Es proposa a Algemesí la creació d'horts socials

Al darrer plenari l'equip de govern proposà modificar el PGOU pel que fa a les zones verdes dels polígons de Cotes i Pepe Miquel per tal de poder ubicar allí zones esportives, i especialment per poder fer possible la proposta de la Federació Valenciana de Golf d'ubicar allí camp de golf.

Més Algemesí considera, que les zones verdes han de ser zones verdes i que el PGOU ja reserva suficient metres quadrats on pertoca per a noves instal·lacions esportives.

L'equip de govern considera que aquests terrenys són uns terrenys desaprofitats perquè per a ells una zona verda és essencialment “inútil”. En realitat no són terrenys inútils, sinó abandonats, tal i com demostra l'escassa inversió que hi realitzat l'equip de govern: 6 cèntims per metre quadrat, uns 6.000€ anuals per 100.000 m2.

Per a Més Algemesí les zones verdes són útils tant per raons ecològiques com socials, i per això aquestes zones són igual de necessàries que les empreses que en aquest cas les envolten.

A més a més, no es poden dedicar terrenys públics a el caprici d'una minoria que seria el que passaria si es fa el camp de golf, sinó que el seu ús ha de ser social. Per això, front a l'ús mercantilista i elitista proposat aquesta formació politica que ocupa la bancada d el'oposició planteja que a aquests terrenys es pose en marxa l'experiència del “Horts socials ecològics” que ja estan funcionant en altres ciutats del País Valencià, projecte que seria complementari i compatible amb la seua continuïtat i potenciació com a zona verda.

La proposta de Més Algemesí consisteix en cedir espais agrícoles de reduïdes dimensions, a particulars (200 m2) i a col·lectius(400-800 m2), que s'adjudicarien durant un determinat període de temps (entre 3 i 5 anys) prorrogable. En una primera fase es condicionarien entre 70 i 100 parcel·les depenent de la demanda que representarien entre 15.000 i 20.000 m2.

L'ajuntament com a propietari de les parcel·les i dels espais comuns que es troben en terrenys públics, mantindria la gestió dels mateixos i establiria les condicions i els horaris d'accés i treball. A les parcel·les sols es podran cultivar hortalisses, verdures, flors, plantes aromàtiques... per a autoconsum i mai s'utilitzaran per a finalitats comercials.

Tampoc es destinaran a la plantació d'arbres fruiters. No obstant això es permetria plantar un arbre fruiter per parcel·la, prèvia petició i autorització de l'Ajuntament que establirà uns criteris i mecanismes sobre aquesta qüestió. Únicament es podran utilitzar productes autoritzats per a l'agricultura ecològica.

Per fer possible açò últim els tècnics del ajuntament elaborarien un “Manual d'agricultura ecològica” redactat de manera senzilla però completa, que es repartirà entre els hortolans i estaria també a disposició de la resta de la població interessada en format electrònic.

Amb aquest Horts socials ecològics l'ajuntament aconseguiria moltes coses. En primer lloc fomentar el cooperativisme i l'associacionisme amb la compra comuna de llavors, planters, productes, eines, fems, etc. En segon lloc una funció social en estar destinats principalment a sectors específics de la població, com jubilats, aturats o persones en situació d'exclusió social, que podrien usar-los per al consum privat.

A més, es promocionaria la defensa del patrimoni ecològic, natural i antropològic a través del retorn als valors i sabers associats a l'agricultura tradicional. Es fomentaria a més el concepte de “sobirania alimentaria”, i per últim s'incentivaria la creació d'un banc de llavors locals per a la protecció i conservació de la biodiversitat del cultius autòctons propis de l'agricultura tradicional, llavors que d'altra banda, corren a hores d'ara, el perill de desaparèixer.