esco­les Bres­sol i Llars d'Infants, Montse Fernández, afirma que les reta­lla­des ja es noten als cen­tres. Ha bai­xat la matrícula i el nom­bre de nens que es que­den al men­ja­dor, les con­di­ci­ons labo­rals a les esco­les han empit­jo­rat i, cada cop més, són els avis els que s'ocu­pen de por­tar i anar a bus­car els petits: «Les admi­nis­tra­ci­ons, quan fan números, no veuen que al final de tot el procés hi ha nens.» «Volem que els nos­tres petits tin­guin les con­di­ci­ons edu­ca­ti­ves que es merei­xen», sen­ten­cia Fernández. Pel que fa a les esco­les de música, la situ­ació ha estat sem­blant. A muni­ci­pis com Saba­dell l'any pas­sat es van expe­ri­men­tar aug­ments de fins a un 300% al con­ser­va­tori i l'escola de música, la qual cosa es va tra­duir en pro­tes­tes al car­rer abans de l'estiu pas­sat. En aquest cas, com en molts altres, l'Ajun­ta­ment va deci­dir implan­tar un sis­tema de tari­fació social depe­nent de la renda. Cas­ti­llo, pre­si­dent de la Fapac, lamenta que les admi­nis­tra­ci­ons, també la local, hagin reduït i en alguns casos eli­mi­nat beques. Asse­nyala que aques­tes reta­lla­des han afec­tat ele­ments essen­ci­als, com ara el trans­port esco­lar, els ajuts de men­ja­dor i de lli­bres de text i les beques per anar de colònies i fer altres acti­vi­tats. Només un exem­ple: a Pineda, durant el curs 2011/12 es va esta­blir un preu de 70 euros anu­als per infant, amb boni­fi­ca­ci­ons per a deter­mi­nats col·lec­tius, per par­ti­ci­par als Jocs Esco­lars. El resul­tat ha com­por­tat una dava­llada sig­ni­fi­ca­tiva del volum de mai­nada. En aquest con­text, Cas­ti­llo posa sobre la taula un fet: «Davant l'empo­bri­ment gene­ral, les neces­si­tats soci­als són més i, per tant, la solució passa per un acord de país que pri­o­ritzi aquests temes.» Giró, de la Con­favc, intro­du­eix una altra idea: el crei­xe­ment de la desi­gual­tat. A Bar­ce­lona, per exem­ple, l'Ajun­ta­ment ha deci­dit fer una apor­tació extra de 2,5 mili­ons d'euros al pro­grama d'ajuts per a men­ja­dor. Però, tal com diu Giró, «tot i estar con­tents, si s'ana­litza amb una pers­pec­tiva més àmplia, la pre­gunta és què passa amb la resta de població esco­lar?» Igual que el pre­si­dent de la Fapac, fa una crida a una reflexió glo­bal, però també posa l'accent en els polítics i diu que «són els gover­nants els qui hau­rien de filar més prim en tot el que es refe­reix a edu­cació, salut i ser­veis soci­als».

Com sosté la pro­fes­sora del depar­ta­ment d'eco­no­mia pública de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona (UB), Mercè Costa, «ges­ti­o­nar en època de crisi no és fàcil» i, encara menys, si es tro­ben en situ­ació de «col·lapse» per haver-se endeu­tat en època de bonança. Els impos­tos pro­vi­nents del boom immo­bi­li­ari s'han reduït a la mínima expressió, i l'impost sobre béns immo­bles (IBI) s'ha con­ver­tit en la prin­ci­pal font d'ingres­sos. Els dar­rers dos anys, a més, els governs locals han deci­dit anar aug­men­tant taxes i preus públics. En el cas de Ter­rassa, per exem­ple, totes les rela­ci­o­na­des amb ser­veis soci­als pugen entre el 8% i el 16,6% per ajus­tar els preus als cos­tos dels ser­veis soci­als. A Tor­tosa, s'ha creat una taxa de cemen­tiri de 18 euros l'any, per al man­te­ni­ment dels nínxols, i a Amposta ha pujat d'un 2% la taxa per l'ús d'ins­tal·laci­ons espor­ti­ves. Últi­ma­ment els con­sis­to­ris han anat esta­blint la taxa per cele­brar casa­ments a la sala de plens, en algun edi­fici emblemàtic i, fins i tot, a la platja. En aquest sen­tit, el de Mont­cada i Rei­xac cobrarà a par­tir del 2013 entre 100 i 200 euros.

La pro­fes­sora alerta dels incre­ments en ser­veis que hau­rien de ser «una alter­na­tiva en moment de crisi», com l'accés a la pis­cina muni­ci­pal. «En un moment en què les famílies no poden anar de vacan­ces, s'hau­ria de garan­tir que almenys pugues­sin acce­dir a la pis­cina i un espai per fer esport», argu­menta. En algu­nes pobla­ci­ons, les noves taxes han gene­rat polèmica. Pagar entre 6 i 30 euros l'hora per l'ús dels cen­tres cívics i equi­pa­ments públics a Saba­dell va aixe­car al setem­bre les crítiques d'enti­tats (sobre­tot les veïnals de la ciu­tat), que van anun­ciar que no podran fer cur­sos perquè no els poden pagar.

En el cas de les per­so­nes grans, a la rebaixa de les pen­si­ons, a l'incre­ment de l'IVA, les reta­lla­des en la llei de la dependència i l'euro per recepta, s'hi ha d'afe­gir l'aug­ment de la pressió fis­cal muni­ci­pal. En aquest con­text, com explica el pre­si­dent d'Amics de la Gent Gran, Oriol Alsina, «qual­se­vol incre­ment, encara que no ho sem­bli, és impor­tant». És un col·lec­tiu «molt hete­ro­geni» que, sovint, es con­ver­teix en l' única font d'ingres­sos de famílies a l'atur i, com afirma Alsina, la per­sona que ajuda el veí. Part dels con­sis­to­ris han deci­dit en els dar­rers temps el copa­ga­ment en ser­veis d'atenció a domi­cili, tele­as­sistència i trans­port adap­tat. Vila­nova i la Geltrú i Sant Fruitós de Bages, per exem­ple, ho han introduït al ser­vei de tele­as­sistència. Per esmor­teir el pes econòmic, els con­sis­to­ris opten per exemp­ci­ons i tari­fa­ci­ons segons la renda. El pre­si­dent de la Fede­ració d'Asso­ci­a­ci­ons de Gent Gran de Cata­lu­nya (Fatec), Màrius Cugat, ho té clar: «S'hau­rien de repen­sar els pres­su­pos­tos i supri­mir el que no és impres­cin­di­ble i dedi­car aquests diners al ser­veis de les per­so­nes.»I com afecta tot això a famílies con­cre­tes? Els casos de l'Eli­sa­beta Gassa, d'Amposta, i de la família de Dolors Lara i Josep Jaumà, de Sent­me­nat, a l'edició en paper de la revista Presència.