Els consistoris aquest any mouran més diners
La majoria d'ajuntaments aproven pel 2014 unes xifres superiors a les del 2013
En molts casos augmenten les partides per als serveis socials
Les dificultats econòmiques que pateix el país no han impedit que, en general, els ajuntaments gironins disposin el 2014 d'uns pressupostos superiors als de l'any passat. I això, malgrat que la majoria dels governs municipals han mirat de no incrementar la pressió fiscal als ciutadans. L'augment del pressupost consolidat es deu, generalment, a l'increment de les inversions, pagades amb recursos provinents d'administracions superiors. En algun cas, les xifres han pujat perquè s'hi han incorporat els pressupostos d'organismes que fins ara feien els comptes a part o perquè s'han posat en marxa nous serveis. Una constant en els principals municipis és l'atenció que es presta als serveis de caire social, que en la majoria d'ajuntaments s'incrementen i, en el pitjor dels casos, no es retallen.
La ciutat de Girona, la més gran de la demarcació, també és la que ha aprovat uns números més elevats: aquest any ingressarà i es gastarà 101,3 milions d'euros, un 6,1% més que el 2013. La ciutat amb el segon pressupost més alt no és Figueres –el segon municipi amb més habitants–, sinó Lloret. Aquest any el consistori lloretenc mourà 62,4 milions d'euros, un 5,2% més que el 2013. Figueres ve a continuació, amb 49,1 milions, un 3,3% més que en l'exercici passat. A Blanes, on l'Ajuntament ha de fer front a un endeutament molt elevat, disposen de 43,3 milions, una xifra un 3,5% superior a l'anterior. En la llista de pressupostos més elevats segueixen Palafrugell, amb 34,8 milions d'euros (un 6,4% superior al del 2013), i Olot. L'Ajuntament de la capital garrotxina ha aprovat un pressupost de 27,8 milions, un 1% més que el del 2013. Entre la resta de ciutats més grans i capitals de comarca, Santa Coloma de Farners destaca perquè registra l'augment d'un any per l'altre més elevat, amb un 19,8% (pel 2014 disposa de 13,9 milions). Aquest increment tan gran es deu a la incorporació al pressupost municipal del de la residència geriàtrica de Sant Salvador d'Horta, que és de 2,1 milions. Una altra pujada significativa es registra a Puigcerdà (un 9,3%), on han aprovat un pressupost de poc més de 10 milions. Banyoles, per la seva banda, augmenta les xifres d'un any per l'altre en un 2%, amb un pressupost de 18 milions.
Quant als municipis que no compleixen la regla general i tindran un pressupost menor al del 2013, el més significatiu és Salt, que el rebaixa en un 5,7% i el situa en 22,8 milions. Altres municipis d'envergadura on també passa això són Roses (35,7 milions, un 2% menys), la Bisbal (10,6 milions, un 1,5% menys) i Ripoll (9,5 milions, un 0,8% menys).
Accent social
L'increment del nombre de ciutadans que tenen dificultats econòmiques ha obligat els ajuntaments a dotar de més recursos l'àrea o les àrees que se solen agrupar sota l'epígraf genèric de “serveis socials”. Les seves competències abasten des de fer aportacions a entitats com ara Càritas fins a gestionar menjadors, passant per programes educatius o per a gent gran. Girona ha apujat aquestes partides un 24,3%. Tot i que en xifres absolutes és la puja més notable (1,1 milions), l'augment més fort el trobem a la Bisbal, on l'increment és d'un 31%. A Figueres s'apuja un 21%; a Olot, un 15%; a Roses, un 6,5%, i a Puigcerdà els diners per a ajudes a les famílies amb problemes es multipliquen per tres. En la majoria d'ajuntaments, el fet de posar l'accent en les polítiques socials s'acompanya de més recursos per a la promoció econòmica, pensant a donar un cop de mà al sector comercial –bàsicament, el petit comerç– i, si s'escau, al turístic.
LA XIFRA
Rics, pobres i endeutats
Les proporcions entre el pressupost i el nombre d'habitants –els diners que tocarien a cada veí– són molt diverses. Si ens fixem només en els ajuntaments de les ciutats més grans i en les capitals de comarca, trobem una diferència de fins a 1.036 euros per habitant entre els índexs extrems, que són el de Roses (1.793 euros per persona) i el de Salt (757 euros).
D'altra banda, l'endeutament encara esdevé un problema greu en alguns ajuntaments. L'exemple més clar a la demarcació de Girona és Blanes. Un 14,3% del pressupost de l'any vinent d'aquest consistori es destinarà als compromisos amb els bancs, una circumstància que condiciona molt la resta de les partides. Són 6,5 milions d'euros, una xifra que encara és més elevada que la d'aquest any, que ha representat el 12,5% del total. És també remarcable, però de molta menys envergadura, la despesa financera de Salt (1,1 milions), que suposa el 4,8% de tot el pressupost.
Força obres a moltes ciutats
R. EstébanDesprés d'un 2013 en què van estar molt parades, les màquines d'obres públiques reapareixeran en força municipis de la demarcació. A Roses, on el pressupost s'ha rebaixat un 2%, s'han previst en canvi inversions per valor de 2,1 milions, per reformar el carrer Pi i Sunyer i la plaça Catalunya, entre altres espais. Tot i que el govern local no descarta haver de recórrer al crèdit, en principi es cobrirà amb ajudes de la Diputació i recursos propis. Precisament l'exalcalde rosinc i diputat de CiU, Carles Pàramo, va ser qui va defensar al Congrés la modificació de la normativa per permetre que els ajuntaments que disposen de romanent positiu –que van acabar l'any amb superàvit– i no superin els límits d'endeutament permesos puguin destinar-lo a inversions. Aquest és el cas de Roses, per exemple.
En xifres absolutes, el municipi que gastarà més en inversions és Lloret de Mar (7,5 milions). Serviran principalment per a la millora de la via pública. Girona, per la seva banda, es gastarà 6,2 milions en inversions (un 6,1% més que el 2013). La partida de més envergadura es destina a la reurbanització del carrer Bisbe Sivilla, a tocar del parc Central (2 milions).
A Figueres, les inversions sumen 2,2 milions. Es preveu dedicar-les a la Casa Empordà i a diverses millores de la via pública, però en el ple dels pressupostos l'equip de govern va deixar la porta oberta al fet que la destinació de les inversions sigui objecte d'una consulta ciutadana.
A Banyoles compten fer inversions per valor de 2,1 milions. La intervenció estel·lar serà l'adequació de l'eix viari que comunica la zona de l'estany i la plaça de les Rodes: els carrers de la Barca, de l'Estany i Vallespirans.