Urbanisme

Ajuntament compraria caserna...

... a preu raonable. L'Estat espanyol demana al consistori de Manlleu 523.084 euros per un edifici que s'ha de tirar a terra. A l'hora de recuperar les cases-caserna de la Guàrdia Civil, cada municipi és un cas

Les casernes de Calaf i Montblanc estan pendents de subhasta
Molts edificis s'acaben destinant a habitatge protegit

De fora fa pena; per dins, fàstic. L'antiga caserna de la Guàrdia Civil de Man­lleu (Osona) és un niu de por­que­ria. El 15 de novem­bre pas­sat, Presència ho va poder cons­ta­tar acce­dint-hi per un forat d'una fines­tra tapi­ada que dóna a una cuina. Les fotos d'aques­tes dues pàgines són prou explícites. Reve­len fins a quin punt és un dis­ba­rat que l'Ajun­ta­ment de Man­lleu hagi de pagar 523.084 euros (segons una taxació de 2002) per recu­pe­rar aquest edi­fici ruïnós, el titu­lar del qual és l'Estat espa­nyol. El preu només afecta l'immo­ble, ja que es dóna la cir­cumstància que el juliol de 1970 l'Ajun­ta­ment de Man­lleu va cedir de franc aquest solar de 1.331,7 metres qua­drats per cons­truir-hi la caserna, amb una quin­zena de pisos.

L'Ajun­ta­ment i el govern espa­nyol van sig­nar l'escrip­tura de cessió del ter­reny el 1972, amb els con­di­ci­o­nants que l'equi­pa­ment es cons­truís en un ter­mini màxim de cinc anys i que se'n man­tingués el fun­ci­o­na­ment durant trenta. Si no era així –com va ser el cas, ja que la Guàrdia Civil hi va estar 28 anys fins al des­ple­ga­ment dels Mos­sos d'Esqua­dra–, l'edi­fici rever­ti­ria en l'Ajun­ta­ment. A l'hora de la veri­tat, res. Des de fa més de deu anys, el con­sis­tori man­lle­uenc reclama la devo­lució gratuïta de l'immo­ble i del ter­reny.

Davant l'últim con­tenciós admi­nis­tra­tiu pre­sen­tat, l'Audiència Naci­o­nal reso­lia, fa uns mesos, que l'Ajun­ta­ment té dret a recu­pe­rar el solar, però no la caserna si no es paguen 523.084 euros. «Argu­men­ten que Man­lleu obté un bene­fici sobre­vin­gut amb aquest edi­fici, però de bene­fici cap ni un, perquè l'edi­fici s'ha d'ender­ro­car. Tot i que cal res­pec­tar les sentències, no la com­par­tim i ente­nem que és una sentència política», diu Josep Mas (ERC), regi­dor d'Urba­nisme de Man­lleu. «L'Ajun­ta­ment de Man­lleu no ho dóna per per­dut i totes les for­ces democràtiques con­ti­nu­a­rem el procés per una tri­ple via: admi­nis­tra­tiva, tècnica i política.» Des del grup muni­ci­pal d'ERC pro­po­sa­ven des­ti­nar-lo a fer-hi habi­tatge dota­ci­o­nal i un cen­tre de dia.

Preus a l'alça

Un altre ajun­ta­ment que en el seu dia també va cedir al Minis­teri de l'Inte­rior els ter­renys (després d'haver-los com­prat) i a més va pagar un 10% de l'obra de la caserna de la Guàrdia Civil, als anys cin­quanta, és el de Sant Sadurní d'Anoia (Alt Penedès). El 2009 el govern de Zapa­tero va fixar el preu ini­cial d'adqui­sició de la caserna en 1,1 milió d'euros. Dos anys més tard, el con­sis­tori (CiU) va encar­re­gar una taxació i va pro­po­sar el preu de 355.917 euros, xifra que l'actual equip de govern (ERC i PSC) troba desor­bi­tada. Amb tot, al web de la Geren­cia de Infra­es­truc­tu­ras y Equi­pa­mi­ento de la Segu­ri­dad del Estado (GIESE), l'orga­nisme encar­re­gat de ges­ti­o­nar i ven­dre els immo­bles del Minis­teri de l'Inte­rior, s'hi anun­cia la sub­hasta d'aquesta casa caserna: una par­cel·la de 1.600 m² (nou habi­tat­ges més dependències ofi­ci­als) per un preu de sor­tida d'1.165.200 euros.

