L'Alt Empordà vol que es facin plantes de biomassa

Demà, un nou capítol Un any després dels focs repassem la situació actual de les ADF i els bombers

El president del Consell Comarcal de l'Alt Empordà, Xavier Sanllehí, un any després dels grans focs, reclama a les administracions que apostin i facilitin la construcció de plantes de biomassa a Catalunya, especialment a l'Alt Empordà, criteri que també defensen les empreses exportadores de fusta.

Per això, i des del Consell, ja s'està treballant per signar convenis amb els propietaris per a la neteja del sotabosc: “Aquí tancaríem el cercle: brigada de neteja de boscos, boscos creixent nets i aprofitament”, destaca Sanllehí, que afegeix: “Catalunya té un potencial de 950.000 tones de biomassa si ens dediquéssim a netejar zones boscoses. Alguns llocs ja ho estan fent: Ribes de Freser, la Cerdanya, Vic, entre altres. Hem de traslladar aquest model a l'Empordà.” Sanllehí admet, però, que potser a Catalunya hi ha més complexitat perquè a Itàlia tenen boscos comunals i, per tant, “l'actuació de l'administració és més senzilla i fàcil”.

I és en aquest context en què les dades són molt rellevants. Més de 35.000 tones de fusta triturada, entre les quals unes 12.000 són dels boscos cremats l'estiu passat a l'Alt Empordà, han estat carregades al port de Palamós en direcció a Sardenya per generar biomassa. Aquesta ha estat una sortida per a la fusta i, a la vegada, per mirar de trobar un rendiment per ajudar a netejar les zones cremades, en sintonia amb el que reclamen els alcaldes dels municipis afectats. Aquest és l'exemple de l'empresa Enerfust XXI, de Cassà de la Selva, que ja feia aquesta feina, però aquesta ha estat la primera vegada que ha incorporat fusta cremada atenent les peticions dels alcaldes de la zona. Una altra empresa, Biomassa del Gironès, ja ha exportat aquest any 14.660 tones.

Melcior Soler, administrador d'Enerfust XXI i bon coneixedor de la problemàtica dels boscos des de les ADF, explica que el que han fet ha estat recollir una petició dels mateixos ajuntaments de les zones afectades pels incendis. Segons Melcior Soler, la fusta cremada s'utilitza com qualsevol altra per fer biomassa i el seu valor per al propietari forestal no és necessàriament inferior al de la fusta habitual, perquè els factors que són més determinants per al preu són paràmetres com ara les dificultats d'accés als terrenys i d'extracció de la fusta. Per aquests mateixos motius, aquest primer lot de fusta cremada prové essencialment del municipi de Llers. Es tracta bàsicament de fusta de pi, l'espècie que més ha cremat, perquè els boscos d'alzina han resistit més bé el pas del foc. En els carregaments habituals de fusta triturada amb destinació a Sardenya, però, també hi ha plàtan i eucaliptus. L'empresa Biomassa del Gironès, amb més de 14.000 tones ja exportades el 2013, per primera vegada, a banda d'estella per generar electricitat, envia troncs cremats de l'incendi, que la indústria de la fusta de la zona de l'Adriàtic aprofita, per exemple, per fer caixes per a fruita. Aquesta empresa ha tractat la fusta cremada i encara calcula que li'n queda molta més per convertir en estella per a biomassa.