Administracions
Les ciutats de Ponent davant dels problemes financers
La unió fa l'estalvi
Després d'haver intentat crear una xarxa pròpia, les capitals de comarca de Ponent opten per la central de compres de l'Associació Catalana de Municipis
Els costos s'abarateixen fins a un 32%, segons l'ACM
El juliol del 2011 les cinc caps de comarca del pla de Lleida, excepte la capital (Tàrrega, Balaguer, Mollerussa, Cervera i les Borges Blanques), van anunciar en una trobada dels seus alcaldes a Mollerussa la constitució d'un front comú de les ciutats de Ponent per unir esforços, fer pressió davant de les altres administracions i compartir serveis i recursos arran de la crisi financera que afecta els ajuntaments. Arran de les municipals que es van dur a terme aquell any les cinc ciutats estaven governades per primer cop totes alhora per alcaldes de CiU, cosa que també afavoria l'entesa. Però eren sobretot els problemes financers comuns els que les van moure a articular-se d'aquella manera. Els efectes de la crisi ja eren més que evidents i totes cinc tenien llavors un problema de deute important i volien estudiar fórmules comunes per superar-ho.
Tres anys després, aquella articulació conjunta ha quedat en l'oblit. Després d'alguns primers contactes de treball, els cinc municipis van renunciar a formar un grup propi i van deixar que fos la Diputació de Lleida qui fes de mitjancera a l'hora de negociar amb proveïdors a través de la seva central de compres, en lloc de fer-li ombra amb una estructura que faria la mateixa funció que ja feia l'ens provincial dins les seves competències. Un ens, a més, que fruit de les municipals del 2011 també havia passat a ser governant per la mateixa coalició que les capitals de comarca del pla de Ponent excepte Lleida. Ara els municipis s'han adherit al servei que ofereix l'Associació Catalana de Municipis (ACM), per tal d'aconseguir millores en els preus dels subministraments i serveis i també per agilitzar els tràmits de contractació. L'ACM ofereix als ajuntaments la possibilitat de comprar de forma agregada l'electricitat, el gas, les assegurances, els plans de pensions i fins i tot els cotxes. Segons l'ACM, l'estalvi pot arribar a ser del 32% en relació amb el que pagaria un sol ajuntament si decidís fer la compra pel seu compte.
Els ajuntaments del pla de Lleida han apostat per aquesta via, però també intenten aplicar noves fórmules per abaratir els costos de la contractació. Ahir Balaguer va treure a licitació el contracte de subministrament de l'energia elèctrica municipal, que inclou els edificis i equipaments municipals, l'enllumenat públic i el servei d'aigües, a través del nou sistema de subhasta electrònica.
Subhasta electrònica
Un cop presentades les ofertes, s'adjudicarà, per lots, el contracte a través d'una subhasta electrònica. A través de la Plataforma Electrònica de Contractació de les Administracions Públiques (www.pecap.org), les empreses licitadores ofereixen millores, de manera interactiva, al preu del contracte. La durada de la subhasta electrònica serà de 15 minuts, durant els quals les empreses licitadores rebran informació, de manera contínua i instantània, de la seva classificació, així com dades relatives als preus i valors presentats per les altres companyies, i s'anunciarà el nombre de participants de cada fase de la subhasta, sense divulgar-ne la identitat. “Creiem que és una bona fórmula per aconseguir la millor oferta de subministrament per a la nostra ciutat”, ha dit l'alcalde de Balaguer, Josep Maria Roigé, a través d'un comunicat.