Hi ha fuites de gas en un dels antics pous de Ridaura

Un dels antics pous petroliers de Riudaura, el Riudaura 1 bis, té petites fuites de gas de forma continuada. Aquestes fuites s'alliberen a l'atmosfera. Ho ha alertat Enric Viñals, un enginyer tècnic de Mines, que va intervenir com a observador i expert en els treballs d'investigació i recerca d'hidrocarburs –en concret, petroli– que es van fer en aquest municipi a mitjan anys seixanta del segle passat.

Segons ell, és un pou del qual no es fa manteniment des de fa 47 anys. Aquesta situació és causada pel buit legal que hi ha a la llei espanyola d'explotació d'instal·lacions d'hidrocarburs –el govern espanyol és qui té la competència–. I, en el cas de Riudaura, la situació és més complicada perquè no hi va haver mai una concessió per part del govern espanyol d'explotació, sinó només un permís d'exploració. La llei, per tant, no en diu res sobre la responsabilitat de qui n'ha de fer el manteniment.

Aquest mateix expert ha informat que les fuites no són de molts metres cúbics, però sí continuades. Es tracta d'un gas que contribueix a l'efecte hivernacle i que barrejat amb l'aire en proporcions adequades forma el grisú, que és explosiu i que és conegut i temut a les explotacions mineres. Aquest pou està allunyat del poble.

Enric Viñals explica que els gasos hidrocarburs trobats als anys seixanta als pous de Riudaura van des del C1 al C6 –metà, propà, butà...–, tot i que el metà, CH4, és el que era més abundant.

Aquest pou és l'únic dels tres que hi ha al municipi de Riudaura –un es va desviar cap a un de proper– en què s'hi van trobar indicis importants de la presència de gas. Mai de petroli, que és el que realment buscaven les companyies Ciepsa i Cepesa. L'única cosa que van trobar van ser petites bosses de gas i una de més gran, tot i que, en aquell moment, van arribar a la conclusió que tenia prou quantitat d'hidrocarbur perquè fos rendible la seva extracció. La fondària a la qual van arribar abans de desistir va ser d'aproximadament uns dos quilòmetres.