N-141e: la millora ja es nota però no és la solució
Quan es compleixen tres mesos d'obres a la “carretera de la vergonya” es percep la millora en amplitud, però es manté intacta la reivindicació d'un nou traçat
Els usuaris de l'N-141e, coneguda popularment com “la carretera de la vergonya”, ja estan veient en les últimes setmanes els primers resultats de les obres de millora que s'hi estan fent entre Bescanó i Anglès des de fa tres mesos: en alguns trams ja s'ha acabat l'ampliació de vorals i la sensació d'enclaustrament ha disminuït. Els alcaldes de la zona i també la Plataforma Carretera de la Vergonya ho admeten, però també mantenen completament intacta la reivindicació que cal una reforma integral, un nou traçat, la promesa eterna que mai no es materialitza. De fet, el conseller de Territori, Santi Vila, quan va presentar les actuacions de millora ja va deixar clar que eren només per garantir la seguretat en un termini “d'entre 3 i 4 anys”.
Estat de les obres
Les obres, que van començar el 27 de gener, s'han centrat fins ara en dues de les actuacions previstes: els sobreamples i la millora de traçat al pou del glaç. Pel que fa al primer punt, concretament, els operaris estan a punt d'enllestir després de tres mesos d'obres gairebé 4 quilòmetres dels nous sobreamples (del total de 10,8 quilòmetres que s'han d'eixamplar). El que es fa és desplaçar les tanques instal·lades fa uns anys gairebé sobre la línia un mig metre enllà i fer-hi cunetes transitables. També s'està avançant al pou del glaç, on ja està feta un 80% de l'excavació necessària per fer encaixar el nou traçat del revolt. És un dels punts clau del projecte de millora.
L'altre són les obres de millora dels peralts en les tres corbes de la zona de la Pilastra, que està previst que s'iniciïn al maig. Segons la Generalitat, es començarà per la recol·locació a l'altura apropiada de la barrera de protecció existent entre la carretera i la via verda Olot-Girona.
També estan pendents encara les actuacions per instal·lar semàfors en els creuaments amb la via verda tant a Anglès com a les Planes d'Hostoles, en aquest últim cas a la C-63.
Poques molèsties
Les obres, que està previst que durin vuit mesos i, per tant, acabaran a final de setembre, estan comportant pocs daltabaixos de trànsit. En els diversos punts on s'actua es fan passos alternatius regulats mitjançant senyalistes, però tot i que els conductors s'han de parar diversos cops són aturades de curta durada. L'únic punt on va haver-hi una mica més de trasbals va ser al pou del glaç, on va caldre fer pas alternatiu també a la nit mitjançant semàfor des del 2 fins a l'11 d'abril. Segons la Plataforma Carretera de la Vergonya, això va provocar petites topades per frenades en sec i alguns ensurts amb vehicles de cara.
LES XIFRES
La manca de diners i les variants, esculls per a la reforma definitiva
lurdes artigasFa més de trenta anys que els veïns del corredor Brugent-Ter denuncien el mal estat i la perillositat de “la carretera de la vergonya” i les obres apedaçant-la tenen també ja una llarga història de dècades. El 2006 la Generalitat va anunciar el projecte de reforma de més envergadura que havia de solucionar el tema per sempre des de Salt fins a Amer. A l'octubre l'actual conseller de Territori, Santi Vila, va presentar les obres de millora que ara s'estan fent i va anunciar que tenia la intenció de deixar abans d'acabar la legislatura tots els trams de la reforma llestos per ser licitats quan hi haguessin diners. Ara es calcula un cost total d'entre 192 i 224 milions (depenent del traçat que s'esculli a Amer). La manca de pressupost de la Generalitat és actualment sens dubte el principal escull per a la tant reivindicada reforma. N'hi ha, però, també un altre d'important: l'encallament del tràmit per manca de consens en el traçat de dues de les variants del projecte, la d'Amer i la de Bescanó. La primera té la tramitació aturada des del 2011, quan es va sotmetre a informació pública un nou traçat i aquest no va obtenir prou consens territorial. S'hi van presentar més de set-centes al·legacions i bona part dels veïns –i també la Plataforma Carretera de la Vergonya– no la consideren una obra prioritària. La segona, molt més reivindicada, és objecte de polèmica ara. La Generalitat va treure l'estudi informatiu a informació pública a mitjan març i el traçat proposat ha rebut crítiques i al·legacions dels ajuntaments de Salt i Sant Gregori i també de 16 entitats que s'han unit per fer-hi front comú per motius mediambientals (vuit entitats en defensa del territori i vuit grups polítics municipals de Salt, Girona, Sant Gregori i Anglès).
L'opinió de la Plataforma Carretera de la Vergonya
“Les obres m'estan sorprenent en positiu, però no és la carretera que necessitem: cal un nou traçat.” Aquest és el resum de l'opinió de Jordi Planagumà, portaveu de la Plataforma Carretera de la Vergonya, nascuda el 2009. Planagumà explica que tothom era escèptic respecte a les obres i ara veuen que sí que seran una millora: “Teníem les expectatives baixes perquè les anteriors obres van ser frustrants, gairebé vam empitjorar: només es va millorar l'asfalt i hi vam perdre espai. Aquest cop és el primer que guanyem en amplada i és una millora important en seguretat.” També destaca les actuacions al pou del glaç: “Si hi canvien el traçat serà el primer canvi de traçat en 40-50 anys. Quan acabin, veurem com queda.” Té clar que són unes obres d'“urgència”, com va dir el conseller, i que cal la reforma definitiva. Lamenta la manca de consens sobre la variant de Bescanó, que considera que hauria de ser el punt prioritari, però “si poden començar per alguns altres trams d'Anglès a Salt ja seria un gran què”.
