El tren d'Armangué i els empordanesos escèptics

L'exalcalde de Figueres Joan Armangué es mostra entusiasta sobre l'impacte positiu del tren a l'Alt Empordà. Més ben dit, dels trens, en plural, ja que defensa la necessària convivència del TAV i el tren convencional. “No competeixen. Un és la proximitat; l'altre, la llarga distància”, va dir. Armangué va fer ahir una conferència a Vilajuïga sobre el sistema ferroviari i els seus efectes per a l'economia empordanesa, a la qual van assistir una vuitantena de persones, entre elles, alcaldes de la comarca, representants de la societat civil i excàrrecs de la Generalitat. El gran absent va ser el director general de Transports, Pere Padrosa, que s'havia anunciat que hi seria.

Armangué va començar parlant d'història i es va remuntar al 1877, quan el tren va arribar a Figueres, però va parlar sobretot de futur. Es va mostrar convençut que la de Figueres-Vilafant acabarà sent “la principal estació de la demarcació”, davant de Girona, per la influència que té no només a l'Empordà sinó també a la Garrotxa. Això sí, manté que per arribar a aquesta fita caldrà una estació intermodal –“no la provisional actual”– que uneixi l'alta velocitat, el tren convencional, l'estació d'autobusos, cotxes de lloguer, taxis. Per superar Girona en nombre de passatgers, com defensa que passarà, també s'han de millorar els accessos, ara més que deficients, i reordenar l'entorn, on hi ha el barri gitano. I en aquest punt va recordar les bondats del projecte de l'avinguda Nova Estació, que va promoure quan governava i que no s'ha fet mai. Però sobretot, per Armangué, la clau és que la comarca superi l'escepticisme que “li va fer perdre forces” en el passat. L'Empordà s'ho ha de creure. L'exalcalde demana que es busqui el consens sobre el model ferroviari perquè, segons va dir, “les oportunitats no es guanyen amb divisió”, fent una referència clara a la polèmica que ha perseguit la qüestió en l'última dècada entorn de la pregunta: una o dues estacions? La reflexió va cridar l'atenció de la sala, que va debatre-ho una estona llarga. I aquest era l'objectiu d'Armangué, reobrir el debat, acostar posicions i buscar la unitat, va dir.