Aquella maleïda sensació coneguda

El Baix Empordà va reviure aquella maleïda sensació d'ofec pel foc i el fum, i va notar una falta d'oxigen inquietant. Una sensació malauradament recent, viscuda fa poc més d'un any no gaires quilòmetres més al nord. Faltaven només tres minuts per a quarts de set de la tarda quan, al quilòmetre dos de la carretera de Camallera a Vilopriu, es va engendrar l'origen d'un nou desastre. Començava el foc, pam més pam menys, a la zona on ho va fer l'estiu de l'any passat, un dels molts que s'encenen, ningú s'explica per què, habitualment provocats.

La tramuntana estava bufant amb força des del dia abans a les set de la tarda. No havia parat en tota la nit. Lamentablement, ahir al vespre tampoc ho va fer. Insistent, va portar el foc molt ràpidament cap al sud. Jafre va tardar poc a ser envoltada per l'oest i ja tothom pensava en l'efecte que havia de fer el riu Ter com a tallafoc. L'Empordanet rugia i el vermell cada cop s'imposava més en el paisatge i s'estenia amb rapidesa. La velocitat de progressió de la llengua de foc feia témer el pitjor.

Però el pitjor de tot va arribar quan es va saber que l'aigua no havia estat impediment per a res. A l'altura de la presa de Colomers, el foc va creuar i va avançar cap a Sant Llorenç de les Arenes. Des de Verges, aquells que resseguien a l'horitzó la llargada de la vermellor, ja es posaven les mans al cap. Havia creuat.

Les previsions meteorològiques convidaven al pessimisme. El conseller Espadaler va informar, des del centre de comandament instal·lat a Camallera, que res feia pensar que el vent s'aturés al llarg de la nit. Tots els alcaldes i alcaldesses de la zona s'havien mobilitzat per allotjar tothom que ho necessités. Quatre eren els pobles que havien quedat confinats: Jafre, Colomers, Foixà i Vilopriu. El pavelló de Sant Jordi Desvalls va rebre els primers veïns desallotjats. A Verges, inicialment se n'hi van instal·lar vuit, que a mitjanit ja havien tornat a casa seva a Vilopriu. I, a Foixà, havien habilitat espais per acollir fins a 200 persones. Tothom tenia clar, a mitjanit, que el foc amenaçava la zona de Sant Llorenç de les Arenes i el nord de Foixà amb gran perill. Pagesos de Parlavà llauraven els camps per impedir que la banda esquerra del foc progressés cap a les zones habitades.

Una vegada més, el territori va estar a l'altura. Voluntaris, bombers, policies, agents rurals, alcaldes, regidors, veïns en general... Tothom es va mobilitzar. La gran angoixa, creixent al llarg de la nit, només es relaxarà a primera hora del matí quan es comencin a veure els primers avions. Si la tramuntana ho permet.