Medi ambient

Espanta picots

Endesa aconsegueix eliminar els forats que els ocells feien als pals de la llum amb l'ús d'unes plaques dissuasives, ideades a Tarragona, que imiten l'espècie i que ara es podrien estendre a d'altres empreses

Els page­sos han fet ser­vir durant segles dife­rents models d'espan­ta­o­cells per evi­tar que les aus es men­gin les lla­vors, i als aero­ports és habi­tual dis­po­sar d'algun sis­tema que eviti que els ocells aca­bin dins dels motors dels avi­ons que s'enlai­ren. Però pot­ser és menys cone­gut popu­lar­ment el tre­ball de les com­pa­nyies elèctri­ques per evi­tar que els ocells s'apro­pin a les seves línies i, sobre­tot, per inten­tar que les dife­rents espècies d'ocells picots que exis­tei­xen arreu del ter­ri­tori no aca­bin fora­dant els pals de fusta amb què sus­ten­ten les seves xar­xes per al trans­port de l'elec­tri­ci­tat.

Pot sem­blar una anècdota, però per als tècnics d'Endesa la relació tem­pes­tu­osa amb els ocells picots s'ha con­ver­tit fins i tot en una obsessió per a alguns dels seus tre­ba­lla­dors. A zones com els ter­renys bos­co­sos de les comar­ques de l'Alt Camp i la Conca de Bar­berà està lluny de ser una broma. En tres anys, a l'àrea de Tar­ra­gona es cal­cula que s'han hagut de gas­tar 300.000 euros només per repa­rar tots aquells pals que havien estat fora­dats per ocells picots que, pro­ba­ble­ment, bus­ca­ven un lloc on fer-se un niu. «Els forats aca­ben res­tant esta­bi­li­tat als pals, i tot i que no en pro­vo­quen la cai­guda direc­ta­ment, sí que els dei­xen molt més feble i és més fàcil que aca­bin donant pro­ble­mes», explica Rafael Fernàndez, tècnic d'Endesa a Tar­ra­gona i el super­vi­sor d'una prova pilot que s'ha fet a la demar­cació per inten­tar solu­ci­o­nar aquest pro­blema. Una prova amb què podrien haver tro­bat la solució defi­ni­tiva.

L'estratègia que s'ha desen­vo­lu­pat a Tar­ra­gona, que és única a l'estat i està ins­pi­rada en una pràctica dels Estats Units, con­sis­teix a ins­tal·lar unes pla­ques d'alu­mini en alguns dels pals de les línies de llum i que imi­ten la forma i colors de l'ocell picot típic de la zona, tri­pli­cant-ne la mida. Cadas­cuna costa 94 euros, les ha fabri­cat gràcies a un acord la mateixa com­pa­nyia que fa les pla­ques de segu­re­tat per a Endesa (l'empresa cata­lana SYS) i ni tan sols cal ins­tal·lar-les a tots els pals, sinó de forma alter­na­tiva. Aquest estiu es va fer el pri­mer intent a l'entorn d'Alco­ver, a l'Alt Camp, amb deu pla­ques, i sis mesos després els picots no s'havien apro­pat a la línia. Ara es té en marxa una segona part de la prova pilot als bos­cos situ­ats a l'entorn de Vall­clara i l'Espluga de Fran­colí, en una extensió més gran i l'ús d'una cin­quan­tena de pla­ques.

El sis­tema s'apro­fita del com­por­ta­ment ter­ri­to­rial dels ocells picots, que tan sols s'ins­tal·len en aquells arbres on no hi hagi cap altra au de la mateixa espècie. Si veuen la silu­eta d'un ocell ja pre­sent al pal, opten per ins­tal·lar-se en un altre arbre que esti­gui a les pro­xi­mi­tats i sigui deso­cu­pat. «No fa que l'ocell marxi del ter­ri­tori, sinó que sim­ple­ment opti per ins­tal·lar-se a la zona bos­cosa i no als pals», deta­lla Fernández. A més, com a com­ple­ment, també con­tri­bu­eix a allu­nyar les aus dels cables i evi­tar que puguin patir descàrre­gues o afec­tar la línia.

Ini­ci­a­tiva per expor­tar

La com­pa­nyia, de fet, ja s'havia empes­cat dife­rents mètodes per inten­tar allu­nyar aques­tes aus dels seus pals. El que més s'apli­cava fins ara con­sis­tia en la ins­tal·lació de malles de PVC a la part alta dels pals, que és la zona on els picots pre­fe­rei­xen fer els seus nius. A banda del major cost que tenen aques­tes malles, la seva ins­tal·lació també és molt més deli­cada: «Calia tallar el sub­mi­nis­tra­ment a la línia per tal d'ins­tal·lar-la», explica Rafael Fernández. I el que és pit­jor: després de tants pro­ble­mes per col·locar aquests ele­ments, la seva efec­ti­vi­tat és molt limi­tada. «Els picots han aca­bat fora­dant les malles i, tot seguit, els pals de fusta», reco­neix el tècnic. Les noves pla­ques són, per tant, l'únic intent que, encara que de moment sigui de forma pre­li­mi­nar, ha donat resul­tats posi­tius.

Tot i que a Endesa de Tar­ra­gona no s'espe­ra­ven pas l'èxit de la ini­ci­a­tiva, el cert és que altres divi­si­ons de la com­pa­nyia i fins i tot altres empre­ses ja s'interes­sen a copiar la mesura. De moment, s'han ins­tal·lat noves pla­ques a la comarca del Maresme en una altra prova pilot, i a les illes Bale­ars estan en procés de fer el mateix. Altres zones, com Anda­lu­sia, també s'hi han interes­sat i, a Tar­ra­gona, ja pen­sen en les zones del Pri­o­rat i el Baix Camp, que també se'n podrien bene­fi­ciar.

Però l'èxit ja arriba fins i tot fora d'Endesa. Altres com­pa­nyies elèctri­ques i fins i tot altres empre­ses que per les seves xar­xes també neces­si­ten ins­tal·lar pals de fusta (com són les telefòniques) també s'hi han posat en con­tacte per poder copiar i expor­tar aquesta curi­osa ini­ci­a­tiva.

Una cerca amb èxit

La idea està inspirada en les pràctiques que fan algunes companyies elèctriques nord-americanes a estats com Kentucky. La connexió, però, la va fer de forma gairebé casual un treballador de manteniment de la xarxa de Tarragona, José Manuel Ropero, que, interessat en la problemàtica dels picots amb què es trobava sovint en la seva feina diària, va decidir investigar. «Vaig començar a buscar textos en altres idiomes als cercadors a internet per descobrir experiències a Europa, i finalment amb l'anglès vaig anar a parar a pàgines americanes», explica. D'aquesta forma, va descobrir les plaques amb reproduccions d'ocells i es va animar a idear a partir d'aquí un model que funcionés per a les terres tarragonines. «Vaig intentar posar-me en contacte amb algunes d'elles, però mai no em van arribar a contestar, així que ho vaig basar tot en la informació que tenien publicada a internet», detalla Ropero.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.