Òbvi­a­ment, els preus que s'havien fixat per a la com­pra­venda de les caser­nes de la Guàrdia Civil en l'època del govern Zapa­tero, en plena bom­bo­lla immo­biliària, no tenen res a veure amb les taxa­ci­ons actu­als. Per la caserna de Mont­gat (Maresme), el Minis­teri de l'Inte­rior havia arri­bat a dema­nar un milió d'euros, xifra que després va rebai­xar a 600.000. Per la caserna de Sant Vicenç de Cas­te­llet (Bages), Inte­rior recla­mava 600.000 euros, tot i que el 16 de juliol pas­sat la va aca­bar venent a l'Ajun­ta­ment per 213.440 euros, un pri­mer paga­ment dels quals s'inclourà en els pres­su­pos­tos muni­ci­pals del 2013. El con­sis­tori de Llívia (Cer­da­nya), en canvi, el 2009 va acor­dar com­prar la caserna, on hi havia l'escola bres­sol, per 750.000 euros (i no 1,2 mili­ons) i pagar-los en qua­tre anu­a­li­tats.

Ara farà un any, el direc­tor de la Guàrdia Civil, Arse­nio Fernández de Mesa, anun­ci­ava que, com a mesura d'estalvi, Inte­rior supri­mi­ria la quarta part de les ins­tal·laci­ons de la benemèrita a cada demar­cació de l'Estat espa­nyol i dei­xa­ria només un lloc útil cada 40 quilòmetres. Una mesura d'estalvi que, alhora, és una font d'ingres­sos per al govern espa­nyol. Entre 1999 i 2008, es van ven­dre a tot l'Estat 277 immo­bles per un valor de 166,8 mili­ons d'euros. Els immo­bles que són rebut­jats per les admi­nis­tra­ci­ons es posen a sub­hasta i, si con­ti­nuen sense com­pra­dor, es venen direc­ta­ment a par­ti­cu­lars. Aquest és el cas del solar de la Guàrdia Civil de Sant Llo­renç Savall (Vallès Occi­den­tal), pro­ce­dent d'una sub­hasta deserta anun­ci­ada al BOE l'any 2003. A part de la de Sant Sadurní d'Anoia, en pre­visió de pro­pe­res sub­has­tes hi ha la casa caserna de Calaf (Anoia), amb un valor de taxació de 532.702 euros i dotada de 12 habi­tat­ges, i la de Mont­blanc (Conca de Bar­berà), amb un preu de sor­tida de 186.525 euros per un solar de 1.728 m².

Pisos de pro­tecció

Una de les últi­mes com­pres de caser­nes de la Guàrdia Civil de Cata­lu­nya ha estat la de Tar­ra­gona, la pri­ma­vera de 2012, per 780.000 euros. L'ope­ració ha permès alli­be­rar un ter­reny cèntric de 1.184 m² per fer-hi entre 30 i 32 habi­tat­ges de pro­tecció ofi­cial amb les seves res­pec­ti­ves pla­ces d'apar­ca­ment. L'habi­tatge pro­te­git és l'ús més freqüent que els ajun­ta­ments acos­tu­men a donar a les anti­gues caser­nes de la Guàrdia Civil. Un dels casos més sig­ni­fi­ca­tius és el de la caserna de la Remunta, a l'Hos­pi­ta­let de Llo­bre­gat (Bar­ce­lonès), adqui­rida per 17 mili­ons d'euros i trans­for­ma­ble en una àrea resi­den­cial estratègica amb 797 habi­tat­ges, 478 dels quals pro­te­gits. Amb tot, també hi ha ajun­ta­ments que han deci­dit donar-los altres usos i recon­ver­tir les caser­nes en una escola bres­sol (Argen­tona), en un casal per a la gent gran (la de Nou Bar­ris, Bar­ce­lona), o en un cen­tre cívic i cul­tu­ral, com és la de Flix (Ribera d'Ebre), la remo­de­lació de la qual (amb 900.000 euros de pres­su­post) forma part del pro­jecte de millora de l'antiga colònia de la Fàbrica i les Case­tes, a l'àrea a l'entorn de la química Ercros.

Saba­dell (Vallès Occi­den­tal), en canvi, vol impul­sar un parc de salut a les actu­als dependències de la benemèrita, avui en dia amb una acti­vi­tat gai­rebé resi­dual després que el cos es tras­lladés a Badia del Vallès. El procés de nego­ci­ació entre Ajun­ta­ment i Inte­rior, amb un con­tenciós admi­nis­tra­tiu de l'opo­sició pel mig deses­ti­mat, de moment està atu­rat. El pro­jecte pre­veia fer un equi­pa­ment per a la docència, la inves­ti­gació i la inno­vació en l'àmbit de la medi­cina i la salut, con­jun­ta­ment amb l'hos­pi­tal Parc Taulí. Des de 1998, però, el tràmit con­ti­nua obert.Més foto­gra­fies i els casos de Bada­lona, Arenys de Mar i Sant Boi de Llo­bre­gat a l'edició en paper de la revista Presència.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.