Ultimàtum als promotors del centre comercial de Mont-ras
El consistori els reté els 114.000 euros que van dipositar com a garantia per iniciar l'obra
Des del 2007 la urbanització està aturada i l'alcalde adverteix que pagaran els acabats subhastant solars de l'empresa
La paciència del govern de Mont-ras (CiU) amb els promotors del sector comercial SAU-4 –delimitat per l'autovia C-31 i els carrer de Llevant i de Torres i Jonama– s'ha esgotat. El consistori ha decidit executar l'aval de 114.000 euros que l'empresa, Barcelona Investments SA, va dipositar abans de l'inici de les obres i li ha requerit, de moment sense èxit, l'ingrés de la quantitat restant per completar els 480.000 euros en què han pressupostat el final de les obres d'urbanització, empantanegades des del 2007.
La societat, de fet, es va dissoldre i liquidar entre 2010 i 2011, i ha estat substituïda per una segona firma amb idèntica denominació però constituïda com a societat limitada. Malgrat això, l'alcalde, Carles Salgas, admet que no ha aconseguit parlar amb cap interlocutor de l'empresa en aquest mandat, i totes les comunicacions les estan remetent per la via del burofax.
La zona comercial havia de créixer empesa per la construcció de la nova autovia. L'exalcalde, Manel Montalban, defensava que podria haver suposat la creació d'entre 100 i 150 llocs de treball, i entre els atractius per convèncer els veïns més escèptics fins i tot es va posar sobre la taula un projecte de sales de cinema que finalment va volar uns quants centenars de metres més al nord, cap a la nova zona d'activitats econòmiques de Palafrugell. Un cop finalitzat el tram semisubterrani de la C-31, la crisi va frenar la comercialització de les parcel·les, i al final la promotora va aturar les obres.
Embargar i subhastar
Fins ara, a través de reiterats decrets, l'alcalde havia anat allargant els terminis perquè l'empresa actués, però en els darrers mesos s'ha treballat en un pla alternatiu, amb el qual el consistori pretén prendre l'alternativa. Al novembre, explica Salgas, es va modificar el sistema d'execució de les obres, de compensació a cooperació, de manera que l'Ajuntament podrà executar les obres pendents en voreres, enllumenat o serveis per, finalment, reclamar-los a l'empresa.
Salgas admet que el procediment pot derivar cap a l'embargament d'alguna de les parcel·les del sector, un escenari que també implicaria la subhasta posterior del sòl per recuperar la liquiditat.
Abans de final d'any
L'alcalde es dóna fins a final d'aquest nou any per haver acabat les obres i enllestir la recepció dels carrers, que, si bé són transitables i estan oberts a la circulació, de vegades generen conflictes, per exemple, per la manca de senyalitzacions de prioritats. Quant a la previsible batalla judicial, Salgas prefereix mantenir la cautela: “Anirem aprovant els tràmits ple a ple i encara espero que l'empresa acabi movent fitxa.”
LES XIFRES
Un projecte discutit pels veïns directament afectats
Les obres de l'autovia i la tramitació del sector comercial van suposar dos terratrèmols per a la vida política del poble. La variant va afavorir la creació d'Acord Municipal per Mont-ras, i aquest grup també va capitanejar l'oposició al model de la zona de serveis comercials. Amb els treballs de la variant en plena execució i la tramitació urbanística del sector econòmic enllestida, les municipals de 2007 van afavorir un tomb polític al consistori, amb un govern de coalició entre AM i el PSC que finalment va caure a finals de 2008 arran d'una moció de censura que va fer retornar Montalban –amb suport d'una regidora trànsfuga– a l'alcaldia.
El govern alternatiu d'AM i PSC va intentar negociar a la baixa l'edificabilitat del sector amb l'empresa promotora, en unes converses que van arribar a posar sobre la taula la possibilitat d'incloure habitatges dins del sector, però al final el planejament no es va alterar.
Al 2009, amb CiU altre cop al govern, uns dos centenars de veïns van entrar instàncies per insistir que s'aturés el projecte lúdic i comercial. Inicialment, el 2005, s'havia anunciat que l'altura màxima de les naus no superaria els 10 metres, però en la publicació del projecte al DOGC, un any després, s'obria la porta a elevar les altures fins als 16 sempre que no impliqués impactes paisatgístics. De moment, però, la crisi ha deixat els solars convertits en un erm descampat fantasmagòric.
